Foios elabora un nou catàleg de béns protegits que inclou els refugis antiaeris i preveu la declaració de l’església com a Bé d’Interés Cultural

Si pregunteu a les persones més majors de Foios pel seu passat, us parlaran d’horta i de camp, dels ‘senyorets’ propietaris de la terra i de l’esplendor d’un poble que va assaborir el suc més dolç de la taronja. Una etapa marcada per l’auge comercial de l’agricultura i el desenvolupament d’activitats industrials que l’abastien. L’exemple més destacable va ser la posada en marxa de la Jutera, l’any 1927, ara en procés de recuperació. A més, Foios tenia quatre fàbriques de rajoles i diversos molins. Es produïa dacsa, blat, seda, oli, vi i melons.

Els signes de la revolució industrial valenciana de la primera meitat del segle passat van tindre impacte al poble, que amb dos mil habitants es va convertir en un gran centre industrial, canviant el seu paisatge urbà. Però si preguntem als més joves per eixe llegat històric i cultural potser ens miraran sorpresos.
Per a endreçar la situació i recuperar aquest valuosíssim patrimoni, l’Ajuntament ha encarregat l’elaboració del nou Catàleg de Béns Protegits (l’inventari existent data del 1989 i conté informació escassa i desfasada). “El patrimoni cultural que tenim dins dels nostres municipis és immens, però l’hem de conéixer per poder-lo valorar i protegir”, remarca l’alcalde, Sergi Ruiz.

L’equip redactor del nou catàleg està format per dos arquitectes i dos arqueòlegs i compta amb la supervisió de la Diputació, que ha finançat una part del cost. Els treballs, amb una durada estimada d’un any, incorporaran la nova realitat física i legal del municipi. Inclouran una fitxa en profunditat de cada element protegit per a definir quines parts poden rehabilitar-se conservant els aspectes rellevants i quines poden modificar-se respectant el valor dels edificis. Les conclusions de l’estudi s’integraran en la documentació del nou Pla General d’Ordenació Urbana, que comptarà també amb assistència de la Diputació.

La proposta actual fa referència a la definició de l’àrea concreta del poble vell. L’anterior catàleg només definia béns, però amb la delimitació del nucli antic es fixaran criteris concrets d’actuació en l’entorn. Es consideraran els elements d’especial rellevància, entre els quals destaquen prop d’una quarantena de cases senyorials de la primera meitat del segle XX, com la Casa de Segura, Ca Germán o les cases bessones dels Artillers. Totes amb característiques comunes, com la construcció en tres plantes o els taulells de caravista.

L’execució del catàleg suposa la prospecció arqueològica d’aquesta zona, que podria descobrir noves troballes, donat l’origen romà de la localitat i la constitució d’un rahal andalusí, integrat segles després al cinturó defensiu de la capital Balansiya al segle XI.

A més, es preveu la proposta de catalogació de l’Església de l’Assumpció de la Mare de Déu com a Bé d’Interés Cultural. Data de 1730 i es va construir sota la direcció de Joan Baptista Mingues. És un edifici amb una torre campanar, tres naus i creuer, que allotja al seu interior retaules barrocs, pintures neoclàssiques i la imatge de la patrona de Foios.

Altres béns de rellevància local són les Antigues Escoles Municipals del 1917, obra modernista de Ramón Lucini Callejo, que ara alberga la Casa de la Cultura. Un altre dels elements patrimonials és l’Ermita del Crist de la Sang, situada enmig de camps de cultiu. És una construcció del segle XVIII que va ser enderrocada l’any 1936 i reconstruïda en 1942. També trobem a Foios una de les quatre creus del segle XVI de la comarca, que va restaurar-se després de la Guerra Civil.

Justament en aquesta època, entre 1936 i 1939, es van construir al País Valencià 258 refugis antiaeris. No hi ha un catàleg complet de la comarca, però sabem que Montcada té quatre localitzats, i Massarrojos i Rocafort altres dos. Ara hem pogut saber que a Foios hi ha constància d’almenys dues construccions subterrànies. Des del municipi confien que amb les exploracions arqueològiques es puguen reobrir i restaurar amb criteris de conservació i seguretat. La inclusió al catàleg dels antics refugis és una de les novetats del projecte.

Dins del sòl rural de Foios també hi trobem alguns elements d’interés arqueològic i etnològic, com l’alqueria del Xarco, l’alqueria del Sagrat Cor de Cúper (on trobem el pi de l’Araucària), el Molí de Frígola, el Molí de Corell, les xemeneies dels Rajolars o les malauradament desaparegudes alqueries de Cabota i la Macana, considerada com l’immoble més antic de Foios (del segle XVIII). Malgrat el bon estat de l’exterior, va ser enderrocada el 2014 i constitueix un exemple a evitar: sense protecció, el nostre patrimoni pateix una situació d’abandó a la que encara podem posar remei si no volem perdre la identitat mil·lenària de l’horta.