Acabem de celebrar el Dia de l’Orgull LGTBI, i em sembla increïble com els valors que proclamem amb la bandera multicolor sovint no els apliquem a altres aspectes. Si mirem amb perspectiva ampla, tot es redueïx al respecte a la vida i a poder expressar les nostres emocions amb llibertat davant qualsevol circumstància.

Moltes vegades, però, les persones jutgem debades les accions dels demés, i tot i que les agressions a la identitat sexual ja són condemnades a nivell social, hi ha d’altres que passen molt desapercebudes. Sol passar, això dels judicis personals, quan algú no complix amb l’expectativa que hem creat als nostres pensaments i trenca amb allò que s’espera que fem. Què seríem, però, si les persones actuàrem com els demés pensen que és el més adequat? Un món adoctrinat on la bandera multicolor no passaria del gris.

Sembla obvi el que estic dient, però darrerament m’he sentit jutjada per convidar a una determinada personalitat i no a una altra a una presentació de la revista, i m’ha vingut al cap amb alegria l’anarquia política dins l’entramat poètic valencià de l’amic Edu Marco. Ell és un referent per a mi, perquè no busca justificar-se davant cap autoritat i, perquè ell, com jo, té amics socialistes, nacionalistes i, per descomptat, també de dretes.

Que ningú s’estire dels cabells, però el respecte a la vida, l’orgull de ser persona, igual que la bandera LGTBI, passa per mi com un caleidoscopi on caben tots els colors, olors i sabors, sempre que es respecten els drets humans fonamentals. El feixisme, per descomptat, no té cabuda en estes pàgines.

Amb tot açò vull dir que esta revista no està en venda, perquè no és propietat exclusiva de ningú. Ni tan sols meua o de l’equip que treballa per a Espai Carraixet. Està formada per les aportacions culturals, patrimonials, territorials i, també econòmiques, que els pobles i altres administracions supramunicipals fan, en base al sentiment d’estima per la nostra comarca. Això és el que ens ha de moure a seguir treballant i recolzant este projecte, i no la recerca de protagonisme o l’aliniació amb qualsevol partit polític del nostre espectre comarcal. Al remat, la millor política, la que perviu i s’assenta, és la que es fa des de l’ànima, i qui es creu vertaderament la funció vertebradora d’Espai Carraixet sap que la nostra forma de treballar comprén la integració de la cultura dels nostres pobles des de la humilitat i la honestedat. Si ens llevem això, desapareix la nostra raó de ser.