Ens alegra moltíssim que l’ajuntament de Meliana haja reconsiderat la seua decisió i que ens deixe estar presents de nou en els llocs públics municipals. Punt i final a un capítol trist i, n’estic segura, anecdòtic, per a Espai Carraixet, perquè esta revista s’ha construït a partir d’experiències meravelloses i persones involucrades de soca-rel.

Esta edició, la número 24, té un sentit molt trascendental per a mi que supera de bon tros l’àmbit professional. Les persones que seguiu la publicació sabeu del càncer que patisc i, causalitats de la vida (que no casualitats), l’oncòloga més reconeguda del nostre territori ens acompanya amb l’article de “La Convidada” que podeu llegir a continuació.

No conec Anna Lluch personalment. Sé que va nàixer a Bonrepòs i Mirambell i que des de fa molts anys viu a Meliana. Que l’escola on aprenen els meus fills porta el seu nom. I que fa uns anys em vaig atrevir a escriure un relat curt per a un concurs, totalment fictici, amb ella com a protagonista.

Anna Lluch no és la meua metgessa, però m’està salvant la vida. Per a mi, ella representa, per extrapolació, el conjunt d’oncòlegs del País Valencià, sense desmeréixer cap professional de la sanitat o de la investigació en esta matèria. Si traslladem esta circumstància, per exemple, a la poesia, ara per ara trobem a Estellés com a clar exponent dels versos valencians, sense que cap altre poeta tinga motius per sentir-se ofés o menyspreat.

Escric estes línies tres dies abans que m’operen per extirpar-me el tumor del pit. Reconec la por, perquè, tot i que el tractament de quimioteràpia sembla que ha estat efectiu, no sé cert quin escenari em trobaré quan desperte de la cirurgia. Això no obstant, la malaltia m’ha portat alguns aprenentatges vitals, i un d’ells ha estat l’asserenament davant les incerteses; l’assumpció dels imprevistos; la reflexió silenciosa abans que la reacció.

Des de fa uns dies em sent com un pollet dins de l’ou, sabent que la corfa comença a esquerdar, i sóc conscient que prompte trobaré davant l’espill una versió millorada de la meua existència, pense que més amorosa i subtil, més poderosa.

Com diu Vicent Andrés Estellés al Llibre de les Meravelles:

“Allò que val és la consciència

camines decididament.”

Gràcies per caminar al nostre costat; especialment, gràcies a tu, doctora Anna Lluch.