Cap a la sobirania energètica

Albalat dels Sorells fa un pas més en el seu compromís mediambiental amb la creació de la primera Comunitat Energètica Local (CEL), projecte pioner d’autoconsum energètic a l’Horta Nord.

Cap a la sobirania energètica

REDACCIÓ – Jorge Pérez
FOTOGRAFIA – Cel d’Albalat
Albalat dels Sorells fa un pas més en el seu compromís mediambiental amb la creació de la primera Comunitat Energètica Local (CEL), projecte pioner d’autoconsum energètic a l’Horta Nord

L’horitzó d’un poble amb zero emissions, sobirà energèticament i que siga un lloc segur i amable perquè les persones hi puguen viure, de primeres pot semblar molt ambiciós. Però aquest camí es fa a poc a poc, amb un projecte a llarg termini i mesures concretes que pedra a pedra construeixen un altre model de poble i una vida millor per al seu veïnat.

‘Albalat 0,0’, l’estratègia impulsada el 2017 per l’Ajuntament d’Albalat dels Sorells per tal de reduir les emissions contaminants en el municipi i de generar mesures de transició cap a energies renovables, fa un pas més amb la creació de la seua Comunitat Energètica Local (CEL). Aquest projecte, mitjançant la instal·lació d’una gran infraestructura fotovoltaica d’emmagatzematge col·lectiu, proveeix d’energia renovable més de 60 famílies, empreses i edificis públics. Tanmateix, els pròxims mesos hi preveu créixer per a arribar a més població i, en el futur, a tot el poble.

Nicolau Claramunt, alcalde d’Albalat, explica que un aspecte clau del pla era posar el veïnat en el centre: “El consum energètic de l’Ajuntament suposa només el 6% de tot el poble. En conéixer les possibilitats de les CEL vam veure el camí perquè la ciutadania poguera entrar en el projecte, que a més implica que una família puga reduir fins un 30% la seua factura de llum”.

La instal·lació de la CEL, juntament amb l’Ajuntament, està promoguda per les cooperatives Sapiens Energia i AlternaCoop, aquesta última amb seu a Albalat. El projecte, a més, destina part de la seua producció a abastir les famílies del poble en situació de pobresa energètica. Els pròxims mesos, la CEL es completarà amb una altra infraestructura, per a anar cobrint tot el terme. La legislació estableix un radi màxim de 500 metres des de la instal·lació fins al punt de consum, per la qual cosa ha d’habilitar-se a diferents llocs.

Com participar de la CEL

Una Comunitat Energètica és una altra manera de generar i gestionar els recursos en l’àmbit local. L’energia que la instal·lació produeix amb fonts renovables s’aboca a la xarxa elèctrica. A casa, cada soci de la cooperativa disposa d’un comptador que mesura l’energia que consumeix, i rep un descompte en la factura per l’electricitat que ha usat de la planta solar en producció.

Nicolau Claramunt confia que el veïnat participe del projecte, encara que el procés potser siga progressiu perquè una gran part de la ciutadania està desencantada amb les companyies energètiques. “Sembla que algunes empreses només volen els nostres diners. Però de segur que el canvi i la confiança del poble els guanyarem a poc a poc. Quan els veïns i veïnes s’hi afegisquen, vegen com funciona i expliquen a la gent del voltant la seua satisfacció, el projecte creixerà”, assegura l’alcalde.

La CEL potser siga el punt d’inflexió més significatiu del pla ‘Albalat 0,0’ cap a un altre model de poble, en què la ciutadania en forme part activament en favor d’un lloc millor on viure. ‘Albalat 0,0’ ja va ser guardonat fa dos anys amb el Premi X Aire Net per les seues mesures de millora de la qualitat d’aire, els seus plans de mobilitat sostenibles i les accions municipals dutes a terme per a reduir la contaminació atmosfèrica. En aquesta línia, l’Ajuntament va fer una nova licitació de la llum perquè les seues instal·lacions gastaren el 100% d’energia renovable, va remodelar el parc mòbil municipal amb vehicles elèctrics i se subvenciona el 50% de l’IBI durant 10 anys dels habitatges que habiliten plaques solars, entre altres iniciatives.

Polítiques i accions concretes que fan d’Albalat un exemple de municipi pioner en mesures verdes a l’Horta Nord, una oportunitat perquè la resta de pobles de la comarca vegen com funcionen les seues iniciatives i puguen adoptar-ne de similars en benefici de totes i de tots.