“Als Peydro, de malnom els solien dir Els porters, perquè van ser els encarregats de custodiar les portes de l’Antiga Fàbrica de la Seda de Vinalesa. El meu besavi era el cap de tots els fusters, així que tota la família al complet vivia a les dependències de la fàbrica.
‘Qué sabe nadie’
Un cant al dolor de l’espera
REDACCIÓ – Mireia Corachán
FOTOGRAFIA – Josep Escuin

Lara Salvador, ‘La Peydro’ de Vinalesa, fon el teatre amb les cançons que la seua iaia no es va atrevir a cantar
“Als Peydro, de malnom els solien dir Els porters, perquè van ser els encarregats de custodiar les portes de l’Antiga Fàbrica de la Seda de Vinalesa. El meu besavi era el cap de tots els fusters, així que tota la família al complet vivia a les dependències de la fàbrica. La seua germana, la tia Lluïsa, que era fadrina, va ser portera de la fàbrica durant molts anys. Ella, cada dia, esperava que arribaren els treballadors per a obrir aquelles enormes portes que donaven accés a un món de fils infinit”. Així comença l’obra Qué sabe nadie: les cançons de Penélope, dirigida per Lara Salvador, ‘La Peydro’, de Vinalesa, de tota la vida. D’aquesta forma, amb aquest estil tan propi, tan nostre, tan íntim i pròxim.
Lírica i commovedora, l’absència sobrevola la representació com un rumor constant i melancòlic, entreteixit per una intimitat que es fa possible pel seu to confessional i sempre personal. Una obra singular que combina la narració oral amb la poesia i la música en una fórmula híbrida que relata en clau femenina les conseqüències de la desaparició.
El dubte, l’espera, les esperances i la soledat s’escolen en la teua gola en forma de nusos. Nusos que es van desfent al so de les paraules de la iaia de Salvador, de la seua mare i les seues ties. Penèlope va armant el relat amb escenes que combinen el monòleg amb les cançons, les anècdotes i les confessions.
Una suma d’elements gràcies a la qual Salvador, ‘La Peydro’, ha obtingut el reconeixement amb el Premi de Dramatúrgia Russafa Escènica 2020, atorgat pel festival en col·laboració amb l’SGAE. L’artista, que utilitza el seu cognom com a nom artístic, ja va rebre en 2015 el premi a l’actriu revelació concedit per l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians, i la seua trajectòria inclou teatre, cinema i televisió. I és que ella és actriu des de sempre, i ve de lluny. “Açò de la faràndula em ve de família, per les dues bandes, perquè mon iaio Pepe ja feia teatre”, ens conta.
El trànsit del llenguatge teatral al musical es desembolica en un tàndem perfecte en un espectacle en el qual col·labora amb el seu pare, Jesús Salvador Chapi, compositor i intèrpret de percussió, cofundador d’Amores Grup de Percussió. En un encertat intercanvi, la filla ha dirigit al pare, que incorpora l’íntima sonoritat del vibràfon. Des del primer moment, Lara ho va tindre clar: “La confiança que tinc amb ell i la temàtica familiar de l’obra van triar per mi i la peça teatral està escrita en funció d’aquesta sinergia”. De fet, en aquest muntatge, la música ajuda a dissipar una tensió que ella explica sense embuts. “La meua iaia tenia una angoixa en la gola que li feia estrényer els llavis. En aquest espectacle cante les cançons que ella no es va atrevir a cantar i sent un alliberament que tant de bo haguera tingut ella”, confessa.
Composició escènica pròpia
Salvador escriu des de fa anys però sempre per a ella. Aquesta és la primera composició, feta durant el confinament, per a ser representada, però no l’ha fet sola. Amb l’assessorament de la dramaturga Begoña Tena i de Mónica Almirall, a més de la residència creativa en Sala Russafa, l’obra ha crescut, passant d’una duració de trenta minuts a més d’una hora.
Una peça teatral en la qual es combina el mateix teatre amb la magistral interpretació de diversos temes musicals, entre els quals destaquen les versions de Zenet, o de la cançó popularitzada per Raphael que dona títol a l’espectacle.
‘Qué sabe nadie’ del dolor dels anys d’incertesa i espera, del pes de l’absència. Només ella ho sap, i sap transmetre-ho a través de la lírica, la música i l’art en plural. Bravo!
L’obra ha estat representada en diferents sales del València, en altres ciutats com Llíria i Dénia i també en Barcelona. A la nostra comarca l’hem pogut suquejar a pobles com Meliana o Rafelbunyol, però la gira encara no ha finalitzat i a l’Horta Nord podrem gaudir de la representació el 15 de juliol a Foios, dins de la mostra Escènia, i el 25 de novembre a Alboraia.