L’impuls a Almàssera de l’economia taronja

En l’imaginari col·lectiu, alguns territoris se’ls associa a determinades activitats econòmiques i, sovint, tan sols és una reverberació del passat amb escàs fonament en el present. El cas d’Almàssera resulta paradigmàtic. La preponderància de l’agricultura, que es podria pensar «des de sempre», no és així.

L’impuls a Almàssera de l’economia taronja

REDACCIÓ – Joan Carles Jover
FOTOGRAFIA – Ajuntament Almàssera

En l’imaginari col·lectiu, alguns territoris se’ls associa a determinades activitats econòmiques i, sovint, tan sols és una reverberació del passat amb escàs fonament en el present. El cas d’Almàssera resulta paradigmàtic. La preponderància de l’agricultura, que es podria pensar «des de sempre», no és així. Hui el sector de servicis i l’industrial tenen, en facturació i en nombre de persones ocupades, una major rellevància. Però, una peculiaritat d’aquest municipi al Cor de l’Horta és la tendència emprenedora en «l’ADN» de la població. Així, abans del seu naixement com a poble, reconeixem en la seua pròpia denominació una activitat transformadora dels productes agraris (l’almàssera d’oli) i la seua comercialització. Durant el segle XIX i primer terç del XX Almàssera, al costat de la producció agrícola, presentà una activitat molt rellevant tant de xicotets tallers com d’empreses manufactureres. Sols hem de recordar l’Exposició Industrial i Agrícola de 1906, precursora de l’Exposició Regional a València de 1909.

Una característica essencial d’aquelles activitats econòmiques han sigut els impromptus innovadores que tant llauradors com industrials insuflaven a la seua activitat. Així, la tecnificació d’algunes activitats agrícoles en el conreu de la xufa la induïren els mateixos llauradors. I què no dir de l’activitat industrial? Trobem les innovacions de Lladró i companyia en la fabricació de combois ferroviaris o la incorporació en el procés productiu d’activitats creatives en la fabricació de peces de porcellana.

Almàssera ha comptat, des de sempre, amb una actitud oberta a la innovació en els seus processos productius. Això, unit al comportament emprenedor, genera un rem considerable i procliu per a afrontar el desenvolupament de l’ «Economia Taronja». El seu concepte reflecteix una realitat emergent que fa referència a l’activitat productiva centrada en el disseny, la creativitat i la innovació. Però quines activitats podem incloure en aquesta Economia Taronja? En són ampli ventall que van des de les arts visuals i escèniques fins al desenvolupament de joguets, passant per la publicitat, els mitjans de comunicació de proximitat o els videojocs, l’arquitectura, l’artesania, editorial, recerca i desenvolupament, moda o programari.

Naixement de projectes disruptius

El sector ha evolucionat exponencialment en les últimes dècades, sobremanera des de la crisi de principi de segle XXI, gràcies a l’avanç de les noves tecnologies que afavorí el naixement de projectes disruptius darrere dels quals hi pot haver grans oportunitats de negoci.

Segons la Generalitat, aquestes activitats tenen una alta capacitat de generació d’ocupació i constitueixen un estimable valor dins del Producte Interior Brut (PIB). A més, exercirà un paper cabdal en els anys vinents per desenvolupar nous perfils professionals, per impulsar la competitivitat i la productivitat de diferents sectors i per sustentar la sostenibilitat en les relacions comercials. Per exemple, produir un llibre o editar una revista com la que té el lector entre les mans, és més que una activitat manufacturera, ja que el seu contingut o la seua presentació i impactes pot suposar transformacions perceptibles en els nivells de benestar, utilitat o felicitat de part de la ciutadania.

Alineat amb aquest plantejament, des de la Regidoria de Promoció Econòmica Sostenible de l’Ajuntament d’Almàssera s’estan identificant les activitats empresarials del municipi en l’àmbit de l’economia taronja. Tenim identificats en la manufacturera creativa, la joieria i el disseny d’indumentària tradicional; en el comerç creatiu, el d’instruments musicals, venda de videojocs, llibreria, de venda de periòdics i papereria, i dos establiments de productes d’artesania; dos empreses en l’edició de videojocs i arts gràfiques; en ràdio, l’emissora municipal; en l’arquitectura, dos despatxos professionals i altres tants d’interiorisme; també un estudi de fotografia, l’acadèmia d’idiomes i dos societats musicals i les seues respectives escoles de música; en la creació artística i activitats culturals, l’associació de produccions teatrals i microfilms, dos i de titularitat pública: una biblioteca i un museu d’etnologia, tots dos municipals, i una programació anual de cultura que inclou música.

El present i futur de l’economia a Almàssera serà verda i taronja.