L’Ajuntament de la localitat reedita les obres completes de Vicent Sebastià, un autor genuí que va reflectir amb gràcia i punteria la societat de l’Horta Nord de la primera meitat del segle XX

Vicent Sebastià, conegut també per Vicent d’Anna, va ser un escriptor i músic autodidacta que va reflectir en les seues poesies la identitat de Puçol i de l’Horta Nord durant la primera meitat del segle XX. Una societat rural, llauradora, marcada per les tradicions del moment que també experimentava transformacions, la modernització i l’arribada de nous costums.

Sebastià retratava relacions personals, de parella, matrimonials i familiars; la seua obra estava plagada de personatges de traços ben reals i noms terrenals: Micalet, Ximeta, Nelo, Trinitat, Virginio, Dionisio… Va recollir en els seus versos fenòmens del moment com ara l’èxode rural per buscar una oportunitat a València; les tradicions i les festes populars, fonamentals per a entendre aquella vida; i, per descomptat, l’horta, sempre present en bona part de les seues creacions.

Tot açò explicat sota una mirada lúcida, observadora i amb una bona dosi de sornegueria, que col·locava els seus personatges davant la incertesa i les conseqüències de les seues accions, i donava veu a les seues reflexions i els seus pensaments.

Recentment, la seua obra ha sigut reivindicada per ser un valuós document històric de Puçol i la seua comarca. Amb motiu del pròxim 9 d’octubre, la regidoria de Cultura de la localitat reuneix en una edició especial les seues obres completes, que també estaran gratuïtament a disposició del públic a través del web casacultura.net. Aquest llegat consta de quatre volums: dues recopilacions de poesies -‘Pel camí del desengany’ i ‘P’a festes les de Puçol”-, una altra de dècimes i un últim volum amb dues peces de teatre musical -‘Ja saben qui és la Pilar’ i ‘En un dia d’eleccions’- en els quals Sebastià firma la lletra i la música.

Els pròlegs són de l’investigador Josep Vicent Frechina, que documenta i contextualitza amb claredat la biografia i les circumstàncies de l’autor per a entendre la importància de Sebastià i la vàlua de la seua obra, que també proporciona un testimoniatge del valencià que es parlava a l’Horta de llavors: “una llengua riquíssima a la qual caldrà eximir, d’una vegada, del pecat de l’apitxat per començar a valorar-la en la mesura que veritablement li correspon”, explica Frechina. “Les seues poesies constitueixen uns documents antropològics i filològics d’una vàlua inqüestionable”, afig.

Versos de llaurador

Sebastià va nàixer el 1900, fill d’una família religiosa. L’àlies d’Anna remet a la seua mare Anna. De xiquet, va deixar els estudis per treballar el camp i durant la resta de la seua vida, a més de músic i poeta, principalment va ser llaurador. Segons Frechina, la falta de formació acadèmica és possiblement una de les raons de l’autenticitat de la seua obra: “Vicent rep la seua formació a l’era, a l’ombra de la figuera, a la fresca en l’estiu i a vora foc a l’hivern: una cultura secular, conservadora i tradicionalista, transmesa oralment mitjançant l’ús eficaç de l’anècdota i la rondalla, el susoït i el romanç. La seua germana Dolores ho copsarà amb una precisió exemplar: “el meu germà és com els melons de forana, que com no es reguen són els més dolços”, diu l’investigador.

De jove, va formar part d’una murga amb la qual va començar a cantar versos satírics que escrivia. D’aquesta unió de música i sornegueria, va estrenar amb èxit a Puçol les dues obres teatrals que ara es reediten. Després, l’autor va guanyar popularitat en tota la zona perquè les seues poesies eren recitades en l’emissora parroquial local, Ràdio Puçol. “És en aquestes extenses poesies costumistes on aconsegueix els millors moments de la seua producció poètica. Espontani, àgil, genuí, demostra una gran capacitat d’observació i una insòlita facilitat per treure-li suc a l’anècdota més intranscendent”, comenta Frechina.

Durant la resta de la seua vida, Sebastià va continuar escrivint regularment i publicant versos en els llibres de festes o en les butlletes que eren llançades des de les carrosses dels clavaris durant les celebracions, de les quals s’han seleccionat algunes per al tercer volum d’aquesta reedició. A més a més, aquesta publicació és completada per dos CDs amb una selecció de poemes recitats per Enric Esteve, que juntament amb la família de l’autor ha coordinat i recopilat les peces.

D’altra banda, s’han preparat unitats didàctiques adaptades a les distintes edats, a càrrec de Vicent Ferrer, que estaran disponibles a la web d’ací a poc temps. Es tracta d’una iniciativa amb una funció didàctica i de difusió a l’abast de docents, estudiosos i curiosos, tant locals com de tota la comarca, disponibles gratuïtament a només un clic.

D’aquesta manera, Puçol recupera part de la seua història recent a través d’un cronista que durant tota la seua vida va retratar la comarca i els seus habitants. “I escrivint tot lo que puga, / si té salut seguirà, / el que es despedix de tots, / que és… Vicent Sebastià.” (versos del seu poema titulat ‘Ràdio Puçol’).