La segona quinzena de setembre ha dut a primera línia de batalla l’alqueria del Forn de Barraca d’Alboraia. L’amenaça que les màquines acudiren a assolar-la va portar un grup de persones a acampar allí per tal de defensar-la; per plantejar una resistència física i pacífica que permetera escampar socialment l’escàndol per una iniciativa d’acreixement d’infraestructures dubtosa amb la qual s’està eliminant patrimoni, paisatge i més de 60.000 m2 d’horta.

El projecte en qüestió respon a l’ampliació de la carretera V-21 amb la creació d’un tercer carril. Va ser publicat en febrer de 2014 quan el govern de Rita Barberà planejava requalificar 400 hectàrees d’horta per a construir 17.000 habitatges nous. Amb els canvis de govern de 2015 i l’aprovació de programes com el Pla d’Acció Territorial de l’Horta s’anunciava una major protecció de l’entorn i una correcció del model de construcció expansiva de la bombolla immobiliària. L’ajuntament de València calculava el 2015 un trànsit de 69.000 vehicles diaris per la V-21, i no semblava raonable un gran creixement en les condicions actuals. Això no obstant, el Ministeri de Foment va aprovar en 2017 el projecte d’ampliació a tres carrils del tram Carraixet-València a causa d’un hipotètic col·lapse, amb una nova connexió nord al port i un nou enllaç viari entre la V-21 i la CV-311 en terme d’Alboraia. L’octubre de 2018 entitats cíviques es reuniren amb representants del ministeri, que proposaren una reducció de la destrucció de terra d’horta però sense modificar la construcció del tercer carril. El procés d’expropiacions i les protestes continuaren al llarg d’enguany fins a l’entrada de la maquinària aquest mateix estiu.

El 19 de setembre la Guàrdia Civil desallotjà algunes persones que havien acampat en l’alqueria del Forn de Barraca, ubicada a la vora de l’autovia d’entrada a la capital. Operaris de la concessionària de l’obra accediren a la casa i començaren a buidar-la fent un primer forat en la paret del mural «L’Horta és vida». Hi hagué una incipient reacció ciutadana que va tornar a prendre l’alqueria de forma pacífica, i des d’aquell moment la programació d’activitats no hi va cessar, amb la realització de tallers, xerrades i concerts per part d’artistes com Xavier Sarrià, Pau Alabajos, Mireia Vives i Borja Penalba. La matinada del 27 de setembre, justament el dia de la mobilització mundial per l’emergència climàtica, un centenar d’efectius de la Guàrdia Civil, amb vehicles antidisturbis i un helicòpter, feren fora les persones que romanien en la propietat. Dos activistes resistiren algunes hores dalt la teulada del Forn de Barraca i una tercera es va lligar amb un arnés a una finestra. Finalment, amb la col·laboració dels bombers i la utilització d’una grua, els agents policials evacuaren les tres persones, que varen ser detingudes i traslladades a la comissaria de Montcada. De seguida entraven les màquines i en pocs minuts l’alqueria estava completament enderrocada, tal com ja havia passat el 23 de setembre amb la veïna edificació dels Bayarri.

Aquell passat ha quedat enderrocat entre les runes de l’alqueria, però ha traspassat les fronteres de la consciència social

Lluís Fontelles, un dels propietaris del Forn de Barraca, veia amb impotència i desolació, a uns 500 metres de distància, a la frontera que cap que no fora membre dels cossos policials podia traspassar, com les màquines tombaven aquell habitatge rural de més 100 anys d’antiguitat. Fins que el govern central va executar l’expropiació, el passat mes de juliol, l’immoble pertanyia a la família de la seua companya, els avantpassats de la qual s’havien dedicat a llaurar la terra i havien instal·lat un forn en l’alqueria per abastir de pa al veïnat de la partida de Calvet d’Alboraia.

Aquell passat ha quedat enderrocat entre les runes de l’alqueria, però ha traspassat les barreres de la consciència social configurant-se el Forn de Barraca com el símbol de la defensa de l’horta, del territori, de les arrels de la nostra comarca. Les polítiques urbanístiques de ciment i rajola que destrueixen el patrimoni territorial i productiu valencià continuen damunt la taula, amb altres projectes amb els quals ens haurem d’implicar d’una forma més activa perquè no torne a ser massa tard. Hem de reaccionar i decidir quin món i quina vida volem viure.