La literatura va plena de desitjos i confidències, en què ens reconeixem i multipliquem els nostres diàlegs amb la vida. Allí fem nostres les experiències i interpretacions d’altres persones, i les garbellem amb la nostra perspectiva. Però cal sembrar i llaurar eixes expectatives, esporgant les històries i birbant cada dia les paraules enllaçades, triant-ne les més apropiades per tal que l’oratge propici complete una bona collita que s’aplegue a les mans de lectors i lectores. Sempre és en la intimitat dels afectes i les curiositats, quan aporta el seu fruit vertader. I potser perquè en el seu nom reverbera la primera de les beceroles, Alfara pren avantatge en estos jocs de paraules que teixeixen amb fil invisible la literatura de l’Horta Nord i de més enllà.

A hores d’ara autors i autores d’Alfara ofereixen obres d’interés i amb una varietat que crida l’atenció. Hi trobem narrativa, poesia i assaig; ficció i història, en valencià i en castellà… Ací en fem recompte. El divendres 9 de febrer es va presentar al Teatret del poble la novel·la L’essència de l’arbre, de Maria Carme Arnau, amb la presència de l’autora acompanyada per l’editora de Balandra, Àfrica Ramírez. Arnau explica que el llibre segueix «les circumstàncies que els va tocar viure en els anys de la guerra civil, i de la postguerra fins a l’actualitat. Els personatges, malgrat les vicissituds, van saber continuar endavant i, sobretot, demostra com les dones van trencant els lligams que les esclavitzen, i aposten per la valentia i la determinació d’obrir un horitzó cap a un món més humanitzat. És una novel·la de lluita, d’estima i de llibertat, de dolor en què el valor, la tenacitat i el concepte de família, tan arrelat a l’Horta, va fer possible el progrés actual». La mateixa autora també va presentar el 22 de març Habitatge de mirades i secrets, premi 9 d’octubre de Sant Vicent del Raspeig de l’any 2021, i que ara ha publicat l’editorial Galés. També al Teatret, hi tingué lloc un recital poètic i l’actuació de Manolo Garcia amb la guitarra i Brauli Ortega amb la viola de rodes. La presentació del recull de poemes la feren el poeta Alfons Navarret, també d’Alfara, i l’editor Pablo Herranz.

Tradició i actualitat

La jove Ana Cabo es defineix com a lectora voraç, i les ganes de compartir les seues impressions a partir de les lectures la portaren a obrir un blog. Ara com ara exposa des del seu compte d’Instagram (@anacabo17) els seus projectes d’escriptura i les ressenyes que escriu dels llibres d’altres autors. Així, amb vint-i-quatre anys va publicar l’any 2021 el llibre de poemes Cosiéndome el alma (Valparaíso), i al novembre de l’any passat l’autora presentà la novel·la Una boda sin etiqueta (Kiwi). Una comèdia romàntica protagonitzada per dos personatges amb molts aspectes oposats, Lía i Hugo, que descobriran les possibilitats de fer-se compatibles. La història segueix la tendència actual d’èxit New Adult, de narracions lleugeres amb protagonistes juvenils i contingut de conflictes vitals acompanyats de sensualitat i sexe.

Al seu torn el jove Cesc Granell acaba de llançar en Publicacions de la Universitat de València la investigació Jaume I en la València baixmedieval, que ressegueix l’evolució del record del nostre rei fundacional a través de la imatge. Granell analitza els rituals cívics i commemoratius, també revisa les representacions figuratives i, finalment, recull les aportacions que s’extrauen de l’arquitectura i l’urbanisme com a llocs de memòria. Tot junt porta el personatge històric cap al mite.

Finalment, recordem que continua rodant la novel·la Totes les portes (Reclam), de Núria Garcia (@naskunur), una bona història de sentiments, misteris i descobriments personals apareguda l’estiu del 2023. El llibre encara es manté viu, ja que protagonitzà el club de lectura de Montcada el 30 de gener i es va presentar a Rocafort el 7 de març.

Continuarem a l’aguait de la creativitat literària d’Alfara i de la resta de pobles de l’Horta Nord.