Un paratge natural de Rafelbunyol testimoni de la cultura, la història i el patrimoni de la localitat

La xarxa de trinxeres dels Germanells de Rafelbunyol forma part de la Línia de Defensa Immediata de la ciutat de València construïda l’any 1938. Presenta una estructura peculiar amb 8 nius de metralladores, trinxeres excavades en la roca que arriben a 1,80 m de profunditat, amb dos coves refugi, una de les quals no es coneixia fins als treballs de camp d’aquesta tardor. La primera fase de la recuperació, sota la direcció de Quique Estevens, compta amb el patrocini de la Diputació, i en una segona fase s’instal·larà senyalització per a poder fer visites pedagògiques a aquest bé de rellevància local. El projecte ha crescut des de l’exposició de fotografies de José Aleixandre que l’ajuntament organitzà l’any 2018, passant per l’edició del catàleg «La Línea de Defensa Inmediata en Rafelbunyol» (2020), que en detallava l’estudi. Rafelbunyol forma part de l’associació de municipis implicats en la línia defensiva de la Guerra d’Espanya «Puig-Carasols» des de 2016. «Hem trobat més del que esperàvem, i ens fa el projecte més ambiciós. Però no només en relació a la Línia de Defensa; també volem recuperar tradicions populars com quan abans veníem d’excursió en Pasqua o posar en valor el jaciment prehistòric de l’edat del Bronze. Els Germanells són un mite popular de Rafelbunyol que ens projecta i identifica cap a l’exterior», explica la regidora Alicia Piquer.

Aquest espai tan emblemàtic de la localitat se situa en els pujols bessons dels Germanells, una elevació d’uns 60 m sobre el nivell del mar (vora la séquia de Montcada estem només a 20 m) en la zona nord-occidental del terme i a 4 km del poble actual. Els primers vestigis de civilització de la zona ens fan viatjar fins al Neolític, cap al 1.800 a. C., gràcies a unes peces que s’hi trobaren a partir del 1953, que corresponen a la cultura del Bronze valencià i que es conserven en el Museu de Prehistòria de la Beneficència del cap i casal. La zona concentra valors patrimonials destacats i mostra una posició estratègica gràcies al seu ampli domini visual. En la part baixa dels Germanells també hi ha una altra fita de la història de Rafelbunyol: la creu del terme. Consta d’una columna toscana estilitzada que sosté l’element i l’eleva a 2 metres d’alçada, amb la data de 1607 gravada sobre la pedra. La trobem en un encreuament de camins, probablement vinculat al trànsit del ramat per la Vereda Real de Sogorb i, a banda de beneir el camí, ens orienta per adreçar-nos bé cap a El Puig o bé cap a Rafelbunyol.

Un paratge literari

Per tal d’animar la imaginació relacionada amb aquest espai forestal, s’hi afig la literatura, especialment amb el sainet en tres actes El tresor dels Germanells, escrit en 1884 per Antoni Roig i Civera. El poeta Vicent Penya, que preparà la publicació de 2004 de l’editorial L’Aljamia, reivindica el valor literari de l’obra, mentre destaca encara el seu “gran valor sentimental per al veïnat de Rafelbunyol, a més de representar un tresor històric, sociolingüístic, cívic i social de primer ordre». L’autor del sainet també era nascut al poble, va fundar l’associació teatral «La Juventud», era amic d’Eduard Escalante i soci actiu d’aquell incipient Lo Rat Penat. Els versos de El tresor dels Germanells mostren com la jove i valenta Clara, en un moment complicat de la seua defensa de la dignitat familiar i del seu amor net per Salvador, troba conhort en el paratge de Rafelbunyol.

Per a l’alcalde de la localitat, Fran López, aquesta zona té un valor vital: “Redescobrir un espai forestal tan important és també valorar la història de Rafelbunyol. Fer visitables les trinxeres és el primer de molts projectes de recuperació d’un símbol d’identificació compartit. A banda de l’atractiu turístic cap a fora, la zona dels Germanells representa un lligam de convivència actual des dels orígens del nostre poble”. Un tresor de patrimoni, història, arqueologia i naturalesa que espera ser redescobert amb els ulls curiosos de qui vulga descabdellar els secrets que s’hi endinsen.