La pandèmia ha trastocat les nostres vides en múltiples aspectes: la salut, la butxaca i els ànims, mentre hem sentit cruament incerteses, pors i arraconaments. Caldrà un tractament coordinat i durador, perquè el sotrac és profund. La vida, malgrat tot, continua. En Godella consideren que la pràctica cultural és un servici essencial, i carreguen raó, perquè també és part fonamental de les solucions accessibles.

Tatiana Prades, regidora de cultura, trau el fil de la identitat del poble: «Godella no es caracteritza per ser un poble industrial ni comercial, sinó per ser un poble cultural. La nostra xarxa d’associacions és tremenda, i tenim el potencial de persones creatives que giren al voltant de la música, la dansa, les arts plàstiques, etc., i els hem volgut donar tot el suport».

Quan la primera onada de la malaltia va confinar-nos dins de casa, Godella mantingué els compromisos artístics seguint el lema «ajorna, no cancel·les». En tornar de l’estiu també practicaren el hastag #CulturaSegura, amb l’animació de la programació acumulada. En tot moment ho han fet compatible amb la prudència i la voluntat de fer sentir còmodes i segurs els espectadors. Per exemple, han mantingut l’aforament del teatre Capitolio en un 33% de la capacitat, és a dir 176 persones. A més, la impossibilitat de realitzar exposicions els ha fet reformular el web de Villa Eugènia, on ara a banda d’oferir la informació patrimonial de l’edifici podem accedir al contingut de les exposicions de manera virtual. La determinació de la gestió municipal els ha convertit en una agraïda referència comarcal, com ara en acollir el concert de la banda veïna de Rocafort, a la qual el seu ajuntament no permet actuar en el poble.

Nombroses activitats

Després del gran èxit de la campanya de Nadal, tornaren les limitacions a causa del greu repunt de la pandèmia en el nostre país. «Han estat dos mesos molt tristos, no estem acostumats al silenci. Perquè l’esperit necessita la cultura per a nodrir-se», diu Prades. Però no han tardat a aprofitar-ne l’obertura, i han représ el març amb molta energia: la presentació del nou disc «Sinergies» de Josep Aparicio «Apa», l’exposició del pintor Pepe Vergara «Un pont solidari al món», l’espectacle de Josep Manel Campos «JM Piano show», la projecció del documental «Pinazo, notes i pensaments», i activitats integrades en el programa «Biblioteques que alimenten», en col·laboració amb el col·lectiu Justícia alimentària. Durant abril continuarà la música, el teatre, la presentació de llibres i les activitats infantils i familiars.

«Les institucions no som teatres privats, no busquem la rendibilitat econòmica exclusiva, el nostre paper és treballar per la difusió de la cultura. Oferim debades la majoria de les actuacions i espectacles. La cultura és un regal per a les persones, i des de l’Ajuntament fem la nostra aportació perquè les persones troben l’accés al teatre, a la dansa, a la música o a una exposició. No volem que el preu d’una entrada supose una limitació al goig de la cultura en directe», argumenta Tatiana Prades. Des de la responsabilitat cap a la població i els sectors de la cultura, Godella manté una implicació entusiasta a través d’una programació que s’allarga fins al desembre.

La regidora s’il·lusiona especialment quan comenta com han aconseguit mantindre i reforçar el cartell del festival GodeJazz, que celebraran del 24 al 27 de juny. I en què continuaran conjugant la promoció local i l’ambició de la programació. Com ara amb el matí infantil a cura de Pool Jazz, la tradicional actuació de la Big Band del Casino Musical de Godella, i la inclusió en el programa de Martirio y Chano Domínguez. La parella d’artistes, premi «Músicas actuales 2020» i passats 15 anys sense gravar, fan un homenatge al pianista cubà Ignacio Villa «Bola de nieve».

El sector cultural valencià pateix una alta precarietat i les ajudes insuficients castiguen artistes i tècnics en un àmbit d’inestabilitat, agreujat per l’economia submergida. «Després de mesos sense actuar ni cobrar, els ajuntaments no podem deixar de donar-los moviment i actuacions», concreta Prades. I també expressa l’agraïment cap al públic que els segueix: «Estic molt satisfeta de la resposta del poble, la gent està desitjosa per assistir a les propostes culturals. Busquem que les persones es troben confiades, segures, i no deixen de tastar-ne l’experiència per la por. Ens esforcem perquè estiguen protegides, cuidades, registrades, i accedisquen a activitats variades de molta qualitat». La cultura fila i fila les nostres vides, per això cal que les institucions ajuden a descabdellar les dificultats actuals. Amb voluntat i bona traça, sargir els públics i les emocions de l’art. Perquè també seran llavors de futur i convivència.