M’he donat permís per a somiar i, sabeu què? Crec en la màgia. Tinc una amiga que només llegir esta frase estarà rebufant, i ara somrient, perquè ja està Núria amb les seues bogeries. Si tu també eres una d’eixes persones que defuig de l’abstracció de l’ànima, pots deixar de llegir este article i seguir disfrutant dels meravellosos continguts que portem en esta edició d’Espai Carraixet. Però si per una d’aquelles intuïxes o saps que tens una llumeta dins teua, deixa’m que et parle de la màgia.

He vist persones lamentar-se perquè els immigrants els furtaven el treball i ara acullen a sa casa famílies ucraïneses. He sentit agraïment a la mirada de persones que havien deixat d’estimar-me. He acomiadat el meu gos per sempre i cada dia note la seua presència. He inventat projectes de comunicació que m’omplin a partir d’un suau desig al cor. He descobert que un somriure sincer sempre retorna amb afecte.

Com no he de creure en la màgia, si allò invisible és el que conté la força de la transmutació, de la valentia i l’apoderament? De cas no vos ha mogut a fer coses impensables una cosa tan aparentment senzilla com és l’amor? Vaja, ja ho he desvetlat. El truc de l’autèntica màgia, la que totes i cadascuna de nosaltres portem dins, és l’amor. No parle de l’amor romàntic, de l’amor de parella, ni tan sols de l’amor cap als fills o els pares. Eixe tipus d’amor la major part de les vegades està malentés perquè es lliga a un sentit de propietat, es cosifica en excés i perd la seua invisibilitat. Parle de l’amor que ens pot inundar sense motiu aparent, del que naix de dins només pel fet de sentir agraïment cap a la vida.

Si descobrim sota els pensaments la puresa més bàsica, cauen les estructures preestablertes i podem anar més enllà. No dic que siga fàcil, però és possible si generem (les relacions, els projectes, els somnis) de dins cap a fora. De segur que de forma inconscient t’ha passat alguna vegada. Potser les persones que acullen famílies ucraïneses i que abans rebutjaven les persones foranes ho hagen fet sense pensar, seguint l’instint de la puresa. O tal vegada hagen descobert la màgia de la transmutació, de la creació, dels llaços invisibles, de l’amor més basal.

Aquesta màgia de la qual vos parle només és la punteta d’un ditet però, si vos endinseu en l’ànima, descobrireu quin gran poder tenim tots dins. Mireu bé, cal creure en les coses invisibles, i la més real i certera és sense dubte la màgia de l’amor en estat pur.