Com cada any, una setmana abans de la celebració de Sant Antoni a Massalfassar, es trauen al carrer els mobles vells. “Per a la falla”, diuen. La festa en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals, se celebra anualment el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. Els preparatius comencen abans, amb la plantada d’una foguera que al poble rep el nom de falla, formada per un arbre talat al municipi i els trastos que veïns i veïnes han deixat a la porta de casa. Hi ha ritus que semblen no canviar.

És possible que Sant Antoni se celebre a Massalfassar des del segle XVI i, malgrat l’evident origen religiós, el festeig integra elements de tradició més antiga. D’una banda, existix la immemorial connexió entre el foc i la purificació. D’altra, es troba la connotació iniciàtica, d’accés a l’edat adulta, derivada del fet que la festa està organitzada pels quintos.

“A Massalfassar, les festes de Sant Antoni es viuen amb una intensitat identitària”, conta Josep Vicent Frechina, coordinador de la revista Caramella de música i cultura popular. “Tot el poble s’organitza en quintes, colles de gent de la mateixa edat que de vegades no s’ha vist en tot l’any, de manera que la celebració funciona com una mena de restauració dels vincles d’amistat”, comenta. El sopar de la nit de la cremà de la falla és, de fet, l’acte que ningú no es perd, i inclús la gent que ja no viu al poble hi torna especialment. “També té una densitat ritual més gran que a la resta de la comarca”, explica, un aspecte que s’origina de costums tan arrelats com la d’ajudar-se entre amics a vestir-se abans d’anar a la cordà, posar-se roba militar o de la forta seqüencialitat de les activitats, establida a través de la tradició i respectada com una llei sagrada.

Així i tot, ni les normes que semblen més fermes, instaurades a partir de costums ancestrals, es mantenen immunes al pas del temps i, encara que no en essència, la festa s’ha renovat en alguns aspectes. Els coets ja no corren descontroladament pels carrers, encara que la profunda adoració per la pólvora roman intacta. La cordà es realitza com antany, amb una corda de la qual penja “la barqueta”, un dispositiu mòbil d’on se suspenen els coets que descarreguen pluges d’espurnes sobre els valents i valentes que intenten arribar al barrilet, una barra situada al centre i des d’on l’ambient de les fredes nits de gener s’escalfa amb l’oferiment de forts glops. Però la necessitat de garantir la seguretat va forçar el trasllat de l’esdeveniment des de la plaça a l’exterior del nucli urbà. El mateix va passar amb la sortija, espectacle pirotècnic a l’estil de les cordaes, que ha evolucionat en un altre sentit: si abans el repte era agafar un pollastre sostingut entre els focs, ara han de fer-se amb un pernil.

«Les festes de Sant Antoni es viuen a Massalfassar amb una intensitat identitària»

Els actes religiosos com la missa, la beneïda dels animals o la processó, continuen oficiant-se el dissabte, però el barracot, la tradició dels grups de quintos de passar uns dies a la marjal una vegada els actes concloïen el diumenge, és cada vegada menys habitual. La inclusió de la música de tabal i dolçaina sí que és una novetat relativament recent impulsada per l’associació El Xarquet. Els músics, a més d’actuar oficialment en les desfilades, toquen espontàniament al llarg de tot el cap de setmana. “En Sant Antoni, participa tot el món d’una manera o altra”, diu Ximo, un dels membres de l’agrupació. La preparació de la caldera en l’última jornada conserva la mateixa cerimònia des de fa dècades, però els calderers són cada any més majors i les generacions més joves semblen no acabar d’animar-se a agafar la paleta.

La realitat és que la població està envellida i, en aquest context, va nàixer, l’any 2013, l’associació Amics del Coet. “Sant Antoni corria el risc de desaparéixer per falta de festers, però també per problemes amb la pólvora”, explica Robert Margaix, un dels membres. “L’agrupació es va fundar tant per la mancança de quintos com per exigències que imposa la legislació europea, que obliga a obtindre uns permisos per a desenvolupar certs actes pirotècnics que són més fàcils d’aconseguir com a associació”. Els anys que hi ha quintos, els Amics del Coet es limiten a ajudar als festers a aconseguir les llicències; quan no es forma colla, organitzen els actes principals. “La gent sap que si vol que continue Sant Antoni, s’ha d’apuntar a l’associació”, afirma. “Hem mamat aquesta celebració des de xicotets, tres dies de festa que hem de mantindre”.

En 2020, per segon any consecutiu, no hi haurà quintos. És per això que la tasca d’Amics del Coet esdevé indispensable per a garantir la continuïtat d’una festa que compta amb antics rituals conservats per als massalfassins i massalfassines. Els canvis, inexorablement, arriben; abraçar-los i conservar l’essència ha permés que la festa es mantinga com la més estimada pel poble.