Quan la inspiració va ressonar màgicament per la meua consciència, en els orígens més primigenis d’Espai Carraixet, la concepció de la revista ni tan sols tenia aspiracions comarcals. Era, tal vegada, una forma de trencar amb la zona de confort, d’explorar nous territoris i llançar-me a veure què hi havia baix del precipici. I he de confessar-vos que no m’esperava açò.

De vegades es fa difícil trobar la manera, els recursos, les aliances. Els dubtes més grans solen aparéixer en els moments previs a la coordinació de cada edició, més o menys un mes i mig abans que tingueu la revista a les mans, perquè tot i la senzillesa de la publicació, tot i la pretensió basal que hem mantingut des del primer número, hi ha moltes coses en joc que afecten el conjunt de la xarxa de proximitat comarcal que hem anat configurant.

No m’esperava açò, vos ho confesse, i ben mirat potser és justament per eixa mancança de pretensions que ha caracteritzat la revista. Per descomptat que la premissa sempre ha estat la màxima qualitat en format i contingut, i en això sí que hem sigut absolutament exi-gents, però a partir d’ahí hem anat fent, sense mirar més enllà, sense haver de rendir comptes a ningú més que a nosaltres mateixa, i sense voler tindre el control d’allò que pot anar succeint. Amb la maduresa he anat comprenent alguns aspectes de l’espiritualitat, almenys de la que jo porte dins, i aquesta forma d’entendre la revista intente aplicar-la a la resta d’aspectes fonamentals de la meua vida amb el concepte cada vegada més assimilat de l’ací i l’ara. Des d’eixe lloc espiritual escric aquestes línies, asseguda en un recés de pau, tranquil·la i satisfeta amb la feina que vos presentem. Una feina compromesa amb l’Horta Nord i amb les múltiples, infinites i precioses manifestacions culturals dels nostres pobles, que per a tot l’equip d’Espai Carraixet és un goig anar descobrint i filant amb els relats que vos proposem.

Diuen, i també forma part del discurs genèric de la nova espiritualitat, que l’agraïment és la forma més alta de vibrar, la manera més directa per a manifestar amor. El meu és immens, un broll que no cessa des de la publicació del primer número d’Espai Carraixet i que, ara, amb l’edició que fa 12, se sent amb una intensitat descomunal. Espere que vos arribe a través d’aquestes pàgines i que feu vostre aquest calidoscopi de colors, sabors i aromes de l’Horta Nord, perquè nosaltres l’hem confeccionat amb molta cura i consciència.

Això sí, vos recomane que afronteu la revista amb nuesa, sense cap expectativa, perquè així l’experiència serà plena. Jo no m’esperava açò, vos ho confesse.