L’investigador de Rafelbunyol Pau Pérez Duato ha publicat junt amb Álex Gutiérrez Taengua l’obra La postguerra a les comarques valencianes. L’Horta Nord i la partida judicial de Xàtiva (Diputació de València, 2020). L’autor presenta una anàlisi de la repressió franquista durant la immediata postguerra a l’Horta Nord, amb una contextualització prèvia de les primeres dècades del segle XX i del període de la Segona República. S’exposen també els resultats de la recerca sobre la Guerra Civil, l’ocupació militar i la constitució dels primers ajuntaments de la Dictadura franquista en els 22 municipis de la comarca, així com també les polièdriques formes de repressió i violència política.

El llibre va ser presentat el passat 28 de maig de manera virtual i es pot descarregar gratuïtament a través del portal de memòria històrica de la Diputació de València. Entre altres episodis interessants, Pau Pérez recull el procés d’industrialització a la nostra comarca que tingué una fita històrica el 23 de juliol de 1906 amb l’Exposició Industrial Agrícola d’Almàssera. La Mostra s’instal·là als magatzems de l’empresari Vicent Lladró, exhibint mobles, objectes de porcellana o els luxosos cotxes de ferrocarrils produïts per Lladró y Compañia des del 1896. En aquests anys s’experimentà un augment de l’activitat industrial a localitats com Alfara del Patriarca i Vinalesa, apareixent les primeres fàbriques de rajoles i teules. Però, sens dubte, La Yutera Española S.A de Foios destacava perquè treballaven entre 900 i 1.000 persones. Les tasques que es realitzaven en aquesta fàbrica estaven culturalment lligades a les dones, perquè el patriarcat predominant no considerava «normal» que els homes feren activitats com cosir, netejar o fregar; per això hi havia un 67,7% de dones en la plantilla.

S’hi parla també de les revoltes obreres, com la vaga de la fàbrica de jute de Vinalesa de novembre del 1919 arran de l’acomiadament d’una treballadora que, segons l’empresa, va cometre una falta greu. El malestar per la situació laboral i el context de reivindicació obrera esclataren en una onada de solidaritat amb la companya. En poques hores la majoria de les 450 treballadores amb què comptava la fàbrica s’adheriren a la mobilització i departaments complets quedaren aturats. Al capdavall, després de 8 mesos de vaga, el jesuïta Pare Vicent va intervenir per diluir les protestes. En desembre del mateix 1919 començà altra vaga a la fàbrica de mistos San Diego d’Alfara del Patriarca, més coneguda com «La Fosforera». En aquest cas, els treballadors foren reprimits violentament amb l’enviament de nombrosos membres de la Guàrdia Civil a la localitat per protegir els patrons. L’auge de mobilització obrera finalitzà amb el colp d’Estat de Primo de Rivera en 1923, iniciant-se un règim totalitari amb el beneplàcit del rei Alfons XIII, que suposà la victòria dels poders fàctics i la derrota dels subalterns en la seua lluita de classes.