Vicent Montalt va nàixer a Bonrepòs i Mirambell fa 35 anys i, com moltes altres persones de la comarca, va començar a estudiar música quan era molt jove. Quan tenia 8 anys es va apuntar a la coral infantil i a la recentment fundada escola del municipi i l’any següent va començar a tocar l’oboé. En el moment de decidir sobre el seu futur professional, va optar per la música i, després de finalitzar els seus estudis al Conservatori Superior de València va obtindre una plaça a l’orquestra Simfònica del Vallés, a la província de Barcelona. L’esperit de superació el va impulsar a estudiar un màster a Àustria i a presentar-se l’any 2016 a les proves de selecció de corn anglés solista de la Qatar Philharmonic Orchestra; gràcies el seu talent i esforç, el jove va canviar l’horta de Bonrepòs i Mirambell per l’aridesa de Doha.

1. Què és el que t’impulsa a postular a una posició a la Qatar Philharmonic Orchestra?
2. És una gran orquestra i per a mi suposava un gran salt en l’àmbit professional i també a escala personal, una experiència, un repte molt interessant.
3. Just abans de mudar-te a Qatar vivies a Catalunya. Quina és la teua sensació quan arribes al nou país?
4. Va suposar un canvi cultural prou important. Per exemple, la música clàssica no està tan integrada en la societat com a Barcelona, però és interessant veure les reaccions de les persones natives que van als concerts, ja que és una experiència moltes vegades nova. La Qatar Philharmonic Orchestra és la primera experiència en música clàssica del país i els espectacles resulten molt imponents si mai no els has presenciat.
5. Quin impacte ha tingut en la teua vida aconseguir aquesta plaça?
6. He pogut conéixer a músics de gran nivell de tot el món i eixa és una de les parts més maques. Amb persones de diferents procedències, l’orquestra es posa en funcionament de manera única i amb moltes particularitats. La música és un llenguatge universal que actua unint a persones distintes que apunten a diferents personalitats i això és molt enriquidor.
7. Per a quin tipus de públic actueu generalment?
8. Hi ha una part del públic de persones natives, però també molta gent occidental. Els catarins i catarines que assistixen als concerts procedixen de classes acomodades i tenen curiositat per veure un espectacle d’orquestra. De vegades també fem concerts amb artistes de música més tradicional per aproximar-nos al públic àrab. Interpretem música folklòrica de manera simfònica, aconseguint una fusió que resulta molt interessant.
9. En estar immers en una cultura amb diferències tan importants, hi ha alguna cosa que trobes a faltar?
10. Sí, la calidesa en els concerts. La gent aplaudix, però de vegades crec que no saben mostrar realment si han gaudit de l’actuació o no, i és difícil esbrinar quines coses els han agradat més i quines menys. Potser és una qüestió educacional.
11. A València hi ha una manera molt particular d’introduir-se en el món de la música, que és a través de les escoles vinculades a les bandes. El fet d’haver viscut en diferents llocs i haver conegut a gent de tot el món t’haurà permés comparar les diferents tradicions en aquest sentit. Quines penses que són les fortaleses del sistema de les bandes?
12. Hi ha una gran motivació d’entrada, ja que des de molt prompte, els joves toquen amb els professionals i ho han de fer al mateix nivell. Això fa créixer a l’infant i dona frescor al gran.
13. Algun aspecte negatiu?
14. Un aspecte que crec que és millorable és que falta una catalització de talents. A molts pobles es troba a gent que té molt de talent i falta dirigir-les cap a un mode de vida que podria ser molt bonic per a ells i elles. Potser mai no es plantegen dedicar-se a la música perquè ningú no els ho ha dit.
15. Com creus que es podrien millorar les febleses en l’àmbit musical a València?
16. En primer lloc, hem de donar-li valor a les coses bones que tenim. Hi haurà moltíssima gent que haja fet coses molt interessants i amb molt de talent però que no han transcendit, i el que hauríem de fer és donar-li la importància que mereixen.
17. Tu vares aprendre música en el context descrit abans i has aconseguit viure d’ella. Quan decidixes que et vols dedicar a aquest món?
18. Recorde la primera actuació amb una orquestra en què vaig fer de solista a l’ària “Bist du bei mir” de Bach. Va ser amb l’orquestra del Conservatori de València a l’Església de Sant Esteve, en el centre de València. Eixa experiència em va ajudar a decidir que volia estudiar música. També vaig tindre dos importants mentors, dos professors del conservatori, i no puc parlar de la meua carrera sense referir-me a ells, ja que varen ser dos punts de referència molt importants i m’ensenyaren moltíssim. Són Jesús Fuster i Doménec Hurtado qui, a més, és de Bonrepòs i Mirambell com jo.
19. No et planteges tornar a València?
20. De moment estic molt a gust a Qatar i continue avançant perquè és una orquestra de gran nivell. Encara no he pensat quin serà el pròxim pas.