Una desena de dones majors del poble formen part d’un grup de teatre que anima la vida cultural i social del municipi des de fa més de 15 anys.

Sainets, obres satíriques, musicals, balls i coreografies amb cançons de Camilo Sesto, de nadales… El seu art és ric i divers, sempre representat amb passió, alegria i originalitat. Però, sobretot, davant d’un pati de butaques ple, perquè quan elles apareixen en escena, el teatre s’ompli.

Parlem de les Xiques d’Or de Vinalesa, el grup d’adults de l’escola municipal de teatre que formen una desena de dones del poble, que des de fa més de 15 anys activa i anima la vida cultural i social del seu municipi. “La gent es diverteix molt en les nostres funcions, s’ho passa molt bé i sempre ens pregunten per a quan fem la propera actuació. Perquè nosaltres també disfrutem molt i això es nota”, explica Pepita Lerma, una de les primeres integrants des que es va crear el grup.

Pepita comenta com s’hi va unir després que el seu home faltara, al 2003, cosa que li va ajudar molt a tirar avant. “Som totes dones del poble i amigues”, afirma, d’entre 67 i 82 anys, unides per l’afició pel teatre, que posen en pràctica, com a mínim, en assajos un dia per setmana, o tots els dies quan s’acosta l’actuació. “El que més ens agrada són els sainets i riure’ns molt. Quan anava a escola cantava cançons de Sara Montiel i ara en fem de Camilo Sesto, José Velez i d’altres de l’època, de la música que ens agrada”, apunta Pepita.

A banda d’això, recentment, com ara, representaren en la Nau Julio Martínez Blat de Vinalesa l’obra “Retrats al viu”, un sainet valencià de Manuel Millás, en solidaritat amb l’associació Carena, el qual va ser rebut amb èxit de crítica i públic; i per Nadal visitaren el Centre de Dia per a cantar nadales.

El seu repertori inclou també obres com “La Dona Sola”, de Dario Fo i Franca Rame, coneguda per reivindicar la igualtat i els drets de les dones —en aquest sentit sempre preparen continguts especials per a dates com el 8 de març o el 25 de novembre—; o “Les Pastilles de la Uela”, de Vicent Marco, de marcat caràcter irreverent.

Ita Aagard, professora del grup

L’actriu, docent de teatre i dramaturga Ita Aagard és la professora del grup des dels inicis, testimoni i partícip de la seua evolució. “Per a mi és un treball molt interessant perquè aprenc d’elles i elles de mi”, comenta. “Les classes són una espècie de teràpia tant física com emocional. D’una banda perquè exercitem el cos amb el ball i els moviments, la veu amb el cant i la memòria amb els textos. D’una altra perquè el grup es relaciona, es fa companyia i ens divertim molt sempre”, afirma la professora.

La docent explica com se sent molt unida personalment al grup: “és com si reconnectara amb ma mare i la gent de la seua generació, persones que són la nostra història i que ens ensenyen moltes coses. Em sent molt a gust amb elles”.

Les Xiques d’Or tenen un repertori ampli en constant evolució, ja que cada any fan una obra nova. “Hem treballat de tot, des de sainets, que és una de les coses que més els agrada, fins a poesia. Podríem dir que fem cultura popular”, explica.

Alba Cataluña, regidora de Comunicació de l’Ajuntament de Vinalesa, destaca el caràcter del grup com a una eina de socialització per a les dones del poble, a més de formativa, així com a part activa de la vida social i cultural de Vinalesa. “Les seues actuacions son còmiques i reivindicatives, sempre estan presents en activitats vinculades amb la igualtat, solidàries o actuant al centre de majors per a donar alegria al poble”, apunta la regidora.

A jutjar per la bona recepció de les seues actuacions per part del públic, poc o res han d’envejar les Xiques d’Or de Vinalesa a la mítica sèrie dels anys 80.