Alfara del Patriarca se suma als pobles que treballen per conservar la seua memòria popular amb la creació d’un arxiu digital

Cada vegada són més els pobles que entenen la importància de recopilar la memòria popular i donar-la a conéixer perquè la història local i les tradicions pròpies no caiguen en l’oblit. Alfara del Patriarca s’ha sumat al llistat de municipis a l’Horta Nord que treballen per conservar trets característics de la cultura i la societat amb la creació de l’Alfarapèdia, un arxiu digital que recull la transmissió oral i organitza les publicacions de diversa tipologia editades al voltant del municipi al llarg dels anys.

La realitat és que Alfara compta amb una tradició d’estudis locals molt arrelada. Des de 1950 hi ha textos en els programes de festes i a finals de la dècada dels 80 es publiquen per iniciativa municipal quatre volums dels Materials d’Història, llibres monogràfics que recollien documents sobre història pròpia. Alfara fou un dels pobles que comptava amb cronista oficial, i les iniciatives per recollir, inventariar o estudiar el patrimoni i la seua història són nombroses i exemplars. Des d’Alfarapèdia expliquen que tota esta informació dispersa s’està recollint i digitalitzant, perquè “és molt important conservar i aglutinar el coneixement sobre la comunitat, és a dir, crear col·lectivament un relat de poble, incloent els testimonis orals de la gent que l’habita. És una forma de crear o reforçar vincles i de definir els elements importants per a la comunitat”.

En este context, una de les primeres tasques de l’Alfarapèdia ha estat la revisió del treball d’un alfarer il·lustre, el metge Vicent Navarro Gil (1857-1939) -que té carrer a Alfara i a València-, des de l’actual context sanitari, amb una malaltia per coronavirus que ha causat una pandèmia històrica.

El jove metge i professor, segons conta a Alfarapèdia Amparo Casaña Granell, fou un dels investigadors pioners a València en la medicina de laboratori, és a dir, en la investigació experimental i el desenvolupament de la microbiologia, camp que revolucionaria el concepte de salut pública. En eixe camp es comprengué per exemple l’origen de les malalties infeccioses, es prioritzà la higiene pública i es donà pas a l’ús de les vacunes. És la gran revolució sanitària que encara gaudim, per damunt dels progressos en altres camps de la medicina, la farmacopea i la cirurgia.

L’aplicació pràctica d’este treball es demostrà molt prompte, en l’epidèmia de còlera morbo que assolà el nostre territori entre maig i agost de 1885. Sabem que pràcticament en dos mesos moriren 49 persones a Alfara, d’una població que rondaria el millar de persones, és a dir, un 5% de la població (en l’actualitat esta proporció causaria uns 170 morts)./p>

El doctor Navarro participà en la traducció de l’obra de Heinrich Hermann Robert Koch, El còlera, que havia descobert el bacil en 1883. Col·laborà a més amb el doctor Jaume Ferran i Clua, el doctor Ferran, el primer que produí i aplicà una vacuna antimicrobiana.

Per entendre el paper pioner i fins i tot heroic d’estos metges, s’ha de dir que bona part del món científic d’aquell temps desconfiava del descobriment del Dr. Ferran, incloent a Santiago Ramón y Cajal (que tanmateix es vacunà amb tota la seua família). El 9 de juny de 1885, tres setmanes després dels primers casos, es prohibeix la inoculació. Tot i això, el 2 de juliol, amb unes institucions desbordades i una societat devastada, la premsa conta que havien eixit de València alguns metges per inocular en 10 pobles diferents de València i Castelló. El 6 de juliol les autoritats disposen que només el Dr. Ferran puga inocular les vacunes, però la situació és tan difícil que el metge renuncia a fer-ho. El 13 de juliol encara s’insisteix en la prohibició perquè pareix que hi havia metges que continuaven vacunant. No costa imaginar al doctor Navarro implicat en tot este moviment insubmís per contindre l’epidèmia, i ens preguntem si Alfara gaudiria d’un règim privilegiat en esta qüestió.

La història els donà la raó: el treball del doctor Ferran i dels especialistes en microbiologia es reconegué anys després i hui encara trobem la seua petja en els equips mèdics que han hagut de treballar a estall buscant cures i vacunes contra la COVID-19.

Vicent Navarro visqué vinculat al poble; fou, per exemple, el promotor de l’actual edifici de l’Ajuntament, que encarregà en 1918 al reconegut arquitecte Antonio Gómez Davó amb la consigna que el fera segons l’estil arquitectònic del Palau adjacent. Però eixa és una altra història.