No he tingut accés al projecte del ministeri per a construir el traçat de l’AVE entre València i Castelló, però tampoc tinc gana d’empassar-me milers de pàgines d’informació tècnica per a no entendre pràcticament res. No cal ser tampoc catedràtica per a intuir que l’execució d’una iniciativa de tal envergadura tindrà repercusions socials, econòmiques, territorials i mediambientals a curt, mig i llarg termini. Algunes positives i d’altres prou dolentes, però, pel que sembla, absolutament irreversibles per al conjunt de la comarca de l’Horta Nord.

D’entrada, no es pot pretendre que el recorregut de l’AVE vinga determinat sense escoltar totes les veus que tenen coses a dir, i hi ha propostes alternatives que ni tan sols s’han contemplat en la redacció dels estudis informatius previs. D’altra banda, l’exposició pública del document de 45 dies (inicialment era només de 30, però els ajuntaments dels municipis afectats van pressionar per ampliar el termini d’al·legacions) resulta insuficient per a un projecte que, si seguix endavant, suposarà la destrucció de milers i milers de fanecades d’horta protegida. Sí, protegida. Quina ridiculesa de protecció tenim, després de tantes lluites, perquè estem parlant que l’afecció mínima seria de 5 milions de metres quadrats entre València i Sagunt, majorment terrenys agrícoles que ja mai es podrien recuperar. El temps que s’estalviaríem per a arribar a Castelló des de València amb l’AVE seria de 16 minuts. De veres que per a estalviar-nos un quart d’hora de temps anem a fragmentar novament la comarca, a destruir la nostra xarxa d’aliments de proximitat, el rebost de fruites i verdures del territori valencià? De veres, serà precís?

Enmig de tot açò, el sentir majoritari dels alcaldes i les alcaldesses de l’Horta Nord és que no volen, òbviament, que el traçat de l’AVE passe pels seus pobles. Són conscients de la monumental destrucció que significaria la infraestructura ferroviària, clar, però semblen seguir les indicacions dels seus grups polítics fent aliances partidistes intermunicipals i sense donar el colp a la taula que caldria en estos moments.

Apel·le al sentit comú i a la unió de tota la comarca perquè aquest despropòsit no vaja endavant. La integritat moral (i agrícola) hauria d’imperar en qüestions com esta, perquè hi ha alternatives a l’AVE en matèria de transport. Quants quarts d’hora haurem perdut cadascú de nosaltres al llarg de les nostres vides tontament. Serà precís…