Vicente Ibáñez, reconegut de l’ofici a Moncada al capdavant de Salones Vicente, va faltar a l’abril. Un treballador inquiet, alegre i creatiu, les seues desfilades per Festes esdevingueren una celebració ineludible

Un home visionari, alegre, creatiu i treballador, molt treballador per l’estima al seu ofici com a perruquer. Vicente Ibáñez Orts, un referent de la professió a Moncada, va faltar a l’abril però deixa un record inesborrable en bona part del veïnat, conegut, entre altres coses, per estar al capdavant de Salones Vicente durant més de 50 anys.

Poques nóvies de Moncada i el voltant no han confiat en ell per a estar boniques en un dels dies més importants de les seues vides, poques persones no han assistit a alguna de les desfilades que, juntament amb la col·laboració de molta gent, organitzava per Festes.

Inquiet i curiós, Vicente visitava cada any Londres o París per conéixer les últimes tendències del sector i aplicar-les al seu saló. “Era molt fantasiós i creatiu, amb curiositat i interés per millorar com a perruquer. Treballava moltes hores, de 9 a 9 i els caps de setmana”, explica Carmen Gascó, la seua dona.

El seu primer contacte amb el món de la perruqueria va ser quan un dels seus germans va muntar una barberia a casa, al carrer Goya de Moncada. Vicente l’ajudava i, més endavant, va estudiar perruqueria a una acadèmia de l’avinguda de l’Oest, a València. “Mentre estudiava, practicava pentinant els veïns a casa”, diu Carmen.

A començaments dels anys 60, munta en un pis del carrer Lluís Vives la seua primera perruqueria; el carrer on, en diverses ubicacions, va desenvolupar quasi tota la seua vida professional. El lloc el recorden com a xicotet però a les fotos d’aleshores ja hi havia de tot: diferents butaques, assecadores i un gran espill que ocupava tota la paret. Pilar Ferrer, qui va treballar amb Vicente llavors, explica que en aquells primers temps ja formaven part del seu equip quatre o cinc persones. La perruquera va acompanyar Vicente durant vora 20 anys, des que ella va eixir-ne de l’acadèmia als 17. “Jo tenia molt d’interés a aprendre i ell em va formar. Cada dia que m’alce li estic agraïda. Era un perruquer boníssim i molt bona persona”, explica.

La segona perruqueria la va muntar al mateix carrer Lluís Vives, en una planta baixa. Al mateix temps, va obrir-ne una altra a Alfara, prop de la gasolinera, i una altra més després a la rotonda al costat de Massarrojos. Finalment, al 91, va crear-ne l’última i més coneguda, de 3 pisos -saló, acadèmia i estètica-, de nou a Lluís Vives.

L’associació de comerciants de Moncada va premiar en diverses ocasions la seua trajectòria professional per la seua contribució al comerç local.

Emblemàtiques desfilades

Vicente sempre pensava de fer coses noves. L’any 71 va iniciar unes desfilades que van esdevenir un dels actes més esperats de les Festes de cada any. Fins a l’última edició de 2014, hi mostrava les seues creacions de perruqueria i estètica i buscava artistes del poble perquè actuaren al parc del Quadrat, que s’omplia de gom a gom. “Tenia un caràcter molt alegre, se feia amb la gent. La família eixíem també a la desfilada, de models o del que fora”, recorda la seua dona Carmen.

Una de les seues filles, María Ibáñez, també comenta que des de menuda va fer de model a les desfilades. “De més major organitzava a les xiques i també he fet de presentadora… Mon pare s’inventava de tot, perruques amb pèls postissos, body painting…”, afirma María. La filla recorda perfectament l’ordre de les desfilades. Primer eixia la xicalla; després els pentinats de carrer, els de festa, tocats de nit i de fantasia. El colofó era un dels treballs favorits de Vicente: els pentinats de nóvia. Unes desfilades que van esdevenir una tradició arrelada al poble, i que molta gent troba a faltar, com reconeix la família.

Vicente tenia una altra gran passió: el futbol. “Però li agradava l’acció, no mirar el partit a la tele”, apunta la seua dona. Així, va jugar molts anys amb l’Atlético Moncadense i a l’equip d’empresa que va impulsar amb el nom de la coneguda marca de Salones Vicente.