El periodista i sociòleg Emilio Silva Barrera, net d’un republicà assassinat pel franquisme i fundador de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, publicava l’any 2021 un tweet amb què posava damunt la taula una curiosa qüestió: la pel·lícula del 1947 Què bonic és viure, el clàssic de Frank Capra, es continuava emetent per televisió en una versió censurada, amb un doblatge manipulat i amb un metratge inferior al de l’obra original per la supressió d’algunes escenes. El film, típic de Nadal i qualificat per a tots els públics, va patir, com moltes altres obres, la retallada de la censura. Tants anys després, esta versió continuava reposant-se a la televisió.

El fantasma de quatre dècades de repressió s’apareix actualment en pel·lícules mutilades, però també en diaris, noticiaris televisius i discursos polítics. En este context, el passat 8 de novembre es va presentar al Saló de Plenaris de l’Ajuntament del Puig la guia didàctica “La Memòria Democràtica en l’aula. Una proposta didàctica per al Puig”, elaborada per part del professorat de l’IES El Puig amb l’objectiu d’apropar a l’alumnat els fets de la Guerra Civil i de la dictadura al municipi.

La guia és el resultat d’un treball que es va iniciar fa 3 anys. El centre va començar a organitzar visites al cementeri de Paterna, a les quals l’alumnat descobria els horrors del franquisme a través de les seues fosses. Açò servia com a punt de partida per a realitzar un projecte d’investigació, amb tasques de documentació o converses intergeneracionals amb persones grans. Amb la guia recentment presentada, es fixen les bases del projecte perquè es puga mantindre en el temps: aporta materials d’estudi i anàlisi, marca una programació i temporització i suggerix noves línies de recerca. El curs al qual es dirigix és quart d’ESO, per considerar que és necessari que els joves disposen de certa maduresa intel·lectual i emocional per a tractar el tema.

Proposta interdepartamental

El projecte se centra en les assignatures de Castellà i de Geografia i Història, i permet l’adquisició de les competències i coneixements d’ambdues matèries marcades per la legislació vigent, emprant, durant algunes sessions del segon trimestre, la recuperació de la memòria històrica com a fil conductor. És, a més a més, una proposta interdepartamental, ja que requerix habilitats d’altres matèries per tal de portar a terme la investigació. Per exemple, la informàtica per a les cerques digitals, les matemàtiques per a la interpretació i elaboració d’estadístiques i els idiomes per a la comprensió d’informació disponible en diferents llengües.

«Alguns alumnes han descobert que tenen parents en fosses comunes gràcies al projecte»

“El nivell de coneixement inicial de l’alumnat sobre la matèria és molt baix, però el que importa és que al final assolisquen eixe aprenentatge”, conta Miguel Domingo Saura, professor del departament de Castellà i coordinador del projecte. “A més, arriben a eixe coneixement d’una manera molt emocional, perquè ho fan en part a partir dels seus familiars”, explica el docent. “Fins i tot, alguns alumnes han descobert que tenen parents en fosses comunes gràcies al projecte”, detalla.

Promoure el diàleg intergeneracional és un dels objectius, raó per la qual pretenen implicar a les residències de persones grans en la iniciativa. La lectura de novel·les gràfiques, un gènere molt connectat amb la memòria històrica, ha impulsat la col·laboració amb la biblioteca municipal. També, relacionat amb açò, l’Ajuntament celebrarà el 5 de maig un acte de dignificació de les persones d’este municipi, Puçol, i també de Sagunt, assassinades pel règim franquista eixe mateix dia de l’any 1939.

El compromís del centre en matèria de Memòria Històrica es manifesta, així mateix, en l’adhesió a la Xarxa d’Educació i Memòria (XEiM), que agrupa centres, docents i institucions que vetlen per la transmissió de la història democràtica i la seua incorporació als currículums educatius d’una manera quotidiana i transversal. També es fa palés en el futur condicionament de la casa antiga del conserge per a transformar-la en la Casa de la Memòria, iniciativa seleccionada com a Projecte d’Innovació i Inclusió Educativa (PIIE), de la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació. Esta instal·lació disposarà d’una zona on exposar els projectes d’investigació de Memòria Històrica desenvolupats per l’alumnat, els proporcionarà un lloc on treballar-los i permetrà la creació d’espais de recreació sensorial, a més de servir com a arxiu.

Enguany, una nova línia d’investigació serà l’ús del Monestir del Puig com a presó durant la postguerra. Exemples com este ajuden el jovent a entendre la seua història; també els fa reflexionar sobre l’origen dels discursos mediàtics i polítics basats en l’odi i el negacionisme que es troba, precisament, en la falta de treball en matèria de Memòria Històrica. Una tendència predominant durant molts anys i que, amb iniciatives com la del Puig, es busca revertir.