Els dies 21 i 22 de maig, la 7a edició de la mostra de dansa contemporània d’Albalat del Sorells transformarà la plaça del Castell en un escenari a l’aire lliure obert a tots els públics.

Tot poble te història i llegenda. La Pobla de Farnals no és cap excepció. Però què passa quan un poble te més llegenda que història? La condició original humil de molts pobles de la comarca va impedir la constància de massa fonts documentals. Guerres i revolucions varen disminuir encara més qualsevol document, més enllà de la història costumista recent: allò que coneixem com “de tota la vida” i que no és més que el record de les generacions immediates a la nostra.

La història dels orígens de La Pobla de Farnals és minsa. Remetré fonamentalment als treballs de Julio Samuel Badenes sobre la història del municipi lligada al del Puig de Santa Maria. En síntesi serien l’evolució d’una alqueria musulmana alineada junt al recorregut de la Via Augusta entre Sagunt i València, que faria les vegades de fonda i que al mateix temps donaria sentit al nom de Farnals com provinent de “fenals”, camps de fenc per alimentar les cavalleries.

La llegenda també té la seua història. Un document parroquial signat pel prevere Luis Civera Sales al 1888 pretén explicar la història de La Pobla de Farnals amb una alqueria (poblament rural d’època islàmica) situada al voltant de la font del Caduf. Al document se situa l’emplaçament a l’actual plaça de La Creu, on es troba actualment l’església de Sant Josep.

Sembla que història i tradició quadren, però res més lluny de la realitat. A la plaça de La Creu no ha existit cap font del Caduf (citada històricament al Diccionario de Madoz, 1845). L’església de Sant Josep es construeix sobre una antiga ermita homònima, que s’eixampla al segle XVIII sobre terrenys escripturats com a camps de labor. Només unes cases antigues de la família Ferrer serien solar de l’actual casa-badia. En aquestos casos, l’arqueologia té l’última paraula i cap informació històrica disposa de fonament material.

La Pobla de Farnals compta amb zones catalogades com d’interés arqueològic. Les recents actuacions urbanístiques han permés donar pas a la investigació arqueològica i els resultats són a simple vista decebedors. Primerament, al lloc alternatiu per a situar l’alqueria de Farnals, al barri del Moratall, s’ha trobat el fonament d’un edifici del segle XVI, possiblement un taller d’espart. Hi havia terra de labor al voltant i ni rastre de camí que es considerara una via de comunicació important. A continuació, en la pròpia illa on està l’església de Sant Josep, s’han confirmat les antigues cases de la família Ferrer datables al segle XVIII o XIX. De la resta cap vestigi: ni font, ni cases, ni Via Augusta. La línia de façana de les vivendes actuals no era la mateixa fa ni tan sols dos-cents anys i el camí que s’ha trobat a les últimes prospeccions és de terra compactada a un estrat pertanyent al segle XIX.

Quan més busquem les nostres arrels més desconegut ens resulta tot. La història que coneixíem era més mite que realitat en voler situar-la a l’espai. Potser l’alqueria no estiguera on es troba actualment el poble, potser fora abandonada en un temps passat i les seues pedres siguen ara marges de séquia i part de noves edificacions, com va passar amb el poblat de Cebolla, entre El Puig i La Pobla de Farnals. Potser la Via Augusta estiga en alguna banda entre el límit de la marjal i la terra ferma, als voltants del Camí Travesser que sense cap prova se li ha rebatejat amb el nom de Via Augusta. La font del Caduf podria ser la font del Puríssim (d’esta sí en tenim constància històrica) i aleshores ja res estaria al seu lloc, sinó que amb el pas del temps, noves vies de comunicació desplaçarien el nucli de població original cap al lloc que a partir del segle XVIII ocupa el poble actual.

El ben cert és que fins al moment hem buscat les arrels dels nostres pobles en la boira. No és qüestió de desesperar ni de nomenar engany al que sabem o hem suposat saber. Precisament en això es diferencia la història de la llegenda: que la història sempre està sotmesa a revisió i estudi. Al capdavall, un poble que busca les seues arrels en la història -per boirosa que siga- en comptes del mite, treballa el seu present amb certesa.