L’any 1933, un grup d’arqueòlegs va arribar a Rocafort per a investigar la troballa d’una cova davant la mirada curiosa de veïns que esperaven trobar un tresor en aquell forat de 70 centímetres. El garbellat va determinar que el subsol albergava un enterrament familiar de l’Eneolític, collars de perles i utensilis de coure.

“El 2 de juliol de 1933 ens assabentàvem, pel diari valencià Las Provincias, del descobriment d’una sepultura prehistòrica en el pròxim poble de Rocafort, i que es requeria al Servei perquè s’encarregara de la seua exploració. Després, vam saber també que l’alcalde de Rocafort s’havia dirigit al Sr. President de la Diputació amb el mateix objecte, conducta que estimem digna d’aplaudiment per poc freqüent. Al matí de l’endemà es trobava ja a Rocafort una comissió del Servei (…). El secretari i l’alguatzil de l’Ajuntament van tindre l’amabilitat d’acompanyar-nos al lloc de l’enterrament”. Amb aquestes paraules explicava Isidro Ballester Tormo, degà de l’arqueologia espanyola i reconegut internacionalment com un dels més destacats estudiosos de la Prehistòria peninsular, com va conéixer l’existència d’unes restes arqueològiques en una cova de Rocafort, que un veí havia trobat per accident.

Ballester va publicar un estudi el 1944, L’enterrament en cova de Rocafort, dedicat a aquesta troballa. L’arqueòleg havia fundat el 1927 el Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València i el Museu de Prehistòria de València, del qual va ser el seu primer director. En aquesta obra explica, tal com també recull l’estudiós de la història de Rocafort Manel Marco en un butlletí municipal, com “primer els descobridors de la cova, després els conveïns més pròxims i més tard fins a les persones que pels seus càrrecs haurien d’evitar-ho, es van dedicar a eixamplar l’entrada, a destruir la paret i a regirar l’estrat a la recerca del sempre esperat tresor, extraient i depositant en ple carrer, per a la major comoditat de les seues indagacions, la totalitat del depòsit de la cova; i quan la cerca va resultar infructuosa, o siga als 10 o 12 dies del descobriment, va ser quan es va acudir a sol·licitar la intervenció del servei”.

La troballa es va produir al carrer Ausiàs March, quan, un veí, Francisco Sanchis, va decidir iniciar uns treballs per a millorar l’ample del carrer. Llavors, es va trobar amb una gruixuda llosa d’uns 70 centímetres de diàmetre que cobria un forat de dimensions justes per a permetre passar a un buit. L’única cosa que va meréixer l’atenció dels arqueòlegs va ser la troballa superficial, en el lloc més profund de la cova, d’un crani humà. La família Sanchis, per la seua banda, van donar als investigadors bastants ossos i fragments d’un bol de ceràmica que havien guardat a la seua casa els dies anteriors i que posteriorment va poder reconstruir-se.

“Així les coses, res calia fer si no era la presa de les dades necessàries (…) amb la urgència que imposava trobar-se aquesta a la disposició dels curiosos, i amb la prudència necessària per a evitar que es despertara de nou en les gents l’afany de rebusques”, deia Ballester sobre el seu treball de camp durant aquells dies a Rocafort.

Després de recollir totes les dades i analitzar el material, l’informe del servei sobre les restes humanes trobades va determinar que probablement es tractava d’una sepultura familiar de l’Eneolític formada per dos adults, un xiquet i una jove.

Quasi tot el material es va obtindre del garbellat de terres ja remogudes, existents a l’interior de la cova i amuntegades al carrer. “És obligat fer constar ací -ressaltava Ballester-, el tacte amb el qual el Servei va realitzar el garbellat i la recollida del material, envoltat de curiosos”.

El garbellat de les terres amuntegades al carrer va permetre donar amb un xicotet punyal de 108 mil·límetres de llarg de material semblant al coure. Ballester destacava la singularitat d’aquest exemplar per ser l’únic de les seues característiques trobat fins llavors en l’antic Regne de València. També es van trobar cinc puntes de fletxa i un raspador de sílex, així com un fragment de làmina, també de sílex. Així mateix, en el garbellat de les terres es van trobar prop de tres mil perles de collaret fetes de matèries blanques, un penjoll de petxina, un ullal de senglar i restes de làmina d’os.