Rafelbunyol celebrarà l’aniversari de la joia més universal del Mediterrani amb un concert on participen músics del poble com Garri Campanillo, Chapi o Besugo, entre altres

Pep Laguarda mai imaginaria l’èxit mundial que tindrien les seues cançons quan rascava la guitarra amb el seu amic Garri Campanillo al menudet pis on vivien al carrer Tapineria de València. Els dos procedien de Rafelbunyol, aquell poblet d’horta d’on fugien per rebolcar-se entre la creativitat, la llibertat i la reivindicació dels anys de la Transició. Al cantautor ja se’l coneixia entre l’elit cultural del cap i casal, però va ser Garri qui va insistir perquè Pep muntara un grup amb qui cantar el repertori que anava creant. Laguarda va acceptar, amb la condició que Campanillo l’acompanyara tocant els bongos.

Allò va ser la llavor del que poc després es convertiria en Pep La-guarda i Tapineria, que completarien els músics Joan Marí, Viven i Pinet. Van fer alguns concerts a Rafelbunyol i València, i també actuaren a l’Aliança de Poblenou, a Barcelona, com a teloners de Pau Riba. El cantant mallorquí, que tenia amistat amb Pep, va moure fils perquè enregistraren un disc als estudis Banana Moon de Daevid Allen. Allí va nàixer “Brossa d’ahir”, un disc que regalima calma i alegria de viure, un cant a l’amor i a la bellesa que, encara hui en dia, 45 anys després, ens posa els pèls de punta amb els sons de les flautes, les guitarres, les percussions, els grills i fins i tot la remor de la mar.

Pep Laguarda va morir l’any 2018, i ara, gràcies a la proposta d’alguns músics de Rafelbunyol i al càlid acolliment de la iniciativa per part de l’Ajuntament, se li retrà un homenatge amb la reinterpretació dels temes de “Brossa d’ahir” coincidint amb l’aniversari de l’edició del disc. La regidoria de Cultura ha fet la proposta extensiva a les diferents formacions de la localitat, de manera que l’homenatge, segons l’edil del departament, Alicia Piquer, “servirà d’aparador per a mostrar la diversitat i qualitat dels intèrprets que tenim al poble”. Hi trobarem un espectacle ben complet, el pròxim 8 d’octubre a l’auditori municipal, que comptarà amb la participació d’Alxarq Percussió, Malapata Swing Band, Jesús Salvador Chapi, Miguel Ángel Bervis, Conxi Valero, Kathleen, Besugo, 4000 som prou, Eduardo Andreo, Enric Simone o el mateix Garri Campanillo.

Qui fou íntim amic de Pep fins a finals dels anys 80 recorda aquells temps de joventut amb nostàlgia, quan els entrebancs eren reptes a superar i la forta amistat els desvetllava fins a altes hores de la matinada. Pep Laguarda i Tapineria va tindre un curt recorregut, perquè poc després d’enregistrar-se “Brossa d’ahir” es va desfer la formació per desavinences entre alguns membres del grup. Però l’amistat de Pep i Garri va continuar intacta quasi una dècada més, temps durant el qual desenvoluparen el projecte pictòric creatiu “Garri/Laguarda”. Pep posava les idees i Garri materialitzava les creacions amb la seua pintura.

La portada del disc

El seu primer treball conjunt de rellevància va ser, de fet, la portada del disc “Brossa d’ahir”, que Campanillo va pintar amb la tècnica del puntillisme a partir de les idees embastades amb Laguarda. Després, amb el projecte pictòric ja en marxa, hi van fer nombrosos quadres, catàlegs, el disseny d’embalatges i fins i tot còmics. “Pep era un geni, tenia iniciatives que trencaven i sorprenien, i este homenatge és a l’obra d’un grandíssim artista”, expressa Garri, que reconeix que la seua passió per la música li la va contagiar Pep: “Mai haguera pensat que jo seria músic, que cantaria i tocaria la guitarra, que compondria les meues pròpies cançons. De tota la vida he sigut pintor, però Pep sense pretendre-ho em va ensenyar molt de la música”. A l’homenatge del 8 d’octubre tocarà cançons inèdites de Laguarda, com “Les 12 roses del temps” o “Sortilegi de Lluna”.

Un altre artista de Rafelbunyol que va compartir instants musicals amb Laguarda va ser Jesús Salvador Chapi. El percussionista recorda com amb quinze anys assajava amb Pep, junt amb altres músics com Remigi Palmero o Julio Bustamante, tot i que no arribaren a fer cap concert. “Pep deia que preferia assajar que actuar, i de fet les sessions duraven moltes hores”, diu Chapi.

Són només un parell de testimonis de la petjada que va deixar entre les persones del seu entorn Pep Laguarda, qui sembla va tindre una vida marcada per clarobscurs intensos, o com diu a la cançó ‘Cims i abismes’, moments multicolors de cada dia.

La llum més pura i màgica del creador de Rafelbunyol és, sense dubte, “Brossa d’ahir”; un disc que mai deixarà de donar claror.