Un equip d’investigadors fa una recreació 3D del Castell de la Patà que permet admirar com va ser el conjunt arquitectònic construït en el segle XI, ara en ruïnes.

Caminar entre les parets i les torres d’un castell àrab desaparegut, a la part alta de la muntanya que domina El Puig, la Patà, i imaginar com seria la vida allà fa mil anys. Això, entre altres coses, ha estat possible gràcies a la tecnologia 3D, mitjançant un projecte d’un equip d’investigadors impulsat per l’Ajuntament d’El Puig, el qual ha reviscut el Castell de la Patà, declarat Bé d’Interés Cultural el 2002.

La iniciativa ha permés conéixer la magnitud d’un monument emblemàtic del qual ara per ara només queden unes poques ruïnes, principalment de les restes de les torres i de la muralla, i que era un desconegut per a bona part del veïnat del poble. La recreació revela com un gran conjunt arquitectònic, construït en el segle XI, dominava llavors l’entorn des de l’alt de la muntanya de la Patà, una localització estratègica de caràcter defensiu. “Molta gent d’El Puig desconeixia el castell i no s’imaginava com seria de gran. Moltes persones han quedat impressionades amb el resultat”, explica Juan Antonio Morante, qui junt amb Cristian Bolumar, especialitzats tots dos en Animacions 3D, ha estat l’encarregat d’aquest projecte presentat enguany, el qual va ser seleccionat el 2019 per a la beca d’estudis sobre El Puig que anualment convoca el municipi.

La recreació va ser projectada al públic el primer dia del cinema d’Estiu, a l’escala del monestir, i el vídeo pot mirar-se en el canal de Youtube ‘El Puig Turistico’.

L’equip va començar la investigació amb un important treball de documentació en el qual va ser fonamental la col·laboració de Julio Badenes, cronista d’El Puig, qui els va facilitar informació i part del poc material gràfic que hi ha sobre el Castell, que els poguera ajudar a reconstruir-lo virtualment. A més a més, Morante i Bolumar també van visitar arxius, com ara l’Arxiu Provincial de València. “El major repte ha estat aprofitar la documentació i, en base a les restes que hi ha al lloc, fer el modelatge de les torres i completar el conjunt. Les restes àrabs ens han ajudat a descobrir el castell, també gràcies a comparar-les amb construccions similars de l’època, com ara la dels Castells d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) i Onda (Plana Baixa), o la de la muralla àrab de València. El treball ha sigut una manera de recuperar la nostra memòria”, diu Bolumar.

Aquesta forma virtual de recuperar el patrimoni permet conéixer la forma singular que va tenir el castell i com, de manera imponent, el conjunt aprofita la roca per a guanyar altura en un enclavament estratègic, defensiu, per a controlar els camins que comuniquen amb la ciutat de València pel Nord i els seus camps de cultiu. De fet, el castell va ser construït pels àrabs en el segle XI sobre un poblat íber. Més tard, el 1093, el conjunt va ser reconstruït i fortificat pel Cid, reconstruït de nou més tard per Jaume I, i, finalment, enderrocat per Pere IV d’Aragó. Un seguit de destruccions, el pas del temps i l’abandó de les restes va fer que al començament del segle XX al lloc només quedara una torre, fragments del mur i les restes de l’aljub àrab.

Beques d’investigació local

Cada any, un jurat independent especialitzat valora els projectes que es presenten a la beca d’investigació d’El Puig, la qual està adreçada a divulgar aspectes del poble al voltant de la història, l’art, l’economia, la sociologia, l’educació, la sanitat o el medi ambient, entre d’altres. El 2021, la beca fa 28 edicions, la qual dona a conéixer el projecte seleccionat al gener, amb motiu de Sant Pere, patró el poble, junt als premis del certamen literari Conte i Dragó.

Tonica Martí, regidora de Cultura, Educació i Patrimoni Històric, destaca la importància del projecte del Castell per divulgar “una part desconeguda de la nostra història que ajuda a conéixer-nos millor”. “La recreació ha tingut molt de ressò per tot arreu”, hi afegeix la regidora.

Els últims anys, el jurat ha seleccionat l’estudi d’una vila romana dins del terme d’El Puig, un diagnòstic socioeconòmic i territorial del poble o un documental sobre l’emigració del veïnat entre els anys 50 y 70, entre altres projectes.