Espai Carraixet fa més de cinc anys que persevera en les complicitats amb vosaltres, amb les iniciatives creatives i les institucions que impulsen la nostra cultura de proximitat. I sabem que l’adaptació és un ingredient imprescindible del manteniment del projecte, que alhora exposa el seu perfil definit i conegut: periodisme de proximitat, estima pel territori, valoració del veïnat innovador, solidari i sostenible, de la nostra història i patrimoni viu, amb promoció de la xarxa cultural comarcal i cara a cara… Eixe és el nostre camí triat i com va dir Sèneca, per a qui no sap on va, cap vent li és favorable. Ara tornem amb el canvi d’estació, la tardor porta les festes Estellés arreu dels nostres pobles, també la setmana europea de la mobilitat que fem nostra amb consciència metropolitana. Per suposat el 9 d’octubre, com a celebració del projecte de convivència i futur que compartim valencians i valencianes; i també el 26 de setembre, el dia europeu de les llengües, fent memòria que totes mereixen el mateix respecte i protecció. Començant per la nostra, el valencià. Perquè totes són comunicació, identitat i patrimoni; són vida i ajuden a viure.

La vida no bufa sempre a favor, mostra injustícies i pedregades, esglais i rebolcons… Alhora sabem de les persones que malgrat els avatars insospitats, trien continuar la seua aportació positiva al conjunt. Tenim la sort de conéixer-ne un bon grapat, i ben mirat, seria estrany viure i no tastar mai l’ametla amarga. Segons l’adagi del grec Heràclit molts segles arrere, la vida és com l’aigua de la séquia, que avança però mai és la mateixa, ni l’aigua que porta ni com la viu cadascú. Per això des d’este regal fràgil, des del vertigen, nosaltres hem decidit viure la vostra companyia amb agraïment, amb alegria tenaç, per tal de compartir la nostra empremta al nostre entorn de vida més pròxim.

Llaurar, sembrar, regar, birbar… Tal com escrigué Fuster, «corregir i augmentar: això és la cultura». Pensem en global i actuem en el nostre àmbit local. Amb més paciència que avarícia, amb més constància que vanitat, amb més ganes que penes… Ben agraïts a les sorpreses positives, com per exemple la paella en l’horta de Borbotó en casa Marco Escamilla amb cinquanta poetes valencians i valencianes, una iniciativa molt espontània a la qual acudírem com a devots fidels de Sangonereta i de la cultura popular valenciana.

Gràcies a tots i totes pel vostre suport i companyia, Espai Carraixet som una casa oberta i un punt de trobada. Esperem que vos agrade la revista, feu-la vostra i compartiu-la. Continuem!