Haguera estat complicat trobar una millor ubicació per al Centre Cultural Rausell de Meliana que el carrer Josep Maria Rausell, un vial que amb el seu nom homenatja a un prestigiós escultor del poble de finals del segle XIX. Ell va ser membre, junt amb Francesc Coret, Juli Benlloch i Rafael Cardells, d’una destacada generació d’artistes del municipi. Ha passat el temps i el seu fill, Josep Rausell Sanchís, fill predilecte de Meliana, també es dedica al món de l’art.
Rausell, la força artística de Meliana
REDACCIÓ – Manuel Regidor
FOTOGRAFIA- Alamida

Haguera estat complicat trobar una millor ubicació per al Centre Cultural Rausell de Meliana que el carrer Josep Maria Rausell, un vial que amb el seu nom homenatja a un prestigiós escultor del poble de finals del segle XIX. Ell va ser membre, junt amb Francesc Coret, Juli Benlloch i Rafael Cardells, d’una destacada generació d’artistes del municipi. Ha passat el temps i el seu fill, Josep Rausell Sanchís, fill predilecte de Meliana, també es dedica al món de l’art.
Ells són només algunes de les figures que han dotat a la localitat d’una tradició en arts plàstiques potent, rica i arrelada. Ja en 2015, eixe patrimoni cultural es va compartir en l’edifici que avui ocupa el centre Rausell, quan es va instal·lar al seu interior la Mosmel (Mostra de Belles Arts de Meliana), formada per obres d’aquests i altres artistes locals.
Però es va voler anar més enllà i, recentment, s’han produït dues novetats. D’una banda, l’any 2017 es decidix que l’edifici passe a anomenar-se Centre Cultural Rausell i que servisca, no només de continent de la mostra d’art local, sinó també d’artistes d’altres procedències; d’altra, a principi de 2018 la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports atorga al Fons Artístic Municipal l’estatus de col·lecció museogràfica permanent valenciana.
Actualment, aquest Fons Artístic Municipal està gestionat per l’Institut Municipal de Cultura (IMC) i compta amb 202 peces entre pintures, escultures, fotografies, ceràmiques, dibuixos, gravats i obres gràfiques. Els treballs han estat creats entre 1989 i 2017 per 125 artistes, majoritàriament valencians, dels quals 29 són nascuts a Meliana o han residit al poble.
El Centre Cultural Rausell exhibix part d’aquest patrimoni. En la planta alta es manté la Mosmel, sala dedicada als artistes de Meliana. A la part baixa es mostren obres adquirides durant les biennals organitzades al municipi i que alternen cada edició les modalitats de pintura i escultura. El premi es promou des de la fundació de l’IMC en 1988 i, malgrat la crisi i a diferència del que malauradament va ocórrer en altres localitats, és un certamen que continua celebrant-se.
El Rausell es completa amb tallers didàctics i s’està desenvolupant un centre de documentació. “Els mateixos creadors han sol·licitat anar canviant algunes de les obres exposades perquè siga un espai viu i dinàmic”, explica Pilar Rodríguez, tècnica de cultura. “La idea és anar constituint una escola municipal d’arts plàstiques a partir dels tallers, del Rausell i de l’experiència dels artistes”, afegix. Josep Arnau Belen, pintor del poble, defén aquesta estratègia. “Es disposa de molt de fons i crec que caldria anar substituint les obres exposades”, expressa el veí de Meliana. “M’agradaria que fóra un centre dinàmic amb diferents activitats, un lloc on la gent es poguera reunir i tindre xarrades i debats, aprofitar el seu magnífic escenari”, explica l’autor. “Si els artistes del poble ens unim i li fem al centre un espentó, podrien eixir coses molt interessants”, afirma.
Altre artista local, l’escultor Paco Corell, manifesta que s’ha de continuar treballant “perquè el Rausell en el futur siga un museu com Déu mana”. Creu que el centre pot servir com a exemple a tota la comarca i contribuir a posar solució a algunes dificultats: “Només s’ha de pegar una volta per l’Horta Nord per a veure com està la cultura, especialment la plàstica, i comprovar que en molts municipis no s’ha superat la crisi”.
José Antonio Orts, creador d’escultures i instal·lacions i compositor, apel·la a la tradició: “Cada poble s’ha de preocupar en com la cultura es manifesta i, en el cas de Meliana, és a través de les arts plàstiques”. Sosté que és fonamental mantindre la memòria històrica d’una societat i el centre ha contribuït a la seua construcció i fixació.
Per al pintor Vicent Bayarri de la Paz, es tracta d’identitat: “Sempre estem buscant-la i el Rausell ens servix per a trobar-la a través de l’art i reflexionar sobre la nostra evolució com a poble”. Una identitat que, en paraules seues, “no es queda a Meliana, sinó que és extrapolable als pobles del nostre votant”.