Estés al terra del trinquet de Pelayo, en acabar l’últim quinze que el feu guanyador de la Lliga Bànkia d’Escala i Corda, Guillermo del Puig va cloure els ulls i es va rendir sota la grandíssima emoció d’haver acomplit un somni; un parpelleig de dimensions profundes per on van discórrer imatges dels tres últims anys de dedicació constant a la pilota professional i de tota una vida marcada per l’eix del joc valencià, amb èxits i fracassos però, sobretot, amb la superació com a filosofia vital.

1. Guillermo, què llarg el camí que has recorregut fins arribar al cim de la pilota valenciana. A què sap aquesta victòria?
2. El camí ha sigut llarg i curt alhora, perquè els últims tres anys han passat com un sospir. Vaig decidir anar endavant amb allò que havia desitjat des de ben menut, i guanyar el títol junt amb Tomàs i Pu-chol és fruit de l’exigència pròpia, la superació de moltes frustracions i la consciència dels límits per millorar les meues capacitats.
3. Quin va ser el punt d’inflexió que et va motivar a professionalitzar-te com a jugador?
4. Vaig començar amb 8 anys al Club Pilotari Amics del Frontó del Puig. El trinquet el vaig descobrir en una trobada a Massamagrell amb 12 anys i vaig entrar a l’escola de tecnificació, però passat un temps vaig fer el bot a la galotxa amb l’equip de Quart de les Valls. Quan amb 18 anys guanye el primer Corte Inglés, la màxima aspiració com amateur, em plantege redimensionar la meua relació amb la pilota, però encara continue dos o tres anys allí. En compte d’anar a més, sentia que la flama s’apagava i, després de guanyar el tercer campionat, vaig prendre la decisió.
5. És en eixe moment quan entres a formar part del grup d’entrenament de Pilota 3.0.
6. Sí. En aquell moment entrenaven Puchol II, Víctor Bueno, Marc de Montserrat, Pablo de Borriol i Vicent de Vinalesa. Em vaig acoblar perfectament al grup, i la prioritat durant molts mesos va ser millorar la meua condició física. Va ser molt dur, però tenia ambició, no per arribar a ser el número 1, sinó per a créixer com a pilotari i seguir disfrutant amb el joc.
7. Justament amb Puchol, company d’entrenament, has debutat a la Lliga Bànkia. Com t’has trobat jugant amb ell i amb Tomàs II, el tercer component de l’equip?
8. Xavier (Puchol) i Tomàs han tingut molta paciència amb mi, els estic molt agraït. Ser debutant en el campionat, i alhora tindre la responsabilitat de ferir, em va causar moltes dificultats al començament de la Lliga. Vaig fer 24 faltes al trinquet de Vila-real i 18 al de Pedreguer, i psicològicament això era molt difícil de digerir, sobretot perquè les meues errades individuals tenien una repercussió directa en el resultat dels meus companys.
9. Això no obstant, has tingut una progressió increïble al campionat.
10. No em quedava una altra opció i m’ho vaig prendre com un repte. Un gran treball psicològic amb què vaig véncer la fòbia a traure. Al remat, passar per aquell tràngol ha sigut una benedicció que m’ha ajudat encara més a agafar confiança i determinació.
11. Ara et trobes disputant la Copa Diputació, també junt amb Puchol. Quines són les sensacions de l’inici del campionat?
12. Estic jugant en la meua posició natural, que és de mitger. Em trobe més còmode, però Xavi i jo hem de tornar a acoblar-se, ja que he estat molts mesos treballant a la punta perquè és la posició que tenia a la Lliga Bankia. Les sensacions són bones, sobretot perquè estic en continu aprenentatge i creixement, i eixe és el meu objectiu com a pilotari professional.
13. Si penses en uns quants anys enrere, t‘imaginaves jugant una final com la de la Lliga Bànkia?
14. Mai ho haguera imaginat. Tenia el desig, però era bastant remot, i com en qualsevol aspecte de la vida, la intenció es queda en l’aire si no l’acompanyes de treball.
15. Aquest treball, t’ha suposat renunciar a moltes coses?
16. No, no tinc cap sensació de renúncia. Estic on vull estar, he aconseguit fer el que m’agrada a base de disciplina i autoexigència, no només amb la pilota, també en altres aspectes de la meua vida. He estudiat magisteri i vull ser professor, això anys enrere tampoc ningú s’ho pensava.
17. No t’agradaria viure únicament de la pilota?
18. Sí, clar que m’agradaria, però mentre siga jugador professional. Després em centraré en l’ensenyament; vull transmetre als joves una cosa que he viscut en la meua pell, i és que es poden superar les frustracions i aconseguir tot el que ens proposem amb tenacitat, no per tal d’aconseguir triomfs i reconeixements externs, sinó per a trobar-se amb un mateix.
19. Parles amb molta seguretat i contundència, Guillermo. La mateixa amb què colpeges la pilota?
20. Sí, al final tot s’integra dins d’una mateixa filosofia de vida. Jo he explorat molt el meu món interior, i aquestes introspeccions són justament el que m’han salvat. Perquè els altres t’estimen i per a poder estimar-los, has d’aprendre primer a estimar-te a tu mateixa, i a partir d’ahi tot comença a encaixar.