L’Ermita dels Peixets d’Alboraia és senya d’identitat del poble i un lloc emblemàtic de l’horta valenciana

El rumor tranquil de l’aigua arribant al seu destí s’uneix al murmuri de les palmeres i les suaus converses dels ànecs. Estem a la desembocadura del barranc Carraixet, el qual reflecteix un temple emblanquinat i auster, envoltat d’un paratge natural d’aspecte primitiu. L’encisadora escena s’interromp, de sobte, pel pas de caminants i ciclistes, que tenen aquest punt com visita inexcusable en la seua ruta. És la popular Ermita dels Peixets d’Alboraia, situada a dos kilòmetres del centre urbà, en la partida del Miracle (del “Ragalterrax” en època dels àrabs). Un lloc que “té eixe halo especial que envolta els llocs on han succeït, i encara succeeixen, fets extraordinaris”, segons l’escriptora Matilde Pepín.

Conta la tradició que, allà per 1384, el retor d’Alboraia es dirigia cap a Almàssera a donar sagrament a Hassam-Ardá, un moro convers que vivia en la població veïna. En intentar superar el Carraixet, va ser arrossegat pel corrent i va perdre l’arquella amb les sagrades formes. Quan regressava amb tristesa a la parròquia, uns pescadors anaren a buscar-lo, meravellats perquè havien vist a uns peixos que portaven en les seues boques les formes perdudes, que foren recuperades així pel retor. “Tres peixos trauen a flor d’aigua el cap, duent quiscun una hostia en sa boqueta, blanca com flor de lotus sobre el Nil, i hermosa com lo sol de primavera”, cantava Mossen Jacint Verdaguer. Aquest miracle va motivar la creació en eixe lloc d’una primera ermita primitiva, construïda segurament en 1414. Va ser en 1908 quan s’edificà la nova, d’estil neogòtic i dedicada al Santíssim, que va conservar el retaule de taulells representant el Miracle que hui ocupa la testera de l’altar. Les portes de zinc mostren també el fet miraculós, que fins i tot està present en els escuts d’Alboraia i Almàssera.

Devoció i identitat

L’Ermita dels Peixets és una de les sis ermites que es conserven en l’horta d’Alboraia (existiren un total d’onze) junt a la de Sant Andreu “Del retoret”, Santa Bàrbara, Santíssim Crist de les Ànimes, Sant Cristòfol i Magistre. Està considerada Bé d’Interès Cultural i les obres de canalització del Carraixet la varen respectar. Però la seua rellevància no ve marcada pel valor arquitectònic, sinó per ser tot un símbol del poble d’Alboraia, un lloc de retrobament i festa popular.

Envoltada de canyissars i palmeres, s’erigeix serena l’Ermita dels Peixets d’Alboraia, custodiant el desenllaç del Carraixet junt a la platja. És un temple senzill que, tanmateix, atresora el poder de ser senya inevitable de la identitat dels alboraiers i alboraieres, perquè és punt de trobada, lloc de festa gran i una de les ermites més populars i volgudes de tota l’Horta de València

I és que el fet miraculós va esdevenir en una commemoració anual que és la segona festa local d’Alboraia, després de Sant Cristòfol, i que es coneix popularment com el “Dia dels peixets”. Se celebra el dilluns després de Pentecosta en l’Ermita i transcendeix el caràcter religiós per a convertir-se en una festa arrelada i viva. “És un dia de germanor, d’anar al paratge amb els amics i la família a fer la paella, de conversar, visitar l’Ermita i disfrutar de les tendetes de productes tradicionals i l’animació”, explica Mª José Aguilar, arxivera municipal de l’Ajuntament d’Alboraia, mentre ens mostra infinitat de fotografies de la festa. “De joves esperàvem amb il·lusió aquesta celebració, perquè era el primer dia oficial de platja”, assegura.

Enguany, i després de dos anys sense celebrar-se, la festa tornarà el 6 de juny. Tradicionalment, els festers eren triats entre els propietaris de cases o camps de les partides d’ambdues voreres del barranc (del Miracle i de Saboia). Ara, també l’organitzen persones del poble, voluntaris o confraries. Enguany seran uns deu festers, entre ells Maruja Carbonell. “Uns dies abans de la festa prepararem i netejarem l’Ermita, que estarà tot eixe dia oberta perquè puga visitar-la tot el món”, explica. També hi haurà paella popular oferida per l’Ajuntament. “És un dia molt gran per a Alboraia, de tota la vida, perquè l’Ermita és molt estimada per tots i totes”, assegura Maruja.

Un enclavament genuí que parla de devoció però també d’identitat. Un lloc on sentir que les arrels d’un poble necessiten continuar mirant-se a l’espill amb valentia i assossec, com l’Ermita en les aigües del barranc del Carraixet.