Es commemoren els 450 anys de la construcció del magatzem subterrani monumental que abastia de blat la ciutat de València.

Les sitges han existit des del Neolític acompanyant la civilització per a emmagatzemar les collites i mantindre-les en bon estat baix terra. A causa de les necessitats d’abastiment del cap i casal, calia importar dues terceres parts del blat que s’hi consumia cada any, per la qual cosa el 1573 es decidí construir un rebost per al forment necessari en qualsevol època de l’any. A l’obra contribuïren totes les poblacions del voltant que se’n beneficiaven, no només València. I les condicions del tossal del lloc de Burjassot facilitaven el seu buidatge per a la construcció de les sitges.

Ara commemorem els 450 anys de la construcció d’aquest graner monumental, que l’any 1982 fou declarat monument històric i artístic nacional. L’ajuntament de Burjassot ho ha celebrat amb cultura i història compartida amb la població. «L’aniversari és un gran esdeveniment que volem aprofitar per a reivindicar la fase de restauració que du a terme el ministeri de Cultura en el nostre monument més important i més característic, i també la seua difusió com a patrimoni únic en el món, a causa de la seua forma constructiva i estructura», explica Javier Naharros, regidor de Cultura i Patrimoni.

Durant la Guerra d’Espanya, les Sitges s’aprofitaren com a refugi antiaeri connectant els espais buits interiors. Als anys seixanta l’ajuntament de València en va registrar la propietat, però el fet que siga una infraestructura externa al seu terme, ha fet que no rebera l’atenció ni la inversió necessària i durant dècades s’ha deteriorat. Burjassot manté un conveni que permet fer-ne ús i assumir el manteniment bàsic, sense poder tocar cap element arquitectònic ni restaurar les sitges, per això és molt important la intervenció actual del ministeri. Els actes de commemoració començaren el diumenge 12 de novembre amb el concert del Cor Ciutat de Burjassot en l’ermita de Sant Roc, adjunta al monument. El 17 i 18 en l’Embarronat de les Sitges tingueren lloc unes jornades d’estudis locals amb ponències dels estudiosos Luis Manuel Expósito («Pa per a tots els valencians: les Sitges de Burjassot»), Francisco Andrés Estellés («La confraria de Minerva»), Santiago López («Relació entre l’Ermita de Sant Roc i Burjassot»), Arturo Cervellera («Centenari de la publicació de Topografía médica de Burjassot»). També Robert Blanes va presentar el llibre Los Silos de Burjassot en el siglo XIX; es realitzaren visites guiades a l’interior; i com a colofó el Grup de Danses l’Empalme actuà al pati de les Sitges.

Història i arrelament

«El nombre total de carrers és de seixanta, la majoria són rectes i llargs. El pis és el natural del terreny, que encara que ferm, es desgasta molt pel continu trànsit de carros». Són unes frases extretes de Topografía médica de Burjasot, escrita el 1921 per Arturo Cervellera Castro i publicada per l’Institut Mèdic Valencià el 1923. En la primera part estudia els elements naturals del medi, mentre que la segona desenvolupa l’aspecte mèdic, social i estadístic de la població. Cent anys després hi podem avaluar-ne el creixement i el progrés: «Burjassot compta amb 1.637 edificis i 106 coves». Els primers eren habitatges d’un o dos pisos, i els xalets, d’un pis i hort darrere la casa «per a arbres fruiters i plantes d’adorn», mentre les coves eren habitacions subterrànies creades a partir de 1840, «iguals i antihigièniques».

Entre el 2 i el 31 de desembre l’Ajuntament ha acollit una exposició sobre el llibre, que completava els actes dels 450 anys de les Sitges. El primer dia aprofità per a l’homenatge al cronista i metge Cervellera, amb el descobriment d’una placa on tingué casa i consulta, al passeig Concepción Arenal. El regidor Naharros anuncià que s’instal·laran més plaques per a memòria d’altres persones rellevants de Burjassot. També va manifestar que al llarg de 2024 també es publicaran llibres d’història i es faran visites guiades a les Sitges: «S’ha de projectar el patrimoni i la seua importància. I donar-lo a conéixer, primer al veïnat, que la gent del poble el conega i el valore, i en acabant al públic de fora». Burjassot està implicat amb la visibilitat de la seua història i patrimoni des de la proximitat i la identificació de l’entorn social, perquè ens arrelem, com en Les Sitges, des de la llavor de la memòria.