Turisme Carraixet promou l’expressió artística per a reflexionar al voltant del futur del nostre territori.

L’horta evoluciona al ritme de les diverses collites, canvia com a paisatge de tonalitats acolorides i aporta varietat i salut a les nostres taules. Necessitem mantindre la consciència desperta de la importància cabdal d’una horta viva i a ple funcionament productiu. Tant per a l’equilibri de la nostra societat, l’adaptació a les noves circumstàncies climatològiques, com també per a la nostra qualitat de vida. Entre les innovacions que promou Turisme Carraixet a tal fi, destaca el paper del disseny que a la tardor sorgeix a diferents punts de l’horta amb instal·lacions efímeres. Així és com Miradors de l’Horta impacta en la nostra sensibilitat, capta la nostra curiositat i alimenta la nostra consciència. Enguany el festival arribarà a la cinquena edició sumant-se a la capitalitat verda europea del cap i casal, amb el lema «L’horta, capital de l’alimentació sostenible».

L’actual convocatòria es va presentar a Fitur al gener, a continuació entre el mes de març i el de maig ha estat oberta la recepció de projectes, i ara se n’han seleccionat els que veurem a l’octubre. A més a més, com Miradors de l’Horta naix implicat amb el territori i la nostra manera de viure, el 20 de juny hi hagué una reunió amb les persones responsables dels dissenys triats enguany per tal de fer-los conéixer el sentit i la personalitat de la convocatòria. Teixir complicitats i sinergies entre la tradició, la quotidianitat i les innovacions. Fou a Bonrepòs i Mirambell, que a hores d’ara fa de seu amfitriona del festival, i per tant acollirà l’Àgora d’aquesta edició. Perquè el projecte té les instal·lacions efímeres com a principal atractiu per al públic, però també treballa a partir d’altres accions participatives: tallers, taules redones, activitats infantils educatives i altres iniciatives.

Es prepara la V edició del festival, amb Bonrepòs i Mirambell com a municipi amfitrió

Les propostes presentades han sigut valorades segons criteris de qualitat en el seu desenvolupament, originalitat i creativitat, experiència, i la mateixa sostenibilitat durant el procés d’instal·lació, justificada per la procedència dels materials o el seu reciclatge. El comité de valoració es conforma amb un professional del disseny, un de l’arquitectura, un més del disseny d’interiors, més altres dos representants de Turisme Carraixet, i el director creatiu del festival, Jaime Pire. «Sumarem accions enfocades a la necessitat d’entendre, comprendre i familiaritzar-se amb el rebost que ens ofereix l’horta, ubicat en entorns periurbans que donen sentit als preceptes i valors de la Capital Verda Europea, que ostenta València l’any 2024. Miradors de l’Horta pot simbolitzar el quilòmetre zero de la capitalitat», explica Pire. Finalment, després de debatre sobre el nivell alt dels treballs presentats, foren elegides per a la present edició les propostes de Dídac Ballester i Luce; Barana Acción Creativa; Sayavera i Valeria; Wana; i Bona Fida Taller. Entre el dia 10 i el 28 d’octubre les instal·lacions estaran visibles i visitables en els pobles membres de la mancomunitat que participen en el Festival Miradors de l’Horta.

L’alcaldessa amfitriona, Raquel Ramiro, no va poder assistir a la reunió amb els estudis seleccionats per compromisos sobrevinguts, i l’alcalde de Foios, Sergi Ruiz, es va encarregar de fer rogle amb ells i facilitar-ne la complicitat i cooperació amb els valors i idiosincràsia del festival. Ruiz, al seu torn, indicava que enguany el festival estarà marcat per les dates «del 29 de setembre, dia del desaprofitament alimentari, i el 16 d’octubre, dia internacional de l’alimentació saludable. Seran els eixos de moltes activitats al llarg de les tres setmanes de l’exposició dels projectes efímers». A banda dels 5 projectes triats s’afegiran encara els projectes proposats des de la Universitat Politècnica i des de la Universitat CEU Cardenal Herrera.

El disseny resulta clau en l’objectiu de Miradors de l’Horta per a preservar l’horta a partir de la reflexió entre la ciutadania, perquè ens apel·la com a persones sensibles, tant en la conservació de l’horta mil·lenària i la seua continuïtat, per a aprofitar la productivitat d’aliments de qualitat, com en l’adaptació a les necessitats actuals.