Innovació participativa

Tenim l’horta a tocar i potser per això la creiem eterna, passant per alt que és obra del treball humà quotidià. Un paisatge i uns aliments de primera qualitat que ens aporten una manera de viure peculiar.

Innovació participativa

REDACCIÓ – Eduard Ramírez
FOTOGRAFIA – Ajuntament de Museros
Museros posa en marxa un projecte que combina la innovació agrícola amb la investigació i la participació ciutadana

Tenim l’horta a tocar i potser per això la creiem eterna, passant per alt que és obra del treball humà quotidià. Un paisatge i uns aliments de primera qualitat que ens aporten una manera de viure peculiar. També tenim a tocar els efectes de l’escalfament global i els nous reptes per a la nostra viabilitat. Preocupacions per a les altes instàncies internacionals fins als nostres hàbits en l’entorn més directe. Per això la gestió del coneixement local aplicada al nostre patrimoni cultural és important per a adaptar l’agricultura. Museros posa en marxa un exemple esperançador de treball conjunt amb els agents locals. El seu projecte combina la innovació agrícola amb la investigació i la participació ciutadana.

En la línia de crear eines que ajuden a fer un entorn més saludable, més sostenible, i promoure la resiliència del territori, trobem exemples com el projecte ARCH en què participen Bratislava, Camerino, Hamburg i València. El cap i casal busca avançar en l’enfortiment de la infraestructura verda relacionada amb l’Albufera i l’Horta. Però Museros aprofita la proximitat veïnal per a impulsar l’ambició en els objectius i portar-los a la pràctica. En concret, dedicarà dos fanecades de terra a l’experiència pilot d’introduir conreus tropicals, per tal de valorar-ne la introducció en l’horta.

La regidora d’Agricultura i Medi Ambient, Beatriz Sánchez Botello, veu tots els elements que gestiona com a interconnectats, ajudada per la seua formació en Ciències Ambientals: «Cuidar el medi ambient és un bé comú compartit. Ja siga amb campanyes de conscienciació ciutadana, la promoció del reciclatge, o el bon manteniment de les infraestructures rurals. L’agricultura és un pilar fonamental de la gestió mediambiental, i cal promoure campanyes innovadores que ajuden al ressorgir del treball de la terra, ja que vivim en pobles que han estat líders en la producció d’aliments de primera qualitat». A partir d’esta visió l’ajuntament difongué un cartell demanant la cessió de terra fèrtil per tal de poder començar el projecte. En deu dies reberen molts oferiments del veïnat. En realitzaren la selecció a partir de requisits com que el bancal no passara de 4 fanecades o que comptara amb una caseta d’atifells propera.

Llavors fou el moment de recuperar i relacionar iniciatives prèvies que no havien arribat a fructificar. Com ara un projecte d’investigació conjunt de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València, sobre l’adaptació futura de l’horta com a espai productiu d’aliments. D’altra banda Beatriz Santos havia sol·licitat ajuda al consistori per a contactar amb els propietaris de la masia Villa Dolores, ara com ara abandonada, on pretenia establir plantacions per a un estudi ecològic experimental.

Cessió de terres

Amb la cessió de terres del veí de Museros Vicente Alcover, l’ajuntament podia per fi impulsar una experiència que aprofitarà per a buscar alternatives a les produccions actuals, amb molta presència de tarongers, i modernitzar els cultius comercials, com ara amb el fruit tropical pitaia. La implicació de l’administració local aporta visió de conjunt, i ha permés encaixar les diferents parts del trencaclosques. Així presenten una experiència pràctica més ambiciosa, «un impuls de canvi per a renovar i viure des d’una altre paradigma. Usem les debilitats actuals provocades per la crisi de l’horta, per tal d’experimentar, investigar i donar-li nova vida, mentre fem poble», explica la regidora Bea Sánchez.

Trobar viabilitat comercial futura a l’entorn productiu de l’horta fa poble, lògicament, però també tot el procés d’implantació del projecte. Durant el mes de setembre la regidoria d’Agricultura i Medi Ambient ha comunicat una guia de cultius per a eixa terra disponible, a partir d’una proposta tècnica municipal. En octubre obriran un termini de participació ciutadana, i les propostes de cultius rebudes seran revisades per a valorar-ne la viabilitat tècnica. Esta mateixa tardor començarà el conreu a cura de la voluntària Beatriz Santos. A hores d’ara l’ajuntament remou i prepara la terra cedida per l’altruisme d’Alcover al llarg de 8 anys més una possible pròrroga. L’ajuntament també s’encarrega d’instal·lar la tanca de protecció del camp, i cedeix l’ús d’una caseta d’atifells dels propers horts urbans.

La tasca de Museros busca establir un cercle virtuós a partir d’una perspectiva de conjunt respecte a les necessitats de l’horta i el compromís cívic ambiental. Tot forma part de la mateixa concepció de protecció de la naturalesa i adaptació a les circumstàncies de la producció de proximitat. Crear les condicions de noves opcions comercials de la nostra horta alhora que ens adaptem als canvis de condicions climàtiques. Perquè la innovació obri les portes del futur que ens cal.