Una investigació històrica realitzada per Vicent Baydal i Ferran Esquilache ha permés retrocedir a l’origen medieval d’aquest poble de la comarca.

Carraixet, en l’Horta Nord, evoca inevitablement al barranc, espina dorsal que travessa i connecta bona part dels municipis de la comarca. Però aquesta identificació, quasi natural entre la població de la zona avui en dia, no sempre ha existit. Segons explica l’historiador Vicent Baydal, “Carraixet prové de caricetum, que fa referència a una zona amb càrritx, planta Marxalenca pareguda a la canya”.

A diferents documents medievals es troben referències a un poblat amb eixe mateix nom, un nucli que, a partir de 1438, es comença a conéixer com a Bonrepòs. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat l’estudi De Carraixet a Bonrepòs i Mirambell. Els orígens medievals d’un poble valencià, conduït per Baydal, encarregat de la investigació documental, i Ferran Esquilache, qui s’ha centrat en les anàlisis arqueològiques i urbanístiques. Els resultats es publicaran abans que finalitze l’any en un llibre editat per la Institució Alfons el Magnànim.

“Des de l’Associació Cultural Macarella vàrem convidar fa dos anys a Ferran Esquilache i Vicent Baydal per a comentar al Club de Lectura ‘Fer Harca’, un llibre del qual són coautors”, narra Rosella Antolí, exalcaldessa de Bonrepòs i Mirambell. “Des de xicoteta havia sentit que Mirambell era, en els seus orígens, una moreria, i vaig aprofitar l’ocasió per a proposar a Esquilache elaborar un informe sobre el nucli”, continua. Resultava estrany que les referències més primerenques sobre la localitat es remuntaren a 1472, una data prou tardana si es compara amb les primeres mencions a altres municipis de la contornada. “Una vegada finalitzat el primer informe, com que s’havien produït troballes molt interessants, em proposaren continuar amb la recerca per a ampliar el coneixement que tenim sobre els orígens del poble”, detalla Baydal.

Amb la investigació ja finalitzada, el passat 12 de maig es va organitzar una passejada popular conduïda pels responsables de l’estudi per a donar a conéixer sobre el terreny alguns dels resultats. La primera parada es va realitzar al nucli de Mirambell. Una església, l’Ermita de Sant Joan, orientada cap a la Meca, o un traçat urbà amb construccions que, amb finalitat defensiva, tancarien per complet aquest raval amb les seues façanes conduïxen a concloure que es tractava d’una moreria. La seua fundació s’establix al voltant de 1450 i sembla que el seu promotor, Francesc de Menaguerra, volia tindre a l’abast un punt on hi estigueren instal·lats musulmans als quals poder explotar amb més duresa que als cristians.

A continuació es va visitar l’antic nucli de Bonrepòs, al voltant de l’església de la Mare de Déu del Pilar. Durant la recerca s’ha trobat una referència a Carraixet, posteriorment Bonrepòs, en el Llibre de Repartiment de 1238. En aquest document es recull com es va distribuir el sòl entre les persones que acompanyaven a Jaume I durant la conquesta de València. Comparar la morfologia de les zones cristianes i musulmanes, separades per tot just 500 metres, és endinsar-se en una diversitat que forma part de l’ADN. S’observa, per exemple, que mentre que les cases cristianes tenien unes dimensions més reduïdes, les musulmanes eren més amples, un fet que respon a la tradició de conformar famílies més extenses.

Finalment, es varen examinar les formes d’una zona de l’horta, en l’actualitat part de Cases de Bàrcena, que permet identificar l’espai com un camp d’origen andalusí, possiblement establert al segle XI, amb formes irregulars i sense rectes. La tradició agrària de la regió es manifesta també en informació procedent de fonts escrites. Així, el primer camp extens de tarongers documentat, datat de 1411, se situava en aquell nucli conegut com a Carraixet. Els nous descobriments permeten, per tant, afirmar que es troba en el que avui és Bonrepòs i Mirambell.

“Destacaria dos troballes”, comenta Vicent Baydal. “La primera, encara que no certificada al cent per cent, és la probable vinculació entre el nom Bonrepòs i la devoció dels Civera, senyors que varen promoure el canvi de denominació en la dècada de 1430, per la Mare de Déu de la Llet, també coneguda com la Mare de Déu del Bon Repòs”, explica. Altres dos raons semblen estar, però, darrere del canvi. D’una banda, a l’època semblava existir una tendència a utilitzar noms que evocaven benestar; de l’altra, es va instal·lar un patíbul en les proximitats conegut com les Forques del Carraixet i sembla que no es desitjava que es relacionara el municipi amb aquest lloc. “El segon resultat que ressalte és la manera en què tant Ferran Esquilache com jo arribàrem a una mateixa conclusió seguint camins molt diferents”, continua. Si el primer, després d’analitzar urbanísticament Mirambell, va considerar que hi habitaven 14 famílies, el segon, en una llista fiscal del segle XV, va descobrir que eixe mateix número és el que apareixia al document.

Haver trobat que l’establiment de Mirambell va ser més tardà del que es pensava, sumat al canvi de nom per a referir-se a Bonrepòs, són les raons per les quals, abans de la investigació, les referències més antigues al poble es remuntaven a 1472, ja que en l’època anterior la localitat rebia el nom de Carraixet. La investigació ha permés retrocedir uns quants segles i ampliar el coneixement que els habitants del municipi tenen sobre la seua història. No es pot entendre el present sense conéixer el passat i ara, fills i filles de Bonrepòs i Mirambell, tenen un poc més clar quin és el seu origen./p>