«Sense traca no hi ha festa» podria semblar un tòpic massa fàcil, però el fet que resulte una síntesi de tantes vivències transversals i que facilite un reconeixement automàtic, revela la frase com un lloc de trobada compartit i transversal. Perquè alerta que toquem un element principal d’identificació sensitiva, d’arrelament i de germanor. El dissabte 19 d’octubre tingué lloc una jornada emocionant de record i reivindicació de la tradició artesanal i artística del coet, que no deixa de ser la de tots nosaltres, quan l’admirem com a públic o quan la practiquem formant part de l’espectacle.

«Godella, bressol de pirotècnics» fou el lema que va aplegar les diverses activitats. De bon començament hi hagué un homenatge càlid a les famílies del poble que han assolit un protagonisme ben guanyat al llarg de diverses generacions i arreu del món. Fou en el teatre Capitoli al començament de la vesprada, amb el lliurament de plaques commemoratives a les respectives famílies dels pioners i la projecció de vídeos que animaven la memòria de les seues trajectòries. Des de la celebració més íntima tornaren al carrer i a l’entusiasme popular que sempre acompanya l’art pirotècnic, amb la recuperació de la tradicional traca correguda des de Joan Peset Aleixandre (el carrer de la pujada de l’ermita) fins a Vil·la Eugènia. Allí es va inaugurar una exposició sobre pirotècnia, oberta al públic fins al 27 d’octubre, que incorporava fotografies i instrumental antic i que ens transportava a una art manual que amb els seus resultats és capaç de traslladar-nos a la màgia de la il·lusió. Després dels parlaments de l’alcalde, José Maria Musoles, i de la regidora de Cultura, Delfi Alfonso, hi hagué una passejada d’homenatge pels carrers del poble, que feu parades especials en les cases pairals de les famílies pirotècniques més rellevants del poble.

Finalment, el camí del foc arribà a la rotonda de l’olivera del polígon, en la carretera que fa cap a Bétera, una de les fites d’accés al poble. Allí la colla de coeters feu un rogle amb coets de luxe per a inaugurar el monument dedicat als pirotècnics, amb el nom de Godella i elements cedits per Ricasa que han estat aprofitats per a les figures representatives. La jornada conclogué amb focs artificials i un vi d’honor. Hi col·laboraren les falles del poble, la Pirotècnica Zaragozana, Ricasa, Plàstics Gamón i la Federació Valenciana d’Associacions d’Amics del Coet (FVAAC), amb gent de Xirivella, Bétera, Alaquàs, La Pobla de Vallbona, Paterna, Burjassot i Rocafort. Germanor de la bona. Delfi Alfonso, regidora de Cultura, comenta que la iniciativa d’homenatjar oficis tradicionals ve perquè Godella «és bressol d’artistes, pintors, escultors, artesans de palmitos… I cal donar visibilitat a eixes tradicions que es poden perdre per falta de relleu generacional. Agraïsc molt l’ajuda del pirotècnic Luis Álamo».

La tradició revifa

Arran de l’homenatge s’ha constituït l’associació cultural Coetera de Godella, que com a primera actuació pública ha fet la commemoració de Santa Bàrbara, patrona dels trons, el divendres 6 de desembre. Durant el matí plantaren en el parc de la Torreta una taula informativa oberta a noves inscripcions, cap al migdia oferiren una «mascletà» manual davant l’ajuntament i, a continuació, una paella popular. De vesprada encara hi hagué tallers infantils i berenar amb xocolate. És ben sabut que la brasa sempre crema i que, si li bufes, revifa.

La convivència porta a la cura dels iguals, per això l’associació Coetera de Godella, la Confraria de Santa Bàrbara de Rocafort i la Penya el Coet de Burjassot, que farà d’amfitriona, organitzen una «cordà» solidària l’1 de febrer. Els beneficiaris seran les colles de l’Horta Sud afectades per la barrancada del 29 d’octubre: primer perquè podran acudir a tirar i cremar eixe dia de trobada, i segon perquè els beneficis recaptats revertiran en les seues festes quan puguen recuperar-se.

Noms com Caballer i Brunchú ressonen entre els trons, i n’estilitzen l’esclat amb els colors que ens deixa la memòria marcada de vida i alegria. Són referències que sembraren una tradició a Godella que molts altres han continuat, i ara com ara es manté ben viva. Perquè el cor ens batega més content al ritme dels trons, com l’olor de pólvora ens obri el somriure.