L’Ajuntament organitza les jornades per a la Gent Gran i rendeix tribut a María Díez Sansó, la més major del poble.

Deia Bertolt Bretcht que el regal més gran que pots donar als altres és l’exemple de la teua vida. I això és precisament el que ens ha entregat Maria Díez Sansó a cadascuna de les persones que l’hem coneguda. I és que aquesta dona que ha complit ni més ni menys que noranta-vuit anys (és la més major del seu poble, Massalfassar) ha lluitat dia a dia amb generositat i estima.

Hem pogut parlar amb ella i ens ha regalat somriures, bondat i moltes anècdotes. Ella sap el que és sobreviure i tirar endavant quan tot sembla a la contra. Quan era una xiqueta va faltar el seu pare i la seua mare va haver de mantenir el coratge per la seua família en plena guerra civil i postguerra. Ni tan sols comptaven amb les coses bàsiques per a viure: “a la guerra patírem molt. Jo vivia a una casa al costat d’una abueleta que ens deia que quan caigueren bombes anàrem a sa casa i que ella ens cuidaria”.

Maria ens ha parlat d’una família a la qual adora. I l’estima és recíproca. La visiten sovint netes i besnetes. “Jo sempre he animat el meu fill i a les netes i besnetes que estudien i que aprenguen un ofici, ja que nosaltres no podíem en la nostra època”, ens explica.

Ens ha relatat com gaudeix eixint a la porta de casa de vesprada amb el veïnat, i ha recordat amistats d’infància, com Rafaeleta i Salvaoreta, amb les quals jugava al sambori, la tarara o a la corda. “Ma mare m’ensenyava molts jocs, jugàvem a la corda, i al ‘burro va’, allò ens divertia molt”, recorda entre rialles.

Tancant uns ulls expressius i plens de vida, fa memòria de quan anava en quadrilla a ballar a la mar o a passejar i al cine en Massamagrell. Allí va conéixer el seu marit, l’amor de la seua vida.

O quan va ser Festera de la Puríssima. Quanta devoció ha sentit sempre pel Crist de la Protecció! Una dona exemplar i treballadora que va emprar-se a Foios i altres magatzems, a l’horta, amb les vaques. Un paisatge de records que es configura amb el Bar de la Plaça, el merendero de la platja, o el temps que va viure al carrer Ramiro de Maetzu, on eixien al solar amb les cadiretes a veure el castell. “Quan érem xicotetes anàvem a Massamagrell, a Les Coves, i s’ajuntàvem de tots els pobles, i des d’allí veníem a Massalfassar fugint i correguent mentre jugàvem…”, ens detalla.

Vivències, records, experiències que entreteixen una vida satisfactòria i senzilla com les coses que de veritat importen.

El Tio Pepico

Una vida parella a la del seu germà José, el Tio Pepico, un home que era molt volgut. Maria encara recorda les seues paraules sobre l’horta que tant ens caracteritza: “Quan jo era un xiquet hi havia més pobresa, però es menjava més natural. De l’horta a casa, tot així. Hi havia més faena. Ací tot el poble vivia del camp. Hi havia set magatzems i ara no en queda cap”.

Pepico també feia una semblança de com ha canviat el poble des d’aquella època fins ara: “Abans era un poble molt xicotet. Ara ha vingut molta gent, tots joves, i han tingut família ací i li han donat molta vida al poble. M’agrada molt la vida ací: les festes, les paelles i la cavalcada. Hi ha vida, música i fins i tot un cor, tot això no estava”.

Però Maria és humil i sap que ni ella ni el tio Pepico són una excepció. Ara, l’Ajuntament de Massalfassar vol reconéixer a tota la gent gran del poble la seua aportació a la localitat. Perquè, tal com ens ha contat la regidora de l’àrea, Empar Martínez Zahonero, elles i ells “són persones molt valentes que malgrat les dificultats que van travessar van tirar endavant. Elles i ells són història viva del nostre poble”.

Per això, el consistori ha preparat unes activitats dirigides a la gent major durant dues jornades del mes d’octubre, encara per determinar, i un reconeixement a Maria, una més de tota una generació d’imprescindibles, persones essencials per a la nostra realitat que han compartit les mateixes circumstàncies. Perquè, com cantava Raimon, qui perd els orígens, perd la identitat.