A l’inici de les festes, el poble va viure la presentació del Fandango del Puig, una obra original que ja forma part de la seua identitat i que promou el valor del ball valencià .

“Una nit històrica”, així és com van viure alguns dels seus protagonistes el dia d’inici de Festes d’enguany en el Puig. Un poble unit a la creació de la identitat històrica valenciana, que ha fet un pas més per a enriquir la tradició pròpia amb l’estrena del ball anomenat “Fandango del Puig”.

A la falda de l’escalinata del Monestir, ple de veïns asseguts i dempeus que envoltaven la plaça expectants, una desena de parelles van aparéixer en escena per a interpretar l’obra i fer vibrar el públic, amb una execució alegre i lluïdora. “Per als alumnes ha sigut històric estrenar una peça per al poble”, explica Toni Gijón, mestre de danses valencianes encarregat de dissenyar la coreografia, en referència al seu grup del Centre Cultural La Marina del Puig. L’obra, a més, compta amb música de Vicent Carrasco, mestre de corda i pua, i lletra d’Emilio Luis Porta, ‘Milio del Puig’, els quals han col·laborat en la seua creació amb el suport de l’Ajuntament.

Ara, qualsevol grup de dansa pot incorporar al seu repertori el Fandango del Puig i fer conéixer el valor d’aquesta disciplina tradicional. “La dansa valenciana és molt desconeguda, té la mateixa tècnica que qualsevol dansa escolaritzada, com l’espanyola o la francesa, però amb matisos donats per l’entorn”, apunta el coreògraf Gijón, qui treballa en el sector des de finals dels anys 70 i dirigeix diversos grups de la província. “És una dansa acadèmica, més popular que el ballet, però molt complexa: treballem els moviments dels braços, de les cames, els passos canvien amb la música… És molt exigent. Hem d’estimar-la”, afig el mestre.

La coreografia del Fandango del Puig és un ball d’escola, centrat en el passeig pla (pas bàsic dels balls valencians) de l’Horta de València, “el més propi nostre”, afirma Gijón. La interpretació inclou canvis de parelles, de posicions… “Des del coneixement de les danses tradicionals es pot innovar en este tipus d’exercicis”, diu el coreògraf. El mestre valora sobretot com l’alumnat “s’ha bolcat en el projecte, treballant de valent en els assajos”, el que ha fet que la recepció de la gent del poble haja sigut molt positiva.

L’obra va estar interpretada per l’alumnat de danses valencianes, junt amb les escoles de tabal i dolçaina, corda i pua, i cant valencià, totes del Puig.

El valor del nostre ball

Vicent Carrasco, autor de la música i mestre de corda i pua, explica com, amb el seu treball, ha tractat d’acostar-se als estils de l’Horta. “Abans, el Puig no tenia fandango ni valenciana -de la qual Carrasco també n’és autor-, però als pobles del voltant sí que hi havia una línia. He creat una melodia creïble, molt vinculada a l’estil de l’horta, d’estructures clares i marcades, amb cura en la mesura de compassos. Quan prepares una peça per a ball, has de fer que el mestre ho tinga clar, ajudar-lo a fer un camí i des-fer-lo de manera armònica”, comenta l’autor. “Antoni -en referència al coreògraf, Toni Gijón- és un home amb experiència i ha adaptat la música molt bé. La presentació, amb 14 parelles a l’escenari, és un treball molt gran”, reconeix Carrasco.

El músic treballa en la rondalla del Puig des de fa 9 anys i dirigeix més grups a València i Castelló. Afirma que el món del folklore valencià “està molt fort”. “Tenim gent jove aprenent, hi ha molt d’interés en la música tradicional. Dirigisc 8 rondalles nombroses amb persones de tot tipus. La gent es junta a ballar al carrer, totes les setmanes hi ha saraus”, comenta el mestre.

Toni Gijón, per la seua part, veu la situació de la dansa des d’un altre punt de vista. “Trobe a faltar que hi haja més gent jove, pense que les dolçaines i el cant estan més ben vistos que la dansa. Caldria respectar-la més, com es respecta la resta de disciplines”, afirma el coreògraf. En aquesta línia, el Fandango del Puig pot contribuir a què el ball valencià recórrega els carrers de l’Horta Nord divulgant el seu valor.