L’Ajuntament d’Alfara prepara la façana de ‘El Teatret’, un edifici emblemàtic que ha tingut diferents usos al llarg de la seua història, com ara café monàrquic, seu republicana o casino.

De café monàrquic a republicà, Casino, lloc de trobada, saló de ball… De teatre també, és clar, testimoni d’actuacions, entre d’altres, del reconegut dramaturg alfarer Manuel Molins, qui amb el Grup 49 va crear la companyia de teatre d’avantguarda més significativa del País Valencià al segle XX. Les vides de ‘El Teatret’ d’Alfara del Patriarca semblen haver-ne estat milers, un espai històric de la memòria i la identitat del poble

De propietat privada, el 1984 l’Ajuntament va comprar l’immoble, però no va començar a rehabilitar-lo fins més de 10 anys després, per a cedir una part de les instal·lacions a l’escola de música de l’Agrupació Musical. Des de llavors ha funcionat com a centre sociocultural i seu de diverses associacions del municipi. El 2002, ‘El Teatret’ va ser declarat Bé de Rellevància Local pel seu interés patrimonial. Recentment, el Consistori ha continuat la restauració de l’edifici, en aquest cas de la façana. Els pròxims mesos, hi ha prevista també la rehabilitació de l’escenari i del sòl de la sala principal.

Enric Cuñat, exalcalde d’Alfara i coneixedor de la història local, explica que el lloc va ser iniciativa de la família Moroder, amb poder econòmic de tradició de comerç i industrial. Al començament del segle XX, l’espai va ser un café monàrquic, i el servei va continuar durant la República. En temps de la Guerra Civil, el comité revolucionari va incautar l’immoble per fer-lo servir com a lloc de formació; i, amb la dictadura, l’edifici va ser adscrit a la Falange Española per a les activitats culturals oficials o organitzades per la parròquia o les escoles.

“Primer, al café s’hi feia ball i comèdia. Als anys 40 hi comença la programació de teatre per iniciativa popular. El Frente de Juventudes feia varietats. Hi anava molta gent”, comenta Cuñat. Prova d’això són les fotos de l’època, amb el pati de butaques ple i gent dempeus al final de la sala per veure l’escenari.

L’any 50, al saló creen l’acadèmia Lepanto, que hui és l’escola Ramón y Cajal en una altra ubicació. “Els professors eren progressistes, venien de la institució de lliure ensenyament”, explica l’antic alcalde. A la planta baixa, hi havia la fusteria Beltran i hi vivia una família. Anys després, cap al 1968, “al saló assajava un grup de teatre, precedent del Grup 49, que va rebre un atac amb el trencament d’elements del decorat i amenaces escrites en un full”, recorda Cuñat. En aquella època s’hi representaven obres diverses; l’antic alcalde cita com a exemple una actuació basada en l’obra de Federico García Lorca, en la qual també va participar el veí Vicent Gisbert, que es va convertir en un destacat actor de teatre, cine i TV.

Manuel Molins i el Grup 49

El dramaturg alfarer Manuel Molins va crear a finals dels anys 60 un grup independent, que posteriorment s’especialitza en teatre, format per joves de València: el Grup 49. La companyia va esdevenir un dels projectes més significatius i avançats del País Valencià, amb una relació estreta amb figures de llavors com ara Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Equipo Crónica i d’altres. Tot i que la fundació i la primera seu va estar al poble, Enric Cuñat, que també va formar part del Grup 49 junt amb altres veïns i de veïnes d’Alfara, reconeix que al poble hi actuaven de forma puntual durant les festes.

En una entrevista recent, Molins recordava com de xiquet, als 3 anys, va quedar fascinat pel teatre gràcies al fet que la seua veïna Maria Vicen-ta, que actuava en un grup local, el portava a l’assaig després d’escola, i sempre ha demostrat la seua estima i agraïment pel poble que el va veure créixer.

De moment, ‘El Teatret’ viu un parèntesi d’activitat amb motiu de la pandèmia, cosa que l’Ajuntament aprofita per a millorar les instal·lacions. La regidoria de Cultura confia prompte a reprendre la programació perquè torne a ser un espai de referència per al poble, on gaudir de la cultura com sempre s’ha fet.