Els xicotets comerços d’Alfara del Patriarca són els escollits per molts veïns i veïnes per a realitzar les compres diàries, una opció que es veu reforçada amb la campanya “A Alfara, de tot i a prop”.

En temps difícils tots tendim a buscar refugi en allò conegut, allò que ens és quotidià i ens reconforta com a individus dins d’una col•lectivitat. I estos darrers mesos han sigut complicats, i molt. Una crisi sanitària que no havíem conegut ens ha donat un pols en molts sentits: econòmic, social, sanitari…i també a nivell emocional. És ara quan més necessitem sentir l’afecte dels nostres, connectar amb el nostre món real i saber que no estem a soles.

Tal volta ha sigut esta necessitat de pertinença la que ens ha animat a retornar i redescobrir allò nostre: carrers, camps, història… i ens ha encoratjat a valorar la nostra realitat més propera, en una mena de reafirmació identitària. “No invente res, redescobrisc”, que deia Auguste Rodin. I d’este redescobriment etnogràfic han sigut partícips també els nostres comerços, els de tota la vida.

La vida dels carrers

Que el xicotet comerç i l’hostaleria donen vida als carrers i als pobles és un argument moltes voltes escoltat, i no per això menys encertat. I encara es va fer més palès durant la primavera d’enguany, la del confinament i la desescalada. Estos establiments van jugar un rellevant paper com a subministradors de béns i serveis, però també com a refugi i àncora d’una realitat que anhelàvem. Les seues portes obertes ens convidaven a l’esperança, i conversar amb els tenders i hostalers ens apropava a una humanitat que necessitàvem més que mai.

A Alfara del Patriarca, el xicotet comerç i hostaleria (en total, quasi trenta establiments) viu un reviscolament motivat per este redescobriment d’allò local, d’allò nostre. El seu servici personalitzat s’ha erigit com una opció ideal en temps d’incertesa, on la confiança és clau. El client de hui ha aprés a valorar el producte i servei de proximitat, tant per qüestions qualitatives (és indubtable l’afecte que se li brinda al producte o servei, allunyat de presses) com també per una major conscienciació mediambiental (eliminació de desplaçaments, reducció de residus…).

Segons la regidora de Desenvolupament Local, Comunicació i Noves Tecnologies d’Alfara del Patriarca, Sònia Rodado, “no fa falta eixir d’Alfara per tindre de tot: roba, joieria, farmàcia, alimentació, estanc, tallers, administració de loteries, bars i restaurants… I el més important és la confiança que dona conèixer al comerciant i que et coneguen a tu”.

“De tot i a prop”

Amb la idea de recolzar esta simbiosi va sorgir la campanya “A Alfara, de tot i a prop”. “L’estat d’alarma va ser el detonant que ens va fer pensar en la necessitat d’ajudar al xicotet comerç”, explica la regidora. I, d’entre altres mesures, va sorgir esta campanya, que consisteix en el sorteig de bons de 150 euros consumibles als propis comerços. “El client participa amb els seus bitllets, que s’entreguen en els comerços participants per compres superiors a 10 euros”, comenta Rodado, qui afirma que la resposta ha sigut “molt positiva, amb un impacte social molt bo”. En total, 10 sortejos de 150 euros, un al mes, fins a abril de 2021.

Estanis Senent, de la Drogueria Mares, opina que és “importantíssim” que es recolze el comerç local, i esta campanya és “súper positiva, perquè la gent ve molt més contenta a la tenda”. En la mateixa línia són les paraules de Francisco Marqués, de la Tenda Llarga, qui explica que la gent “té més iniciativa per a vindre a comprar al comerç local”. Precisament, són estos dos comerços els què han atorgat els primers dos premis, a Èlia Julian i Consuelo Palanca. “És una campanya molt ben pensada, tant per al que ven com per al que compra”, afirma Consuelo. Una motivació més per a redescobrir, per a valorar allò nostre i proper.

Seguint amb aquell revolucionari escultor francès, tal volta és l’hora, en este temps de sotsobre que vivim, de redescobrir allò autèntic, natural i vertader, allunyat de models imposats i estandarditzats. Mirar cap les nostres arrels, la nostra idiosincràsia col”lectiva, que en definitiva és la nostra realitat immediata. I, potser, estos xicotets comerços podran perdurar en el temps si som capaços de valorar i repensar el seu paper per al futur dels nostres pobles.