La música en valencià viu momenta d’expansió i diversificació d’estils. Molts dels grups que ja hi eren han sobreviscut a la pandèmia i també s’han creat noves formacions d’expressió en la nostra llengua arreu del territori valencià.
Diversió musical en família
REDACCIÓ – Eduard Ramírez
FOTOGRAFIA – Valencià a la Dipu

La música en valencià viu momenta d’expansió i diversificació d’estils. Molts dels grups que ja hi eren han sobreviscut a la pandèmia i també s’han creat noves formacions d’expressió en la nostra llengua arreu del territori valencià. També, per descomptat, propostes adreçades al públic familiar, que l’àrea de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha recopilat en un CD per a distribuir-lo entre els ajuntaments i les escoles de la província. El dissabte 19 de febrer es va presentar el disc ‘Mans enlaire’ al Centre Cultural la Beneficència, una compilació de 15 temes de diferents grups en actiu de música en valencià per a infants. Compta amb una important presència de bandes de l’Horta Nord, com ara Ramonets de Burjassot, Rodamons d’Alboraia, la vocal de La Factoria de Sons Aitana Ferrer, el cantant de Canta Canalla Edu Marco, o com Marta Margaix en Iruixa & Skargots i Àlvar Carpi amb Esther Andújar. A més presenta una versió inèdita de la coneguda cançó de Dani Miquel «La princesa ratolina».
‘Mans enlaire’ compta amb el disseny colorista d’Elga Fernández Lamas amb la col·laboració de Luis Rivera. A més de la distribució del CD físic, és accessible en bandcamp i en vídeos al youtube, també amb la versió subtitulada per a karaoke. La selecció de grups és de Josep Vicent Frechina: «L’encàrrec venia de l’estiu de 2019 i la tria pretenia ser exhaustiva, però han aparegut grups nous després de fer-ne la selecció». El disc busca mostrar diversitat a través de temàtiques diferents, com la pluja, l’estiu o les llegendes, i també mitjançant l’atractiu dels estils musicals i l’esperit transgressor i divertit. «Havia de ser un mostrari promocional i no cap arxiu històric. És a dir, grups actius que puguen actuar i ser contractats a hores d’ara. L’objectiu és subratllar que disposem d’una escena potent de música infantil i familiar en el País Valencià, com no n’hi ha hagut mai. Alhora volem crear un instrument educatiu disponible en la xarxa, amb tot a l’abast per al màxim de públic possible. Internet obri possibilitats impensables abans per a llengües minoritzades com la nostra», rebla Frechina.
Programar de manera estable
Ara, per tant, és el torn d’escoles i d’ajuntaments, que poden programar de manera estable sense por a repetir-se, ja que amb ‘Mans enlaire’ tenen a l’abast la demostració d’una escena familiar de qualitat i ben variada, podent traslladar una oferta diversa d’entreteniment i cultura. La diputada responsable, Dolors Gimeno, explica que pretenen «coordinar una xarxa d’iniciatives locals que s’adapten millor des de la proximitat, per això fem campanyes de materials específics, com ara de moixerangues, falles, pilota… Volem que el valencià estiga al carrer, amb cançons per a xiquetes i xiquets per a jugar en valencià. Des de la Diputació la nostra tasca és que el valencià arribe a tots els pobles, a cada racó, amb la creació de recursos útils».
Coordinació i suport al valencià
Des de la Unitat de Normalització Lingüística ara com ara tenen en marxa les ajudes al comerç local, en forma de subvenció directa als ajuntaments, que les adapten a la seua pròpia realitat. La característica comuna és que els municipis han de donar, almenys, un premi a l’ús tradicional del valencià en el comerç local, com ara els cartells de les botigues, i un altre a l’ús innovador en el context tecnològic i de xarxes socials. També tenen els vídeos musicals que busquen promoure el valencià en escenaris urbans #SonaTanBé. El tècnic Toni Torregrossa destaca com «promovem un treball en xarxa, subministrem materials per a un treball col·laboratiu a favor de l’ús social del valencià, a banda d’oferir l’atenció directa a les consultes municipals». Per a la cap de la Unitat, l’acadèmica Imma Cerdà, «el protagonisme el tenen les oficines i els tècnics locals, com és el cas d’Alboraia, Burjassot i Massamagrell, d’on han sorgit idees innovadores com ara les campanyes de Carta als Reis d’Orient i la de les Rebaixes. Amb altres ajuntaments més menuts, oferim ajuda per al plantejament dels plans lingüístics locals, com en el cas de Museros, Meliana i Massalfassar. Per als programes d’ajuda als ajuntaments busquem complicitats amb tècnics de cultura, educació i desenvolupament local, i coordinem materials de suport, didàctics i obsequis. Des de la coherència entre continent i contingut, ja que comptem amb subministres de molta qualitat, fabricants, creadors i disseny, que a més traslladen valors positius, com l’estima pel que ens és propi». Perquè la complicitat facilita el diàleg, generem identitat des de la proximitat i la inclusió, sobretot quan compartim la música, l’humor i l’alegria.