L’any 1997 uns entusiastes portaren a Massalfassar un acte inspirat en la Trobada de Cantadors de Sobremunt, al Pirineu. «La idea era celebrar la vigència de la cançó tradicional, una cançó que històricament ha tingut una importància cabdal en les hores de treball, d’oci i de festa i que amb la globalització mediàtica dels referents culturals i la irrupció de la indústria discogràfica s’ha vist menystinguda i desplaçada de la nostra quotidianitat. L’èxit de les vint-i-quatre edicions del Cant al Ras és un prova fefaent de que aquest procés encara pot revertir i per això des del festival continuarem procurant la recuperació i difusió de les formes més genuïnes de cantar dels valencians», rememora Josep Vicent Frechina, estudiós que promou la iniciativa. L’impuls vingué de la Colla de Dimonis de Massalfassar i l’associació cultural Tramús (tradició i música), que sembraren una llavor molt fructífera.

El model de la festa és coherent amb les maneres de viure i expressar-se que pretén celebrar, a peu pla en l’espai públic. Cada tercer dissabte de maig organitzen un sopar popular compartit per públic i artistes. L’ordre de participació s’organitza sobre la marxa entre les persones inscrites, amb l’única condició d’interpretar una peça vinculada a la tradició oral. Com diu Frechina: «La pròpia naturalesa de la cançó tradicional com a patrimoni col•lectiu ens obligava a buscar una fórmula participativa, oberta i lliure, on es dissolgueren les figures de cantadors i públic». Enguany l’organització preveia una participació moderada, ja que n’era l’edició vint-i-quatre, que queda a l’ombra de l’efemèride del quart de segle a celebrar l’any 21. Ningú podia preveure la sorpresa autèntica, el replegament com a precaució de salut i la necessitat sobrevinguda d’adaptar-ho tot.

Del Cant al ras al Cant a recer

Enguany les circumstàncies no han permés realitzar el multitudinari sopar a la plaça ni la llarga sobretaula de micròfon obert i celebració col·lectiva que caracteritza el Cant al Ras. «Però no vàrem deixar passar la data ni ajornar la convocatòria en un calendari cada dia més incert. Per això vàrem preparar una edició molt especial de Cant Al Ras rebatejat per a l’ocasió com a Cant a Recer. L’encontre va tindre lloc el dissabte 16 de maig, però l’escenari no es va trobar a la plaça de l’església sinó a la pàgina de facebook de la Colla de Dimonis: per allí passaren fins a cent deu músics i cantadors en un total de vint-i-set intervencions enregistrades en vídeo que tractaren de reproduir l’ambient espontani, càlid i festiu de la nit de la trobada». Frechina també destaca la participació com a convidats especials d’una colla de cantadors d’Artà, Pollença i Sa Pobla, de Mallorca, reunits per a l’ocasió per l’associació U Camp de l’Oca. Realment, l’esforç excepcional per la continuïtat de la festa de cultura popular ha resultat un èxit de seguiment molt important. L’esdeveniment de Facebook compta amb més d’un miler de comentaris i el vídeo s’acosta a les vint mil reproduccions. La provisionalitat de l’alternativa mai podrà reemplaçar l’original, però ha evidenciat les ganes de la gent de trobar-se i celebrar, un any més, el plaer de cantar i de compartir estima per la nostra cultura d’arrels i tradicions.

La bona resposta del públic també s’ha manifestat amb la difusió del documental «Cant al ras. La nit del poble», de Josep Pitarch i Rosa Roig, del 2018. Premiat en el Festival de Cinema Ciutadà Compromés d’Acicom, i emés per À Punt amb millors xifres de les habituals en la tele valenciana. L’alcalde de Massalfassar Joan Morant, celebra la inversió municipal de pagar el documental per la projecció positiva del poble. Alhora que destaca la força del moviment cultural popular que sosté la convocatòria: «som un poble menudet, però molt condidor», remata. Per a Frechina el Cant al Ras promou la nostra cultura popular com una «expressió col·lectiva, participativa, horitzontal i absolutament vigent». Els valencians disposem d’un cançoner tradicional riquíssim que arribàrem a temps d’enregistrar parcialment i que ara molta gent descobreix, no només com un referent identitari sinó també com un patrimoni artístic que es pot gaudir en el present. Frechina insisteix amb l’experiència: «La iniciativa s’ha replicat a Es Cubells (Eivissa), a Altea, a Teulada i a la Fira de Juliol (que ha copiat el nom, però no la fórmula: només presenta un espectacle tancat de cant d’estil). Crec que el Cant al Ras, dins de la modèstia de les seues dimensions, ha jugat un paper important en la revalorització de la música tradicional i ha impulsat la irrupció de figures como Pep Botifarra, Xavier de Bétera, Hilari Alonso o Jonatan Penalba, per dir només uns pocs noms». El Cant al Ras ha crescut i evolucionat conforme la percepció col·lectiva de la cançó tradicional, ara almenys més coneguda i valorada.