Almàssera aposta per iniciatives de promoció econòmica amb el protagonisme de les persones llauradores i els productes de l’horta

De poc a més, el turisme està adquirint un paper clau en la redefinició de la ruralitat al nostre país. Potenciar un major control i capacitat de decisió dels pobladors del món agrari sobre els seus territoris i recursos, i també davant el turisme, suposa un repte fonamental. Però aquesta discussió no pot abordar-se sense tindre primer en compte el conflicte existent entre dos models d’entendre el futur de l’agricultura i de les i els llauradors.

En les comarques valencianes del centre (les Hortes, les Riberes…), com en gran part del país, domina un model d’inspiració neoliberal, impulsat per les grans empreses transnacionals de l’agroindústria, basat en la producció intensiva (taronges, caquis, arròs, nespres…) i orientada, principalment, a l’exportació. La seua lògica és que cada territori ha d’especialitzar-se en aquelles activitats que li permeten tindre avantatges competitius, en una economia fortament globalitzada. Aquest model requereix l’ús intensiu de la terra, l’ús d’agrotòxics, llavors transgèniques, gran maquinària… I condueix a la venda en altres mercats per davall dels seus costos de producció (dumping), afonant així a les economies del camp valencià. Com també, la importació dels productes que produïm ací des d’altres països (com la xufa) amb mesures fitosanitàries i de relacions laborals de menor qualitat i menor preu. L’efecte és el mateix: enfonsament de preus dels productes valencians, i els llauradors i llauradores convertits en un anacronisme que tendeix a la desaparició per ineficiència.

Cal tenir clares quines són les prioritats. No podem continuar amb la dinàmica d’intentar reparar any rere any les destrosses dels temporals sobre unes infraestructures, o les incerteses dels preus “injustos”, o la desprotecció que sovint ens reporten les polítiques de la Unió Europea en l’horta valenciana (en són sols tres exemples). Un altre paradigma és possible, al centre del qual estan les persones que treballen la terra i els aliments que d’ella extrauen. La Sobirania Alimentària es formula sobre una concepció de l’alimentació com a dret humà fonamental, i no una simple mercaderia. En aquest context, el turisme sostenible no sols té cabuda, sinó que pot ser una ferramenta més de l’estructura productiva.

Turisme Carraixet (on participa Albalat dels Sorells, Alfara, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Foios, Meliana i Vinalesa) fa protagonistes a les persones llauradores i els productes de l’horta, valora l’economia familiar llauradora, l’agricultura orgànica, la producció d’aliments per a mercats pròxims, les llavors i tècniques de conreu tradicionals, la diversificació productiva i els productes de quilòmetre zero. Algunes iniciatives són: el Club Tastem l’Horta i els seus restaurants, comerços i llauradors associats; el Festival de Miradors de l’Horta, on cada municipi presenta una escultura efímera, dissenyada per l’ocasió, i que atrau nombrosos visitants, simbolitzant el binomi tradició-modernitat; o Camins per l’Horta, on es mostra el patrimoni del municipi i la seua horta com a destinació sostenible.

Almàssera i el turisme sostenible

Què pot aportar el turisme sostenible que estem desenvolupant a Almàssera, i on els Programes Turisme Carraixet són una peça clau, per als llauradors? Per una banda, pot ser una manera d’augmentar els seus ingressos i diversificar-los, generar ocupació, capitalitzar el camp, remarcar la cultura llauradora en un sentit ampli i estimular el desenvolupament en el nostre territori. Tot això pot contribuir a consolidar l’horta i afavorir el necessari canvi generacional.

D’altra banda, promovent un turisme sostenible d’experiències, en un acostament vivencial i respectuós de pobladors urbanites vers l’horta, a través d’iniciatives que incentiven un moviment cultural ampli, de valoració del territori de l’Horta i el seu patrimoni i cultura.

Des de la regidoria de Promoció Econòmica Sostenible i d’Agricultura anem treballant en la promoció dels productes km. Zero amb l’etiquetatge “Des del Cor de l’Horta”, que vol identificar els productes i facilitar en la persona compradora un consum responsable amb el territori. També, amb la promoció de tots els vessants culturals i mediambientals que condueixen a millorar el coneixement entre la població del patrimoni que suposa l’Horta de València. Ho fem des del recurs que suposa el Museu de l’Horta d’Almàssera i que enguany ha presentat la seua nova pàgina web: museuetnologia.almassera.es.