M’agraden les coses xicotetes, les que copsen l’essència i traspassen la pols que genera de manera inevitable l’ambició dels grans projectes. Les coses xicotetes van transformant allò que toquen des del respecte i amb l’alegria de ser com són, disfrutant del camí sense esperar gratificacions interessades. La recompensa no són premis ni diners, tot i que puguen arribar com a reconeixement extern; el vertader guany és saber dotar de sentit propi el recorregut que anem creant i compartir-lo amb allò que ens ressona del nostre voltant.

M’agraden iniciatives com Vorasenda, Camí de l’Horta o Sagal de la Terra. M’agrada la ‘Pluja de cançons’ de Vicent Penya i ‘El violí valencià’ de Marta Margaix. M’agrada Eduard Marco, de tots els poetes que conec, el més fidel als seus principis. M’agrada haver conegut a Garri Campanillo pel reportatge que publiquem en esta revista sobre el 40 aniversari del disc ‘Brossa d’ahir’. També m’agrada haver pogut presentar esta publicació en El Puig, perquè amb els 18 números d’Espai Carraixet que hem editat, hem pogut rodar per l’Horta Nord cada vegada en un poble diferent.

M’agrada la revista que fem l’equip de persones meravelloses que hi formem part, que cada tres mesos ens impliquem en el projecte per transformar en reportatges la nostra visió particular sobre un determinat fet, lloc o personatge, que donen identitat a la nostra comarca des de l’essència humil i l’acceptació de ser com són.

Espai Carraixet ens ha donat l’oportunitat de conéixer indrets preciosos, descobrir projectes singulars i connectar-nos amb veïns i veïnes de l’Horta Nord que confien en la nostra revista per obrir-nos les portes de sa casa. També per a establir vincles amb les persones subscriptores a Espai Carraixet, una experiència d’allò més enriquidora que seguirem promovent amb noves iniciatives per apropar-nos a les coses xicotetes des del més profund agraïment.

Som Espai Carraixet. Som la gent que habita els pobles de l’Horta Nord. Som la curiositat constant per continuar descobrint-nos. L’enamorament continu dels nostres paisatges extraordinaris, però també dels quefers quotidians amb la bellesa que originen les coses rutinàries. Les coses xicotetes. Allò que defineix la nostra essència, capaç d’aniquilar ambicions absurdes amb el simple goig del camí que recorrem.