Res no m’agrada tant / com enramar-me d’oli cru / el pimentó torrat, tallat en tires. / Cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

Recitar l’oda que Estellés dedica al pimentó és sentir com la terra de l’Horta de València enreda les seues arrels en diferents aspectes de la cultura, un fenomen que es dóna en l’art, la literatura, la música i, de manera més evident, en la gastronomia. Els versos podien llegir-se a l’obra “Km 0. De l’horta al plat”, una de les tres escultures efímeres que, com si de cols es tractaren, han brotat als horts de l’Horta Nord entre el 17 de setembre i el 10 d’octubre.

Darrere es troba la iniciativa Miradors de l’Horta, impulsada per la marca Turisme Carraixet, que integra als municipis de la Mancomunitat del Carraixet (Alfara del Patriarca, Bonrepòs i Mirambell, Foios i Vinalesa), Albalat dels Sorells, Almàssera i Meliana. L’acció, emmarcada a la València Disseny Week, té l’objectiu d’augmentar l’interés turístic de la zona amb una proposta que rendix homenatge a l’horta, als llauradors i llauradores, a la cultura pròpia i al paisatge; i que ho fa, a més a més, a través del disseny.

Una proposta que rendix homenatge a l’horta, als llauradors i llauradores, a la cultura pròpia i al paisatge

Limoestudio, l’estudi de disseny de Kumi Furió i Rosa Bou, va crear la peça “Km 0. De l’horta al plat”, emplaçada a Roca-Cúiper. “Ens volíem centrar en el producte i en com està lligat a la cultura local”, explica Rosa. “Desitjàvem utilitzar elements que tingueren a veure amb els cultius i és per això que es varen emprar caixes agrícoles com a element constructiu, les quals formen un monticle al qual pujar i tindre una visió més ampla de l’espai”. L’obra es completa amb els versos que Estellés dedica al pimentó i els noms de plats tradicionals elaborats amb ingredients locals.

A Almàssera es troba “Cor de l’horta”, obra creada per Ricardo Alcaide i Canyamas Estudio. “Em crida l’atenció la concepció que llauradors tenen de l’horta com a ésser viu i el valor que li donen a la tradició”, conta Ricardo. L’horta com a organisme amb vida i centre, tant d’una cultura com d’uns costums gastronòmics, són el nucli de la peça: un cor sostingut en un pedestal blau, que representa l’aigua, base de tot allò que el cor evoca. Els batecs que donen vida a l’horta no s’aturen ni de dia ni de nit. Per això l’escultura s’il·lumina quan cau el sol.

Finalment, Carmen Baselga_Taller de proyectos i Gallén+Ibáñez varen dissenyar “Tots som l’horta”, un muntatge amb espills disposats amb diferents inclinacions. “No només es representa al productor, sinó també al consumidor, que es reflectix, s’integra”, comenta Isabel Rincón, una de les artífexs. D’aquesta manera, la creació revela que la terra és l’horta, de la mateixa manera que la séquia o la tomaca, però també el productor o la persona que pren els fruits.

Les idees que les obres havien de transmetre varen estar expressades per persones relacionades amb l’horta durant una reunió amb els artistes. Toni Misiano, productor i proveïdor del reconegut xef Ricard Camarena, va ser un dels assistents. “L’horta és un sentiment”, afirma. “Tradicionalment, era un estil de vida en què tot es desenvolupava al voltant de la terra: econòmicament, socialment…”, rememora. “No és només una professió, sinó una manera de viure del poble valencià”. Vicent Ferrer, llaurador i secretari comarcal de la Unió de Llauradors i Ramaders de l’Horta Nord, afirma orgullós que l’horta “és el jardí d’Europa, una zona tradicional, artesanal i amb moltes particularitats que la fan única”.

El muntatge de les escultures es va complementar amb visites guiades, tallers i actuacions musicals, accions que varen tindre lloc a Alfara i que varen atraure a més de 450 xiquets i xiquetes només amb les iniciatives adreçades a infants. Alguns dels restaurants més destacats de la zona també incorporaren als seus menús plats inspirats en les obres. Amb tots aquestos ingredients, es va elaborar una proposta d’oci i artística que posava l’espai natural al centre, el mostrava sense complexos i reivindicava el seu pes. “Tot allò que servisca per a promocionar turísticament l’horta i els seus productes de proximitat és positiu”, comenta Vicent Ferrer. “Aquesta idea servix per a reflectir el valor de l’horta patrimonialment, socialment, culturalment i paisatgísticament”, indica Toni Misiano. “També permet oferir l’horta a tots els valencians i valencianes, fer-la sentir com a patrimoni de tots”, expressa.

Més enllà dels Miradors

S’aspirava a deixar clar que l’horta no és un parc temàtic. La terra és, per a moltes persones, la seua font d’ingressos, però també la seua llar i el principal espai on conviuen amb els altres. Evitar caure en l’exotisme buit pot semblar un repte quan a una part del públic tot açò li sembla aliè, inclús estrafolari. Miradors de l’horta, però, va compartir tot un seguit de valors i sentiments que desborden allò que generalment es troba en cercar imatges sota el hashtag #terreta. L’èxit no només va portar a ampliar més de dos setmanes el temps en què les escultures estigueren exposades, sinó que ja s’ha anunciat la celebració d’una segona edició.