Naix la ‘Moncadapèdia’, un arxiu local accessible a través d’internet que recull continguts històrics, artístics i etnològics amb interés especial per la memòria oral.

Els espais que recorrem guanyen textura i profunditat amb el pas del temps i de totes les persones que els travessen, impregnats de les experiències viscudes. Tots participem i ens barregem en la memòria lligada a la història, la llengua, les rutes i la toponímia. En la nostra comarca acaba de germinar esta idea amb el projecte “Moncadapèdia”, un repositori divers i de divulgació per a tots, un museu viu que afavoreix la participació.

El 28 de març l’alcaldessa Amparo Orts anunciava en Facebook la seua creació i el mitjà no resulta casual. Es tracta d’un arxiu local que es troba íntegrament en Internet, permanentment accessible (a diferència de l’Arxiviu de l’Horta, posem per cas). És innovador perquè sols n’existeixen tres o quatre de semblants creats els darrers anys, i Moncadapèdia és el primer del nostre entorn directe. Esta innovació digital va acompanyada d’una gestió participada, dialogada amb el veïnat. Resulta rellevant la seua vocació local, que el distingeix del Museu de la Paraula (que pertany al Museu d’Etnologia de València, d’àmbit autonòmic), però també d’altres arxius digitals dirigits a usuaris “lletrats”, generalment especialistes universitaris i militants. En el cas present l’arxiu es construeix amb la gent del poble i va dirigit a la gent del poble.

Abasta tot tipus de continguts: històrics, artístics, etnològics i arquitectònics, amb interés especial per la memòria oral, amb entrevistes a persones majors, treballadors de tots els sectors i membres d’associacions. Bàrbara Sales, tècnica de promoció lingüística de l’Ajuntament, es mostra “molt contenta, es veuen resultats ràpids i les visites creixen. Moncadapèdia no té un eix únic, en té molts que conflueixen en un imaginari col·lectiu, en una memòria compartida”.

“Per a molta gent és la primera vegada que les seues vivències, les seues activitats, es tenen en compte i es consideren cultura pròpia. Este tipus d’arxius locals són contribucions a la dignitat de les vides particulars i també a la comunitat que és el poble. De fet, la memòria oral autobiogràfica va ser declarada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2003”, completa la valoració Nelo Vila, gestor del projecte amb l’equip de treball Etnograma, que han impulsat projectes semblants en Nules i Artana (La Plana Baixa). “Som pioners, venim del treball en participació ciutadana i això és important, perquè ens ajuda a crear dinàmiques per arribar a la gent més enllà de tota aquella que ja està activa en entitats cíviques. Qualsevol espai on s’ajunten un grup de persones és susceptible que hi acudim. Hem començat entrevistant a dones treballadores, estem en contacte amb les associacions culturals i preparem el treball des de les escoles i l’institut”, afig.

Moncadapèdia té l’objectiu de reivindicar i arxivar la memòria popular per tal de contribuir a la dignitat i a la qualitat de vida de les persones. És important reconéixer les activitats, les formes de vida i les identitats col·lectives. Amb un arxiu accessible amb una connexió a Internet, s’assegura una presència permanent en xarxes a cost molt baix, per la qual cosa té una alta rendibilitat pública quantitativa i qualitativa. També recupera treballs, publicacions, activitats de tot tipus produïts per l’Ajuntament i desapareguts de l’accés públic des de fa temps, ara de nou disponibles, com les efemèrides de la carta pobla i del reconeixement com a ciutat.

“La nostra experiència en altres pobles és que l’interés augmenta i estos arxius digitals es converteixen en molt valorats. A Nules (13.000 habitants), tenim entre 500 i 600 consultes diàries, i a Moncada les primeres entrevistes han arribat a les 3.000 consultes en una setmana. No hi ha altra institució pública que reba tanta atenció o tants usuaris”, explica Vila. La gestió del seu equip consisteix a trobar “fonts” d’informació (textos, publicacions, informants individuals o col·lectius a qui entrevistar…), crear publicacions de la forma més rigorosa possible i oferir-los amb una periodicitat aproximadament setmanal. Cada incorporació s’anuncia en xarxes socials, de manera que es crea una comunitat creixent d’usuaris que vol arribar a tots els públics, és a dir, a tots els barris, a tots els sectors de població.

Nelo Vila destaca que les actuals tecnologies de la comunicació permeten una participació i una difusió veritablement democràtica de la informació. “També una democràcia cultural, feta horitzontalment entre totes i tots, i molt diferent de la tradicional ‘cultura democràtica’, que ve donada des de dalt per institucions especialitzades”, explica. Recorda la forma com es produeix empatia amb la gent entrevistada, la confiança i les amistats que es creen… La dignitat i la convivència renaixen des del patrimoni viscut: “És un projecte que enriqueix la memòria popular de les poblacions, però també ens enriqueix a nosaltres personalment. És un treball apassionant”.