El mític Xalet del carrer Miracle d’Alboraia ja és propietat de l’Ajuntament gràcies a la donació de la família Monrós Grau. Serà utilitzat com a centre cultural i com a seu de l’Oficina de Turisme.

No passa desapercebut. Eixa façana blava que es fusiona harmònicament amb el cel, jugant amb la solemnitat d’unes columnes i balustrades impol·lutes, una delicada font que dóna la benvinguda darrere de la porta i un aroma fresc a llimoner. És el conegut Xalet d’Alboraia, una curiosa edificació situada al carrer Miracle que desprén una aura de misteri, que ha fascinat a generacions d’alboraiers i alboraieres i que, ara, és de domini públic. La família Monrós Grau, propietària de l’habitatge, va signar ja al 2006 un conveni de donació amb l’Ajuntament, i va ser en 2019 quan es consolidà definitivament la cessió. Després d’una inauguració aquest estiu plena d’expectació, gràcies a la qual un gran nombre de veïns, veïnes i persones visitants varen recórrer el Xalet i la seua història a través d’una detallada exposició, l’edifici es prepara per a ser centre cultural i social municipal. “A partir d’ara comptem amb un espai privilegiat per a programar exposicions i activitats culturals, a més d’actes protocol·laris”, explica l’alcalde d’Alboraia, Miguel Chavarría. “També serà una estació de pas de la Ruta del Grial, en la qual participa el nostre poble, i molt prompte albergarà l’Oficina de Turisme Municipal”, assegura.

Les víctimes com Peset s’estenen arreu, multiplicant tantes tragèdies que han esdevingut trauma social. La indiferència i l’abandó ens qüestionen com a societat, i per tal de bastir la convivència social democràtica cal honestedat, reconeixement dels fets foscos i empatia amb el dolor. El paretó de Paterna estigué actiu fins ben entrats els anys 50, i en les seues fosses s’amuntegaren els cadàvers de 2.238 represaliats./p>

Sovint familiars damnificats hi col·locaven taulellets de record que eren arrancats, i fins als 80 no s’hi permeteren. Amb el temps ha sorgit una sensibilitat social més acollidora i amb cobertura legal. «Hui tanquem un cercle que no hauria d’haver-se obert mai. Hui soterrem l’avi Ambrosio al costat de la iaia Matilde al cementeri de Vinalesa, el nostre poble», digué la seua neta Imma Vijuescas, el 17 d’abril, en l’homenatge del poble als dos veïns exhumats de la fossa 127. Aborrona la serenitat del seu record a tots els familiars que han carregat amb aquella experiència, però reconforta compartir eixa intimitat vital que deixa de ser particular i ens interpel·la. «En la memòria de tota la família sempre recordàvem l’avi abandonat en una fossa comuna de Paterna i recuperar-lo era una prioritat. Com que això forma part de la història negra del nostre país, ho recordarem sempre, sense odi, però amb la cara ben alta, orgulloses del nostre avi», reblava Vijuescas.

Construït en 1930 per encàrrec de Cristóbal Monrós i Carmen Lluch al tornar de França amb les seues filles, Carmen i Rosario, el Xalet ha albergat a la família i també diversos negocis que exemplifiquen la vida quotidiana de l’època. “Malgrat ser un edifici privilegiat, amb la guerra i sobretot la postguerra la família va haver d’adaptar-se a la nova situació i va desenvolupar una economia de subsistència, que al cap i a la fi reflecteix la realitat de l’Alboraia d’eixes dècades”, explica Maria José Aguilar, arxivera municipal. Ella va ser l’encarregada, junt amb el dissenyador Joan Carles Muñoz, d’elaborar l’exposició històrica que es va instal·lar en la planta baixa durant l’estiu. “Comptàrem amb fonts municipals, parroquials, documentals de la pròpia família i una entrevista personal amb Vicente Cristóbal Monrós Grau”, explica. I entre eixes fonts familiars, una molt especial: el diari de Rosario Monrós, que narra, de manera exquisida, tots els seus records i vivències en el Xalet.

De la mà del poble

“Mon pare donaba el grifo de pas que estaba baix del sotano cuan habien festes i obria la porta de par en par (…) i la chent es paraba a vorela (la font de l’entrada), pues era en aquell entonses una novetat per a Alboraya, a mes era la entrà del poble, era meravillos”. És un dels fragments d’eixe diari de Rosario Monrós que demostra la curiositat i admiració que sempre ha causat el Xalet. Tant és així, que en festes assenyalades, com les de Setmana Santa, la gent acudia a fer-se fotos en la porta d’entrada o en la font. La família gaudia d’aquest contacte amb el veïnat, que aprofitava per a endinsar-se en eixe enigmàtic edifici.

El Xalet consta d’una planta principal protagonitzada per eixa font octogonal, situada baix d’una claraboia, i la monumental escala que dona pas al pis superior. Allí, es troben les habitacions, que conserven pràcticament les característiques originals. A més, compta amb un espectacular terrat, des d’on es pot admirar tot el poble, i un xicotet jardí. Però, tal volta, les estances més interessants, per la seua repercussió en la vida pública d’Alboraia, foren el soterrani i la cotxera.

Lloc de reunió i tertúlia

El soterrani va ser, al principi, el lloc de reunió preferit de la família. També, centre de tertúlia social i política, on es parlava dels assumptes del poble. D’eixes reunions va eixir inclús una candidatura a les eleccions municipals de 1931 per part de Cristóbal Monrós, que es va convertir en alcalde de la població fins a març de 1936. Després, durant la guerra i, sobretot, la postguerra, les necessitats econòmiques de la família els abocaren a convertir l’espai en fàbrica de ciris, de purets (una activitat prohibida però que es feia en moltes cases del poble) i més tard en taller de pintar pells. A més, Rosario i el seu marit, Vicent, varen muntar en la cotxera una xicoteta drogueria.

I així anaren passant les dècades en un Xalet que, malgrat la magnificència del seu aspecte, va ser conscient del moment històric i va adaptar-se als requeriments econòmics i socials de la família. Va ser en 1994 quan Vicente Cristóbal Monrós, fill de Rosario i hereu de la propietat, va ser nomenat Prevere de la Basílica de Sant Vicent Ferrer de València, i va decidir cedir-la al poble d’Alboraia, una cessió que es va fer efectiva en 2019.

Ara, eixe misteriós Xalet Blau serà un lloc sempre obert que formarà part de la vida cultural i social del poble d’Alboraia.