Quan es mira l’skyline o, el que és el mateix, l’horitzó de les travesses de l’Horta, s’entreveu quasi sense adonar-nos-en un trencament entre el cel i el límit dels terrenys hortícoles al seu pas sobretot entre els municipis de Meliana, Almàssera i Alboraia.

Les casetes de regadiu, les alqueries, els grans magatzems de recollida de fruita i verdures i diversos sequers de xufa alineats i perfectament construïts o els hivernacles fan que l’horta es mostre més vigorosa, sobretot quan la llum tardoral o estiuenca del sol reposa sobre ella.

L’Horta en la seua extensió mostra el pas del temps. Les construccions com les alqueries (que per sort encara queden com a prova del temps passat) o bé també les construccions de xicotetes casetes de regadiu o magatzems, entre Almàssera i Meliana, es poden veure de ben a prop. Al mateix temps es pot comprovar el deteriorament i l’abandonament en altres casos, però en resum han sigut d’una forma o d’una altra exemples de formes de viure i com no, indústries o vestigis agraris arquitectònics que hui romanen en la història del nostre territori.

Des de ben entrats els anys 50 i durant part de les dècades següents, aquesta forma de vida donava feina a centenars de famílies que vivien del camp. Alguns d’aquests tipus d’arquitectura han anat desapareixent; sobretot i, en gran mesura, els molins o sistemes hidràulics. Això sí, les séquies prevalen i són els rius ordenats que reparteixen amb mesura l’aigua que necessita l’horta.

Les casetes o xicotets magatzems només eren vàlids per a guardar una nit la collita del camp, on quasi sempre es quedaven a l’aguait d’un gos o de vegades del mateix llaurador que passava allí la nit per a evitar robatoris. Aquestes casetes passen desapercebudes més bé perquè el seu deteriorament és molt notable. Les alqueries (la majoria rehabilitades) donen al paratge la nostàlgia que sempre ha mostrat i descrit l’universal escriptor Blasco Ibáñez.

En aquest passeig entre Meliana i Alboraia també cal parar especial atenció als vestigis arquitectònics agraris com els hivernacles, sequers o alqueries de venda de fruita. Per aquesta zona destaquen tres grans sequers de xufes que hui són indústries i que fa dècades eren un clar procés de l’època de la industrialització de l’Horta Nord. Uns temps que marcaren la forma de vida i l’essència ferma dels pobles de la zona.

La de Meliana és una de les poques platges verges que queden al nostre territori

L’enramat de camins pecuaris que conformen el paisatge d’aquesta zona es diferencia per les diverses característiques que es veuen a un simple colp d’ull. Tant les vivendes com les xicotetes indústries on el llaurador passava la major part del seu temps es reparteixen de la següent manera: en passar entre Almàssera i Alboraia les nombroses alqueries conformen el paisatge mentre que al pas per Meliana es veuen més casetes d’horta i més indústria. Els kilòmetres entre aquestes localitats i la distància al mar feien possible la construcció d’aquests vestigis hortícoles, ja foren vivendes particulars o construccions d’índole agrícola. Així també Meliana, que comptava amb una indústria potent com la fàbrica de Nolla i que va fer que altres indústries es conformaren pel seu voltant. Un sistema agrari que a poc a poc es va anar fusionant amb la indústria existent i es va donar al mateix temps la seua nova arquitectura. Una integració que hui per hui existeix entre les passejades, les visites pel bell mig del cor de València i el gaudir d’una horta que ens ensenya sempre gran part de la història que conforma les vides del veïnat.

Casetes familiars

Ara per ara moltes d’eixes casetes de camp s’han reconvertit en casetes familiars on es fan celebracions, que en algun cas també compten amb una piscina o bassa per a banyar-se els dies d’estiu. Popularment encara es diu “me’n vaig a la caseta de dinar”, en compte de dir alqueria o xalet, tot i que la caseta sol ser de dimensions més reduïdes tant per dins com per fora. Siga com siga el passeig entre aquestes localitats, deixa entreveure aquelles pinzellades de vida d’abans, reconvertida als temps actuals.

A banda del paisatge d’horta, Meliana compta també amb la seua platja de 1.200 metres de llargària i 50 metres de amplària. Hui per hui és una de les poques platges verges que queden al nostre territori. La seua tranquil·litat i la bellesa del lloc fan que el conjunt de l’entorn, on es fusiona l’horta i el mar, ens permeta endinsar-nos en el cor de l’Horta Nord que, tot i les dificultats, encara batega amb força.