La memòria és un material afectiu, per això sovint es meneja entre la boira que esfuma contorns i reforça sensacions. Però també queden les efemèrides, com un fil argumental que ens connecta a les vivències passades. Lola Escamilla fou la gerent d’un equip de llegenda, el Dorna Godella que fins al 1996 guanyà 6 lligues i 4 copes. A més, fou pioner a guanyar la Copa d’Europa, el 26 de març de 1992 davant del Dinamo de Kiev. L’any següent el conquerí de nou davant del Como italià, en el Pla de l’Arc de Llíria. Amb Miki Vukovic d’entrenador, tots dos anys també aconseguiren la Copa del Món de clubs. Quan l’equip punter abandonà Godella, Escamilla passà a impulsar el futbol femení. Va integrar l’equip del Sant Vicent València en l’estructura granota el 1998 i continuà una dècada fabulosa d’èxits. Lola Escamilla va faltar el passat 18 de novembre, i l’endemà, en el derbi femení que València i Llevant disputaren en Mestalla, les huit mil persones assistents li van dedicar un minut de silenci com a homenatge. L’Ajuntament de Godella, el València Bàsquet i tot un seguit d’institucions i personalitats també van acomiadar aquella dona valenta i alegre, que superava barreres amb una enorme tenacitat per eixamplar les possibilitats de qualsevol projecte.

Nascuda a Borbotó el 1940 i casada amb Miguel Marco, «la Coloniera» i «Ferrús» eren una família llauradora que patia les clàssiques devaluacions dels intermediaris comercials. Dolors veié clar que els productes que plantaven i collien els podien oferir directament al públic consumidor, de manera que va obrir les portes de casa com a botiga de verdures. Llavors no n’existia el concepte, però allò era kilòmetre zero a més no poder. La seua espenta personal prompte s’aplicà també a l’escola, on Lola presidí l’associació de famílies de l’alumnat del Sant Bertomeu de Godella, implicada en aquell desig de canvi social cap a la llibertat i la democràcia, a través de l’educació i la millora de la convivència.

Un camí de rajoles grogues

Molts elements foren propicis per als èxits i les emocions apassionades, que floriren i arrelaren a Godella amb el bàsquet femení. Si Dorothy ajudà als personatges d’Oz a aconseguir els seus objectius fent-los descobrir capacitats dormides, mentre buscava el camí a casa recorrent les rajoles grogues, Lola Escamilla no es va quedar enrere. Amb la seua determinació arribà a ser una gerent de referència en l’esport femení, mentre promovia les col·laboracions. Ella creia en l’esport com a activitat bona per a totes les persones, i des de l’estima i la constància va aconseguir obrir horitzons nous. Més enllà dels èxits del primer equip de bàsquet, la creació del pavelló esportiu de Godella en l’època de l’alcalde Bargues ha deixat infraestructures actives per a tota la població.

Un milió de pessetes

Tot va començar des de la base esportiva del Sagrado Corazón de Godella, quan l’equip es classificà per a la fase final del sector. Com que un dels fills jugava a bàsquet, li demanaren si podia ajudar a buscar diners per al repte. Ella se n’anà a parlar amb Juan Roig i el convencé perquè donara un xec d’un milió de pessetes per a fer possible el viatge. Eren les acaballes dels 70 i Lola era una mare proactiva que s’involucrà en la directiva del Godella Bàsquet. Anys després, amb la intenció de donar a les jugadores un reconeixement de primera qualitat, acudí a Madrid amb Pepa Blasco, del Sagrado Corazón, a reunir-se amb José Ramón Guimaraens, un dels tres socis fundadors de Dorna. El convenceren i tot pujà de nivell. La família recorda tot un grup de «gent meravellosa» de l’època, com ara Xelo Garcia i Eugeni Arlandis, entre altres, a més de reconéixer que les institucions valencianes sempre ajudaren. La Generalitat li concedí el 2019 el reconeixement al mèrit esportiu, mentre que Godella li atorgà el premi a la igualtat el mateix any i li reté homenatge i batejà el pavelló poliesportiu amb el seu nom el 2020. Una persona que deixa empremta mentre impregna l’ambient d’una confiança, determinació i col·laboració que perdurarà per sempre.