Espai LaGranja és un centre impulsor de la creació i la investigació de la dansa i les arts en moviment que vol integrar-se amb l’entorn

Accedim a la Casa de la Cultura de Burjassot i ja escoltem els acords enèrgics del piano. Al fons del complex cultural (biblioteques, Auditori Municipal i Institut Municipal de Cultura i Joventut, entre altres) trobem un edifici amb la porta oberta cap a una gran sala que destil·la creativitat, constància i disciplina. Ballarins i ballarines estan enmig del seu entrenament diari, hui de clàssica. Estem en Espai LaGranja, un ambiciós centre de creació i experimentació de la dansa i les arts en moviment, depenent de l’Institut Valencià de Cultura. Una autèntica fàbrica artística en contínua escolta que vol donar múscul a un sector que ho necessita de debò. Al capdavant, Guillermo Arazo, tot un expert en el desenvolupament de projectes artístics, que ha posat en marxa espais com La Rambleta o Las Naves.

Abans, aquest edifici va ser el Centre Coreogràfic de Teatres de la Generalitat i seu del ballet. Aleshores era un espai opac, pràcticament desconegut per a la gent del poble. Quan va desaparéixer el ballet, el centre es va tancar i es va convertir en arxiu. Ara, i des de fa poc més d’un any, Arazo ha posat en marxa un projecte revitalitzador, que aposta per la multidisciplinarietat i l’experimentació sota la pretensió, a més, de ser un lloc que mira a la ciutadania, que vol conversar amb el seu entorn.

Formació i experimentació

Espai LaGranja és centre formatiu de trobada per als professionals valencians de la dansa. Col·labora amb les principals associacions professionals de la Comunitat amb propostes de programació, tallers i classes. Hi ha entrenaments diaris de clàssica, altres de contemporània i tallers especialitzats (urbana, flamenc…), tot gratuït i obert a qualsevol professional de la dansa. També acull conferències i workshops amb experts i expertes del panorama nacional i internacional, amb la intenció d’enriquir i renovar la mirada local.

El centre alberga, a més, cinc residències a l’any. Són projectes triats per convocatòria pública que compten amb suport econòmic, contractació laboral i borsa econòmica. Lara Misó va desenvolupar fa uns mesos el seu laboratori d’investigació “No és amor”, una exploració del concepte de cercle en diferents dimensions (cos, espai…), germen per a la creació d’una peça escènica estrenada en Dansa València 2022. “Ens ajudaren moltíssim en tot el procés creatiu, amb disponibilitat i assessorament continu”, assegura. Li acompanyà la intèrpret Wilma Puentes, qui afirma que aquest centre “està creixent en una bona direcció, aprofitant tots els seus recursos d’espai públic i donant suport de manera molt activa al sector de la dansa”. “València és molt afortunada per comptar amb un espai que vetla per les arts vives i els processos d’investigació”, afegeix Lara Misó.

El futur: els centres de creació

Per a facilitar aquests processos creatius, professionals i companyies valencianes poden disposar de les sales d’assaig de manera gratuïta, alhora que se’ls ofereix suport tècnic, mediació i consultoria creativa. “Fins ara estàvem obligades a pagar sales per a preparar les nostres produccions, a un cost moltes vegades inassumible”, explica Laura Basterra, ballarina professional. “Espai LaGranja està sent un punt de referència importantíssim per a la creació”, afirma.

De fet, segons Guillermo Arazo, “el futur de la cultura implica posar el focus en els centres de creació, i no tant en els d’exhibició”. “Hem de cuidar els creadors, donar-los temps i les ferramentes per a no haver de produir tant, sinó menys i millor”, assegura. I conjugar-lo amb una major mobilitat de les companyies, perquè l’exhibició d’una peça tinga més recorregut. Així, treballen en xarxa i conjuminant esforços amb centres similars de Catalunya, Galícia, Madrid i Andalusia.

Pas de deux amb Burjassot

Però, a més d’ampliar horitzons, Espai LaGranja té un objectiu molt més localista: integrar-se en el seu entorn, en Burjassot. “S’han de cultivar noves formes de proximitat, amb propostes socials i inclusives per a tota la població”, explica Arazo. Fa poc celebraren una jornada de portes obertes, i a partir de setembre volen intensificar les accions dirigides a persones no professionals de la dansa. Tot un repte el de fer-se sentir i fusionar-se amb una gran població que, tanmateix, ha sigut bressol cultural en la comarca durant molts anys. “Volem viure en connexió amb el poble, sempre amb la porta oberta”, afirma el director artístic. Una porta atrafegada, inclusiva, que convida a participar, a l’intercanvi permanent, a la creació assossegada. Una porta que no vol tornar a tancar-se mai més.