Una vegada hi havia una xiqueta que somiava en poder dedicar-se al que més li agradava del món: jugar a pilota valenciana. Va començar a fer manotades de ben menuda, gràcies a l’afició del seu pare i dels seus dos germans, als qui acompanyava sovint a entrenar, primer al Club de Moncada i més endavant al de Borbotó.
Amparo Martí
La pilotari de Moncada compleix el somni de ser professional
REDACCIÓ – Núria Garcia
FOTOGRAFIA – Estudi Martí Fedpival – El Zurdo

Una vegada hi havia una xiqueta que somiava en poder dedicar-se al que més li agradava del món: jugar a pilota valenciana. Va començar a fer manotades de ben menuda, gràcies a l’afició del seu pare i dels seus dos germans, als qui acompanyava sovint a entrenar, primer al Club de Moncada i més endavant al de Borbotó. A la menuda, molt alegre i espavilada, no li importava que aquell univers màgic en el qual s’endinsava estiguera acaparat majoritàriament per hòmens, perquè tampoc ningú li posava cap impediment a l’hora de jugar. La xiqueta es feu gran i, un bon dia, es va despertar amb un contracte i una Copa baix del braç.
És la història d’Amparo Martí Palanca, pilotari de Moncada, que junt amb 11 companyes ha estat recentment contractada per part de la Federació de Pilota Valenciana en una nova i revolucionària etapa que les dones enceten en la búsqueda de la igualtat dins de l’esport autòcton.
Amparo s’ha convertit, junt amb Aida i Fanni, en la guanyadora de la I Copa Diputació de València de raspall femení professional. El passat 27 de març es va proclamar junt amb Victòria de València campiona del I Desafiament de raspall professional femení a Bellreguard, i durant el mes d’abril disputa la I Copa Diputació d’Alacant de raspall femení.
Tot i el moment dolç que travessa la jove pilotari, no es tracta de cap conte de fades. Amparo ha fet realitat el seu somni a base d’esforç, superació i la creença ferma que, per descomptat, les dones poden estar al mateix nivell que els homes, en tots els àmbits i en concret en esports com la pilota valenciana. “Sempre hem sabut del nostre potencial i des de fa alguns anys les institucions han començat a donar-nos espais amb més protagonisme i formació més adequada mitjançant la tecnificació, però allò ben cert és que en els últims mesos tot ha passat molt de pressa”, explica Amparo.
Des de l’àrea d’esports de la Diputació de València es va impulsar en 2017 la celebració de la jornada ‘Va de dona’, que la Federació de Pilota Valenciana ha convertit en una festa anual de reivindicació per tal d’afavorir l’accés de les dones a la pilota valenciana. En aquella primera edició tingué lloc una partida històrica al Trinquet de Pelayo de València que va comptar amb la participació de la jugadora de Moncada.
Més recentment, la Direcció General d’Esports de la Generalitat s’ha mostrat favorable a impulsar la professionalització de les xiques, però no hi ha llum sense ombres. Les desavinences entre la Federació i la Fundació (gestionen el món amateur i el món professional masculí respectivament) per la tutela de les jugadores han entelat un camí que ja de per si estava farcit d’obstacles. “Estem molt contentes pel que estem aconseguint, però queda molt a fer encara i la situació entre les dues entitats no ajuda. No m’agrada este malestar continu, hauriem d’estar units en qüestions com esta, però segons estan les coses és molt difícil avançar”, subratlla Amparo Martí.
Així i tot, el semblant de la pilotari contagia l’alegria i la passió que sent pel nostre esport. “Ens coneixem totes molt bé perquè portem quasi tota la vida compartint carrers, frontons i trinquets, i pel meu caràcter em sent molt pròxima a les meues companyes”, expressa la professional. “Respecte a la passió per la pilota, en bona part l’he aprés de la que ha sigut la meua mestra, Ana Belén Giner, al Club de Borbotó. No només em va transmetre els coneixements tècnics per a saber jugar a pilota, sinó els valors intrínsecs a l’esport”, ressenya Martí.
L’honestedat de la pilota
D’entre ells, Amparo destaca l’honestedat a l’hora de donar un quinze quan es fa una falta: “Encara que hi haja jutges a les partides, la responsabilitat individual ens fa alçar la mà quan la pilota ens colpeja alguna part del cos més enllà de l’avantbraç, tot i que no ho haja vist ningú”.
Siga com siga, últimament Amparo Martí no regala massa quinzes. La jove jugadora de Moncada té una esquerra potent i una capacitat de reacció enmig de la canxa que sobta a les seues contrincants. “Ser esquerrana és un avantatge, perquè trenca els esquemes de les companyes contra les qui jugue. Els pare quasi totes les pilotades que envien a la muralla i ataque dirigint la pilota cap on més els fa mal”, detalla la jove. Tot i que abans jugava en la posició de rest, i que fins i tot va guanyar un campionat individual en la categoria sub-23 contra Ana de Beniparrell, reconeix que es troba molt còmoda jugant de mitgera o a la punta perquè és molt efectiva tancant els jocs. “Este esport em permet descarregar tensions, jugar em proporciona una gran dosi d’energia i això em fa sentir molt feliç”, manifesta amb un gran somriure enlluernant-li el rostre.
No és cap conte de fades, però a Amparo potser només li falten les ales per a volar. Moncada compta amb una nova ambaixadora dins la pilota valenciana, i paga la pena endinsar-se amb ella en este fantàstic univers.