L’aposta per un turisme de qualitat, més enllà de l’habitual centrat en mar i platja, inclou reconèixer el patrimoni material i immaterial de cada municipi, una tasca que beneficia a tota la població i que, quan es fa assegurant la sostenibilitat, aporta dignitat a la cultura de vida.
Moncada i les seues arrels
Per un turisme valencià de qualitat, cultural i sostenible
REDACCIÓ – Laura Yustas
FOTOGRAFIA – Rafa Jordà

L’aposta per un turisme de qualitat, més enllà de l’habitual centrat en mar i platja, inclou reconèixer el patrimoni material i immaterial de cada municipi, una tasca que beneficia a tota la població i que, quan es fa assegurant la sostenibilitat, aporta dignitat a la cultura de vida. Dignitat perquè, fora del patrimoni monumental més evident, no sempre s’han reconegut les formes de vida tradicionals de cada lloc. Falten catàlegs de patrimoni, mitjans per restaurar-lo, facilitar la seua rehabilitació (en el cas de cases al centres urbans) i el seu ús, i promocionar-lo correctament. Falten també estudis per a fer una interpretació correcta dels elements, i una gestió participada en què qui “habita” el patrimoni no quede exclòs o visca l’explotació del patrimoni com una pèrdua.
Moncada és una població de fundació islàmica, probablement al segle XI com a part dels primers regnes de taifes. El seu terme municipal conserva importants vestigis d’ibers i romans, així com gran qualitat de patrimoni més recent i igualment interessant, un patrimoni que és el resultat del pas de la història pel seu territori i que mereix ser conegut i disfrutat pels seus veïns més propers i llunyans. L’Ajuntament acaba d’iniciar l’expedient per al reconeixement de la condició de municipi turístic de la Comunitat Valenciana. Un reconeixement reservat als municipis que promoguen la qualitat en la prestació de serveis municipals a la població turística, i que fomenten un turisme sostenible i inclusiu, amb fonament en el principi d’hospitalitat en els compromisos del codi ètic del turisme valencià. A la calor d’esta passa endavant i de tot el que implica en termes de reconeixement del seu patrimoni com a part de l’Horta Nord, el municipi vol compartir la guia turística Descobrix Moncada.
L’orientació proposa dos rutes, publicades en format DVD (accessible al portal moncadapedia.com) i amb altres materials, com ara plaques explicatives al llarg del recorregut. Els itineraris estan pensats per a fer-se en un o dos dies (6 o 12 hores), senyalitzats com de dificultat baixa i que són un passeig per la història, arqueologia i arquitectura de Moncada.
Ruta històrica
La primera ruta comença en la plaça Mare Francisca de la Concepción —amb la visita a les restes museïtzades d’una casa típica andalusina; continua amb la Casa Gòtica; el Convent de les Franciscanes de la Immaculada; l’església arxiprestal de Moncada; el Museu Arqueològic Municipal de Moncada; la plaça de la Creu de Quintana; la creu de pedra o peiró de terme original del segle XVI; la casa on va nàixer el 13 d’octubre de 1833 la mare Francisca de la Concepción; l’edifici del Mercat Vell; la Finca Roja o Casa dels Gavarrot; la Casa Comuna; la Reial Séquia de Moncada; el Palau dels Comtes de Ròtova —actual ajuntament; el Pont Reial d’època medieval; la Ruta de l’Horta del Temple; i acaba en l’emplaçament del futur museu de la Sederia —Fàbrica de Garín.
La segona ruta ens du pels jaciments més importants d’època ibera i romana: El Tos Pelat, la Ruta Cavanilles, la vil·la rústica d’El Pouatxo, fins al magnífic mosaic romà de Les Nou Muses —actualment conservat al Museu de Belles Arts de València.
Els dos itineraris ens apropen a un patrimoni ric i divers. La seua funció és recordar-nos el valor del patrimoni de la ciutat de Moncada i ajudar-nos a conèixer més profundament les arrels històriques, humanes i patrimonials de la ciutat. Són una eina útil i necessària per a començar a fer eixa interpretació del patrimoni tan imprescindible, que vaja més enllà de la mera observació. Només així aconseguirem mantindre viu el patrimoni material i immaterial, conservant i enriquint la seua funció actual i permetent-nos donar-lo en herència a les noves generacions.